DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #12 - tardor 05

ABUSOS POLICIALS: MÉS ENLLÀ DEL "CAS ROQUETAS"

Escrits elaborats a contracorrent

Plou sobre mullat. De vegades, un lleuger ruixat, quan el cas afecta a immigrants sense papers ni drets. No acostuma a passar res. Però la tempesta esclata quan es tracta d'un agricultor d'Almeria o d'un brasiler al metro de Londres o de tres joves als qui algú va confondre amb un comando d'ETA. El 'cas Roquetas' va retornar a l'agenda mediàtica allò que organitzacions de drets humans i de suport a presos vénen denunciant des de fa anys: la persistència de les tortures i abusos policials.

No falten documents que, en sentit contrari a les tesis oficials, consideren provada l'existència de la tortura a l'Estat espanyol. L'informe especial del Relator Especial de l'ONU contra la tortura de 2004 considerava que els abusos, tortures i maltractaments exercits per les forces espanyoles de seguretat són pràctiques "més que esporàdiques", producte del "model de detenció" existent. Un model que garanteix la quasi impunitat. Entre 1999 i 2003 hi va haver 178 denúncies per tortures contra la Guàrdia Civil, només nou van acabar en condemna (Diagonal, núm. 12, pp. 38-40).

En els darrers anys diferents entitats han expressat la seua preocupació per l'elevat nombre de tortures (tan sols al 2004 hi hagué 800), l'absència de mesures per prevenir nous casos i de voluntat per garantir que els responsables -amb processos judicials que solen durar més de deu anys- arriben a complir les condemnes.

La majoria de les organitzacions de drets humans afirmen que la tortura no és sistemàtica, encara que com assenyala la plataforma Salhaketa es tracta d'una pràctica "sistematitzada": s'aplica sobretot davant de certs delictes o persones determinades.

"Tant el model de detenció com la seua pràctica", assegura el Relator de l'ONU, "permeten que es donen casos de tortura i maltractament, especialment en aquelles persones detingudes i incomunicades en connexió amb activitats relacionades amb el terrorisme". Si bé aquestes incomunicacions no poden superar els cinc dies, segons protocols internacionals, les actuals reformes legals permeten allargar aquesta indefensió fins als deu dies (Diagonal, núm. 12, pp. 38-40). Entre el 2001 i el 2005 hi ha vuitanta casos documentats de morts en dependències i actuacions policials; moltes de les quals es deuen als abusos dels agents.

Abusos de poder a casa nostra

A Alcalà de Xivert, la policia com és ben sabut utilitza el mateix material de treball que a Roquetas. A Castelló, el que s'ha anomenant "cas Sebas" continua obert. En aquest cas, un policia estatal va assassinar a un futbolista. Ara demanen l'indult per a l'agent, un assassí confés actualment en llibertat provisional. Tampoc oblidem les maneres dels guardaespatlles de Carlos Fabra, també policies sobradament coneguts per les seues formes brusques amb la premsa o el cas impune d'un policia municipal que va ruixar amb un esprai als pares i a la seua criatura de 12 mesos. I aquell policia municipal que va violar repetides vegades a la seua filla...

Les pistoles d'Alcalà

Amnistia Internacional denuncià en el mes de febrer que en el municipi castellonenc d'Alcalà de Xivert les forces de seguretat utilitzaven pistoles Taser paralitzadores, les mateixes que van ser utilitzades pels agents de la Guàrdia Civil en Roquetes de Mar i que provocaren la mort d'una persona. Aquestes armes d'electroxoc es presenten com alternativa a l'ús d'armes de foc o letals amb el fi de reduir el risc de ferides o mort. No obstant això, tenen la capacitat d'infligir un dolor sever per mitjà de la descàrrega de 50.000 volts al cos en pitjar un botó, fet que les converteix en un instrument molt perillós de tortura i maltractaments.

El policia municipal violador

El Tribunal Suprem de Madrid ha rebaixat de 17 a 8 anys la condemna al policia de Castelló que va ser condemnat per agredir sexualment a la seua pròpia filla durant un període de set anys, ja que no considera provat que el policia utilitzés la violència per a dur a terme les violacions. La filla va patir agressions des que tenia vuit anys fins als quinze, en què va abandonar el domicili familiar, i ha patit greus seqüeles psicològiques.

Segons va publicar L'Avanç, la Secció Tercera de l'Audiència de Castelló va condemnar al policia local Ricardo Semper a 17 anys de presó i inhabilitació, i a indemnitzar a la víctima amb 60.100 euros per un "delicte continuat d'abusos sexuals i agressió sexual". El policia condemnat va abusar de la seua filla des que aquesta tenia vuit anys fins als quinze, quan aconseguí fugir de casa i ser acollida en una llar de dones maltractades. Les agressions consistien en diversos tocaments inclosos els genitals i en els darrers temps van arribar a incloure penetració.

La xiqueta intentava rebutjar les agressions, però el pare la subjectava amb força.

La filla del policia ha patit greus seqüeles psicològiques pels abusos patits. Entre les conseqüències dels abusos en la víctima la sentència cita "ansietat generalitzada, estat depressiu, disminució de la resposta emocional, alteració de l'autoconcepte i l'autoestima i idees d'autoculpabilització".

Els perits que van testificar subratllaren amb contundència la credibilitat del testimoni de la víctima, a la qual van sotmetre a dures proves per tal de comprovar la veracitat del seu testimoni. "Com més hem analitzat menys dubtes tenim que els fets són certs", digué una perit. Una psicòloga va oferir ajuda a l'agressor per tal d'ajudar a la xiqueta "però ell es resistia i insistia en si es podien o no provar els fets". La sentència destaca que hom no troba en el policia "ni una ombra de penediment".

La mare de la víctima tampoc li donà suport i "es limitava a dir que li havia arruïnat la vida", segons els perits. Per la seua banda, el regidor de policia ha afirmat que l'ajuntament es limitarà a "fer allò que ens obligue la llei".

Un matrimoni ruixat per un esprai policial

Un matrimoni de Castelló denuncià a l'octubre del 2004 l'agressió d'un policia local que presumptament els va ruixar amb un esprai després de posar-los una multa de tràfic i causar lesions lleus al seu fill de 12 mesos.

La declaració prestada en la Comissaria de Policia adjunta tres parts mèdics que constaten la presència de diversos danys lleus en els dos adults i en el seu fill d'un any. L'esmentada documentació indica que el marit, J.S., sofreix una irritació de llengua i laringe acompanyada de conjuntivitis.

Els mateixos informes mèdics (firmats pels serveis d'Urgències de l'Hospital General) constaten que la dona, M.C., també presentava símptomes de conjuntivitis i irritació ocular derivades del possible contacte amb un gas tòxic. Per últim, el reconeixement mèdic indica que el nen de 12 mesos té rinorrea (afecció respiratòria) generada pel "contacte amb gas irritant".

El futbolista assassinat

El policia Pablo Santos Turégano va ser condemnat a quatre anys de presó per l'homicidi del futbolista Sebastián Gómez, Sebas. La defensa va sol·licitar l'indult al Govern amb l'objectiu d'endarrerir el màxim de temps possible l'ingrés a presó, segons fonts jurídiques. Aquesta laxitud de la "justícia" amb un policia homicida contrasta, per exemple, amb els quinze anys de condemna contra joves bascos acusats de la crema de caixers automàtics. Diferents vares de mesurar la realitat segons qui siga l'acusat.

Mentrestant, Pablo Santos Turégano, que en l'actualitat té 51 anys i que des de l'any 2001 està jubilat, es troba en situació de llibertat provisional. Únicament va estar reclòs durant cinc mesos -des de finals d'agost de 2001 fins a gener de 2002-, ja que la Secció Segona de l'Audiència de Castelló va acordar la seua posada en llibertat, amb una fiança de 18.000 euros a l'espera que es celebrés el judici amb jurat i es dictés sentència.

Els goril·les de Fabra

Segons van confirmar diversos testimonis presencials, un dels guardaespatlles del president de la Diputació de Castelló va agredir a un reporter gràfic que cobria la compareixença de Carlos Fabra davant els jutjats de Nules per un presumpte delicte fiscal denunciat per l'Agència Tributària. La Unió de Periodistes Valencians va condemnar aquesta agressió arbitrària i va exigir respecte pels professionals de la informació.

La Unió de Periodistes va assenyalar que el respecte a la presumpció d'innocència del senyor Carlos Fabra que cal exigir a tots els mitjans de comunicació no pot ser obstacle perquè estos mateixos mitjans puguen seguir informant de manera lliure d'un cas d'evident interés social que no afecta a un particular qualsevol, sinó a un representant públic d'elevades responsabilitats sobre el qual pesen notòries imputacions judicials.

Són aquests només alguns casos representatius d'impunitat policial. Les denúncies per tortures contra els cossos repressius es continuen produint. Són molts els casos que encara continuen sense esclarir-se. És més: com sosté Jorge del Cura del Centre de Documentació contra la Tortura "cap partit, sindicat policial, grup mediàtic ha sol·licitat el cessament de cap responsable polític ni policial davant les almenys 63 persones mortes en comissaries i casernes de les Forces de Seguretat de l'Estat entre 2001 i 2004".

Més aviat, des de fa anys, s'estan utilitzant els drets humans i les seues vulneracions com una arma llancívola entre les diverses faccions dels aparells estatals per aconseguir fins que res tenen a veure amb la defensa i l'extensió dels drets humans. A nivell d'Estat espanyol, recorda Jorge del Cura, podem esmentar la utilització mediàtica que va fer el Partit Popular, a partir de 1996, dels sumaris del cas GAL per arribar al Govern aquell mateix any.

Índex

anterior:
Editorial

següent:
Algunes aportacions a l´estudi de la "protesta" durant el franquisme a la Plana, 1958-1966
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent