DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #7 - estiu 04

L'AIGUA: UNA PERSPECTIVA GENERAL

Escrits elaborats a contracorrent

La indústria de l'aigua té uns ingressos anuals que ja són un 40 % dels del petroli. Són països rics en aigua el Canadà, Alaska i el Brasil. Estan en situació molt crítica el Pròxim Orient, Mèxic i la Xina. Si un producte escasseja, el preu puja. El punt clau és assegurar-se el control sobre les reserves d'aigua. Segons l' ONU tres quartes parts de la població que pateix escassetat d'aigua viu al Tercer Món. La cinquena part més rica consumeix el 86 % de l'aigua disponible. El més pobres, paradoxalment, paguen un subministrament 100 vegades més car que si tingueren accés a la xarxa. 1.500 milions de ciutadans viuen de les reserves subterrànies que no entren en el cicle de l'aigua i no es regeneraran mai.

Els transvasaments i els embotellaments massius augmenten les emissions de gasos hivernacle, i la producció de plàstic afavoreix l'escalfament global. Dos llibres escrits per líders altermundialitzadors, Oro azul (Paidós ) i Las guerras del agua (Icaria) afirmen que l'aigua serà el termòmetre econòmic del segle XXI i el recurs en disputa. Els poders ambicionen el que serà el gran negoci del segle. El Banc Mundial parla d'un mercat potencial d'un bilió de dòlars, 36 milions de quilòmetres cúbics d'aigua dolça del planeta. La societat civil creu que l'aigua hauria d'estar fora del mercat per evitar exclusions socials i destrucció d'ecosistemes.

El Fòrum Mundial de l'aigua celebrat l'any 2000 a instàncies del Banc Mundial, de l'Associació global de l'aigua i d'empreses mundials líders del sector va determinar l'aigua com un dret i no com una necessitat; al ser declarada un dret ha quedat sotmesa a les lleis d'oferta i demanda del mercat global (Oro azul). D'altra banda, l'aigua és també un element sagrat i el seu subministrament és un deure per al manteniment de la vida, que ha de ser gratuïta. Els governs han de vigilar perquè la distribució no provoque desequilibris socials ni ecològics, es proposa que el control recaiga en les comunitats locals (Las guerras del agua). En un article inclòs al monogràfic l'Estat del Món 2004 (Centre Unesco de Catalunya) afirmen: quan extraiem o desviem l'aigua, intervenim en un sistema viu del qual depenen milers d'espècies i que ofereix valuosos serveis a l'economia humana.

En l'alta tecnologia per fabricar, per exemple, una oblia de sílice peça bàsica a l'ordinador es necessiten 10.342 litres d'aigua desionitzada. El consum domèstic representa el 8 % d'aigua disponible al planeta. Amb 9.000 milions d'euros, 2.000 menys del que els europeus gasten a l'any en gelats es podria assegurar el clavegueram i l'aigua neta a tot el món. Les papereres requereixen entre 250.000 i 900.000 litres d'aigua per cada tona de paper; en el procés es produeixen algunes de les toxines més perilloses del món. L'agricultura exigeix entre el 60 % i el 75 % de l'aigua al planeta, un 10 % es produeix amb les reserves d'aigua subterrània que no entre en el cicle de l'aigua i són recuperables. La separació de l'or negre de les arenes exigeix nou barrils d'aigua per cada un de petroli. Les fàbriques tèxtils necessiten entre 250.000 i 350.000 litres d'aigua per blanquejar una tona de cotó.

La privatització del servei de l'aigua per empreses té com a objectiu aconseguir beneficis, quan deuria ser un servei dispensat pels governs de manera gratuïta. No obstant organismes com el Banc Mundial imposen sovint la privatització com a condició per accedir a préstecs; ens trobem així en caçadors de l'aigua representats a les grans entitats financeres i a l' Associació Global de l'aigua, al Consell Mundial de l'aigua i a la Comissió Mundial sobre l'aigua al segle XXI. De vegades empreses amb interessos en l'aigua financen campanyes electorals.

L'alternativa de Vázquez Figueroa, l'aposta per les plantes dessalinitzadores d'aigua ha calat. Ha iniciat un procés tècnic. El govern del PSOE està obert. El PP ja va invertir per avaluar la viabilitat del projecte. L'estudi va confirmar la producció d'aigua més barata i en menor inversió, però es va paralitzar perquè topava amb el Pla Hidrològic Nacional (PHN). Molta gent pensava obtenir gran benefici del PHN. Dels 7.300 milions que costava n'hi havia una gran part per a construcció i cimenteres. Moltes empreses ja havien fet els pressupostos en funció de les obres i no se'ls podia deixar sense aquests diners. Aquest era el problema de l' Estat, el problema del PP.

Índex

anterior:
Cap a una nova cultura de la resistència

següent:
Castelló: Un poble engayat o poble ignorant?
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent