DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #3 - estiu 03

L'ALCALDE COM A TOUR OPERADOR

Escrits elaborats a contracorrent

A la pàgina web de l'ajuntament de Castelló (www.ayuncas.es) trobem un discurs de benvinguda de l'alcalde, José Luis Gimeno (PP), adreçat a un hipotètic visitant. Anem a comentar el contingut d'aquest discurs amb la intenció d'interpretar les seues principals línies temàtiques. De primeres, cal destacar que si consultem la versió valenciana del text trobem faltes ortogràfiques. La versió castellana es caracteritza per l'ús d'un estil pretensiós i pedant, un castellà ranci i antiquat.

Comença el parlament amb una tirallonga de tòpics sobre la ciutat:

"Castelló és una ciutat oberta, hospitalària, de llarga tradició europea, que té en els seus veïns el millor patrimoni. (...) aquesta és una ciutat moderna, que en els darrers anys està vivint una espectacular transformació en la seua fisonomia, la qual ens permet d'observar amb optimisme els importants reptes que ens depara a l'imminent futur del segle XXI". (J.L. Gimeno).

Podem començar preguntant-nos què significa que CS és "una ciutat oberta i de llarga tradició europea" i que "té en els seus veïns el millor patrimoni". Responen aquestes paraules a la realitat de la ciutat a hores d'ara? Quin interès hi ha en construir en l'imaginari col·lectiu una visió tan idíl·lica i harmònica de la ciutat? Qui voldrà lluitar per una major justícia social i una major llibertat si viu en un lloc "obert, hospitalari i europeu"?

En l'imaginari conservador, Castelló es troba en una mena d'estat d'eufòria permanent, uns anys d'or i prosperitat que "ens permet d'observar amb optimisme els importants reptes que ens depara l'imminent futur del segle XXI". Els habitants d'aquesta ciutat som afortunats i hem de gaudir de la nostra sort. Tots/es som iguals i tenim les mateixes possibilitats de tenir una bona vida. Les diferències socials, culturals i econòmiques s'esvaeixen sota el magnànim govern dels senyors del poder. Es parteix de la il·lusió que el conflicte de classe no existeix, s'emmascara la realitat per afavorir els interessos dels més privilegiats a través de l'ús d'una retòrica manipuladora i tendenciosa.

Es produeix un procés d'idealització on com en tota ficció es barregen elements reals i irreals. La home sweet home del castellonero de pro serà el contrapunt perfecte per a gaudir de l'èxtasi desarrollista. El caòtic i pobre desarrollisme genera administradors consubstancials a ell, com el tan assenyalat i quasi etern guia turístic convençut que tot el món a la Plana és ben pensant, trist i escèptic, petit burgés.

A l'acomodament material li correspon un aburgesament psicològic. Això és la instal·lació en la comoditat i el conformisme del "no complicar-se la vida". Franco ja aconsellava no "posar-se en política". Aznar en lloc de lluitar contra el franquisme es va dedicar a estudiar. El perfecte integrat es caracteritza per la seua falta de vitalitat, per ser amant de les convencions i de les tradicions, imitador i gregari, governamental, adulador i sequaç de les instàncies de poder.

El discurs continua amb un panegíric campestre: "El seu privilegiat enclau (sic), a la vora del Mediterrani, i la bondat del clima del qual disfruta tot l'any hi fan possible un magnífic entorn natural, del qual destaquen les seues platges i els seus verds camps de llaurança (sic), amb grans extensions dedicades al conreu de la taronja". (J.L. Gimeno).

En aquest paràgraf trobem una visió pastoril i bucòlica de la geografia local que confon els desitjos amb la realitat. Desinforma i perverteix la realitat a partir d'una exageració ("el seu magnífic entorn natural"). Hi ha una voluntat d'ostentació que oculta un complexe d'inferioritat. Visió distorsionada, caricaturesca, a més de xovinista i grandiloqüent. La forma sembla justificar la manca de contingut. És un discurs farcit de tòpics i clixès sobre la terreta, cant al localisme provincià més coent i kitsch.

Tot seguit afirma: "(...)ofereix els millors arguments per a la inversió. Amb una economia sanetjada (sic), unes òptimes infraestructures i una idònia ubicació geogràfica, ben comunicada, Castelló ofereix moltes i interessants possibilitats".

Castelló S.A. és abans de tot una empresa, un lloc per a invertir i com a tal ha de promoure els seus avantatges potencials per al gran capital, tot i que siguen irreals. Des de quan es pot presumir de tenir unes "òptimes infraestructures"?, potser es refereix a les bones comunicacions del port i a aquestes autovies gratuïtes que gaudim tots els habitants de la Plana?, potser es refereix a aquesta manca d'embussaments i accidents? o tal vegada es refereix a l'extraordinària qualitat de l'aire?

El batlle però insisteix: "Sens dubte, Castelló mereix de ser visitada". Quina necessitat hi ha de remarcar-ho? No posa aquesta frase en evidència de forma indirecta la manca d'interès turístic de la ciutat? Per què ocultar allò que és evident?

I torna a reblar el clau, ara o mai: "Castelló viu uns moments decisius per al present i el futur. Els grans temes històrics s'han solucionat o estan en vies de solució".

Per al polític conservador, el Castelló arcàdic és més a prop que mai, només cal esperar que els governants actuals acaben de fer bé la seua faena, perquè la ciutat "viu uns moments decisius". "Decisius" per a què i per a qui? De fet, molt sovint l'individu com la societat van cap a enrere o empitjoren. En aquest cas la transformació no deu ser acceptada. L'equilibri realista no deixa de ser en aquests casos una maniobra per a anestesiar la consciència. No vivim actualment un moment semblant?

Ho tenen tot lligat i ben lligat, els gestors del disbarat turbocapitalista. Compten amb l'ajut dels líders mediàtics, empresarials, polítics i altra "morralla" d'aquesta espècie. El llenguatge del poder és un llenguatge sord que parla a gent sense veu, un monòleg permanent. Un discurs que no admet rèpliques, alternatives, resistència.

Aquest discurs propagandístic sumàriamente comentat és un clar exemple d'allò que George Orwell va anomenar "el control de la realitat mitjançant la manipulació", un bombardeig implacable a fi d'establir en la ment la imatge del real que en cada moment convé al poder. Es violenten les paraules per mitjà de l'exageració fruit d'una idealització interessada i partidista de l'espai urbà. La seua llengua és la llengua de la mentida, un llenguatge localista, pseudoacadèmic i funcionarial barrejat amb un culte a un economicisme antihumà, al benefici d'uns pocs privilegiats. Amb una presentació així de la vila i ravals, tu t'hi acostaries?

Índex

anterior:
Editorial: Trenquem la passivitat

següent:
L'eclipsi de la política
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent