DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #3 - estiu 03

PERILLA LA VIDA DEL SEGON MOLÍ?

Escrits elaborats a contracorrent

El Camí Molins, tal com el seu nom expressa, era el lloc on hi havia instal·lats els molins que la vila de Castelló feia servir per moldre la farina i altres cereals que necessitava la ciutat. Allí, fins no fa molts anys s'hi trobaven tres molins, el Molí Darrer o Jussà enderrocat a principis de 1993, i del qual sols queden les rampes que conduïen les aigües fins els rodets; el Primer Molí, que a meitat dels anys noranta del segle passat l'Ajuntament descataloga i reforma convertint-lo en un edifici anodí i del qual es va suprimir tot vestigi de l'antic molí (estructura portant, eines i ferramentes, sala soterrada dels rodets, les pròpies moles, la fusteria de les portes i finestres i reixes, etc.).

Fins ací la història la coneix quasi tot Castelló; però els motius d'aquestes notes són altres més esfereïdors, com ara la possibilitat que passe el mateix amb el segon molí: l'únic que encara es conserva en peu i disposa de tota la maquinària en perfecte estat d'ús. Aquest molí, que totes i tots els castellonencs que el dia de la romeria de la Magdalena del 2003 vàrem poder contemplar -encara que tancat- camí de l'ermitori, potser no el puguem tornar a vore el 2004, si no s'hi posa remei.

El mateix dia de la romeria la gent comentava el canvi total que havia patit tot l'entorn del camí molins, des de l'actual primer molí fins les restes del darrer i que tan sols restava en peu l'edifici del segon molí al qual alguns romers posaven en quarantena pensant en la seua supervivència.

L'empresa urbanitzadora de la zona del camí Molins (unitat d'actuació UE-75-R), on es troba el SEGON MOLÍ, el darrer que ens queda al camí Molins i a la ciutat de Castelló, està acabant amb les obres i sembla que tan sols queda per fer els voltants del molí, però, qui sap què es pensa fer amb aquest edifici set vegades centenari? Un edifici històric els orígens del qual es remunten al segle XIV.

Pot ser es pensa en enderrocar-lo i fer-ne un de nou com ha passat ja amb l'anomenat primer molí? O pot ser es pretén rehabilitar el molí?, tot i que no es coneix encara cap tipus de projecte, ni se sap amb quins criteris es pensa actuar, ni les possibles orientacions o usos als quals es vol dedicar el conjunt arquitectònic. I una altra cosa també molt preocupant: què passarà amb tota la maquinària i tots els estris del molí que encara es troben en perfecte estat d'ús?. Què hi pensa de tot açò l'Ajuntament?, perquè ell serà el receptor final de les obres que s'hi facen en el molí.

Són cabòries que ens ronden pel cap atesa l'experiència acumulada en altres edificis històrics que hi havia a Castelló (primer Molí, Torre de Sant Pere, darrer Molí, Alqueria del Sord, muralles a la Plaça del Rei, del carrer Governador, de l'avinguda del Mar, etc.)

En aquest cas, amb el Molí del Mig o Segon Molí, l'Ajuntament sembla que ha deixat en mans d'una empresa privada tot el referent a la possible conservació i restauració de l'edifici, sense que conste cap criteri, orientació o notes addicionals al projecte d'urbanització de la zona. S'ha pensat en utilitzar l'edifici per algun menester?, s'ha pensat en algunes mesures concretes per a posar en valor el casalici com a bé patrimonial de la ciutat? D'usos es poden preveure molts, però creiem que haurien de ser el més respectuosos possible amb el valor etnològic, històric, arqueològic i arquitectònic, però també sentimental i d'arrels ciutadanes que el vell molí té per a la gent de Castelló.

Res no se sap del futur incert que li espera al molí i ja els han exigit als propietaris actuals l'entrega immediata de les claus de l'edifici a l'empresa urbanitzadora. No anem a entrar en els criteris econòmics i legals de l'assumpte, però si volem insistir en la necessitat d'un projecte clar de futur per al propi molí.

Com a ciutadans corrents afectats, però també com a tècnics en algunes matèries relacionades amb la conservació del molí, entenem que abans de cap altra qüestió i sense un projecte previ, no s'hauria d'intervindre en aquest edifici ni en els seus elements mobles, i evitar així que la ferramenta i la maquinària que hi ha a dintre no es faça malbé ni desaparega d'un moment a d'altre -experiència que tenim amb el primer molí-, i evitar que passe a un mercat de béns mobles d'aquestes característiques que existix. És prioritari que el molí i les dependències annexes es mantinguen i ningú no intervinga abans no siga en mans municipals i, amb criteris adients.

Fóra bo que s'elaborara el corresponent estudi complet de l'immoble. Que es fera un projecte per a la seua rehabilitació i posada en funcionament, amb control municipal, però amb la participació de tècnics en matèries tan diverses com arqueòlegs, arquitectes, historiadors, restauradors, etc.; i s'encetara també un debat sobre el futur de l'edifici com a possible museu temàtic de l'únic molí fariner que encara tenim a Castelló.

Estranyament aquest molí , nascut al segle XIV, no es troba catalogat al Pla General d'Ordenació Urbana de Castelló i, per tant, cal considerar que l'autoritat municipal no considera suficientment acreditada la seua vàlua històrica i patrimonial per a procedir a la seua rehabilitació i difusió social i cultural. Per contra, des de finals del 2002, la Conselleria de Cultura va incloure el Segon Molí (continent i contingut) dins de l'Inventari General de béns immobles de caràcter etnològic que elabora la Direcció General de Patrimoni.

Avui, les possibilitats de mantindre en peu l'únic molí que hi tenim i complet amb tot els seus elements (rodets, moles, rampes, etc,), i amb l'habitatge dels moliners i les dependències annexes per als qui portaven blat a moldre (quadres, lloc d'espera, comú, altell per guardar eines i gent...) són escasses si l'Ajuntament no posa en pràctica el que tantes vegades ha dit de paraula: cal "protegir els edificis considerats d'interés històric-artístic", cal "reconèixer que aquesta àrea constitueix part dels orígens, la història i la identitat de la ciutat de Castelló i la seua transmissió a les futures generacions és una obligació inexcusable".

Miquel Gómez Arquitecte Tècnic i Enginyer Tècnic
Sergi Selma Arqueòleg i historiador. Secretari de l'Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)

Índex

anterior:
Taulelleres i salut

següent:
Derives de la comú: 10 anys
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent