DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #10 - primavera 05

APROXIMACIONS A LA PRECARIETAT

Escrits elaborats a contracorrent

- Petras, James. El informe Petras. Sediciones 13 Hondarribia: Hiru, 1999.

- Precarias a la deriva. A la deriva (por los circuitos de la precariedad femenina) Madrid: Traficantes de sueños, 2004.

Podem dir que, des de principis dels anys 90, a l'Estat espanyol, coneixem i sentim parlar del fenomen de la precarietat laboral. Amb els inicis del desmantellament de l'estat de benestar per part del govern de Felipe González, la flexibilització del mercat de treball i la liberalització de l'economia espanyola (arran la incorporació al mercat europeu), la classe treballadora s'hi veu sotmesa als nous reptes del capitalisme postfordista. Així, amb la legalització de les ETT's, i amb la reforma de l'estatut del treball de mitjans dels 90, introduint més de vint modalitats diferents de contracte laboral, es dispara la temporalitat, la inestabilitat i en definitiva la inseguretat dels treballadors/es. En aquest context les lluites socials incorporen al seu discurs i pràctica política la lluita contra la precarietat.

Al mateix temps, la precarietat laboral és un assumpte que es troba a diari en els mitjans de comunicació de masses, els discursos polítics i sindicals electoralistes, i l'àmbit acadèmic. No obstant, pareix que, des de l'exercici del poder polític i econòmic, no puguem veure solucions.

En aquest article volem fer referència a dos llibres que tracten el tema de la precarietat. Ens pareix útil esmentar-los junts per tal de presentar-los en una mena de seqüència temporal, que va des de l'Informe Petras realitzat a mitjans dels 90, per veure després el de Precarias a la deriva publicat l'any passat, i integrat dins d'un incipient corrent d'investigació-acció militant.

Tots dos, en definitiva, són treballs d'investigació social, compromesa amb la denúncia i crítica de les condicions sociolaborals imposades a les persones treballadores, en el marc de les relacions capitalistes. I podem dir doncs, que formen part d'un patrimoni conceptual, analític i instrumental al servei de persones, col·lectius, moviments socials i sindicals anticapitalistes.

El professor retirat James Petras és conegut i reconegut, entre altres coses, pel seu compromís amb els moviments populars sudamericans i el socialisme. El seu informe va ser una recerca sociològica contractada pel Ministeri de Treball del Psoe l'any 1995, per tal de conèixer l'impacte de la modernització social i econòmica que es produeix arran de l'entrada en la CEE. L'informe no es va fer públic pel Ministeri, donades les seues conclusions crítiques amb el procés de liberalització i flexibilització impulsades a l'estat espanyol pel Partit Socialista.

En aquest treball trobem una introducció on es descriu l'estratègia de modernització engegada pel govern "socialista" a finals dels 80, i dirigida a tres estratègies: "liberalizar la economía, ahondar en la inserción de España en la división internacional del trabajo (integración en la CE) y configurar un nuevo "régimen regulador"" (Petras, 1998: 15). En la valoració que es fa d'aquestes estratègies trobem també la vessant crítica que caracteritza les recerques de l'autor:

"Las cifras económicas globales, ya sea en términos de aumento de la productividad, volumen e ingresos de las exportaciones, número de turistas o transferencias de la CE en ecus, son pertinentes ante todo en términos de cómo afectan a la vida de la gente. En este sentido, descartamos el supuesto de muchos economistas liberales de que un funcionamiento favorable del mercado se traduce necesariamente en mayores niveles de vida y en mas libertad" (Petras, 1998:20).

En aquesta línia, passa a l'estudi de l'impacte de la liberalització sobre l'estructura social, principalment en dues dimensions específiques: la qualitat de la vida social i l'organització social de dues generacions de treballadors. Per constatar així, de quina forma es distribueix la riquesa creada per la modernització econòmica (rendes, polítiques públiques, creació de treball i qualitat...) i com han canviat les divisions de poder i els models organitzatius de la classe treballadora (lluites socials, sindicalisme, moviment veïnal, consciència...).

Per a Petras l'adopció del model liberal implica el desenvolupament de l'autoritarisme polític tecnocràtic. Així és com explica que amb l'ascens al poder d'un partit presumiblement obrerista, des del poder hi haja un esforç constant per desmantellar el teixit social i les fortes dinàmiques de lluita veïnal, obrera i juvenil que havien crescut amb la transició a la democràcia. Aquesta política del poder polític i econòmic per desarticular l'organització social a les fàbriques i barris obrers, és una condició indispensable perquè tinga èxit la modernització liberalitzadora (privatitzacions, retallada de prestacions socials, flexibilització, precarietat). Aquest és l'impacte a l'estructura social que trobem els treballadors que ens incorporem al mercat durant tots els anys 90. Un mercat on abunden els contractes d'aprenentatge, d'inserció, de pràctiques, d'obra i servei, de mitja jornada, per necessitats de la producció, etc. I que provoca una "brecha generacional" notable dintre la classe treballadora:

"La clase trabajadora española está profundamente dividida entre una menguante minoría de trabajadores fijos y sindicados, con un salario llevadero y beneficios complementarios, y una masa creciente de trabajadores eventuales que trabajan por el mínimo (o por debajo del salario mínimo) con horarios irregulares ( que oscilan de unas pocas horas a la semana a cincuenta o más), sin beneficios complementarios y totalmente sujetos a los dictados del empresario. Esta división social corresponde en gran parte a una diferencia generacional, que a su vez corresponde a los cambios en las estrategias económicas globales" (Petras, 1998:37).

En aquest context, la jove classe treballadora es troba en una situació on ja, l'any 1993, un 33% de contractes era temporal, enfront d'un 18% que hi havia l'any 1987. Mentre l'atur dels joves entre 20 i 30 anys era en els dos anys de 35 i 34% respectivament. Va augmentar considerablement l'atur de llarga durada. La nova generació obrera es troba també amb una considerable desmobilització social, una davallada dels moviments socials, veïnals i sindicals. En paraules seues:

"La decadencia de la cultura cívica del barrio alimenta el comportamiento "consumista privado" que los jóvenes reciben a través de los medios de masas. El rock mercantilizado, con sus surtidos estandarizados de chaquetas negras, pendientes y peinados, brinda símbolos "externos" de "rebelión" que enmascara la interiorizada conformidad con un estilo de vida consumista e individualista. Las amistades del barrio están desconectadas del lugar de trabajo y, en muchos casos, están divorciadas de cualquier discusión sobre problemas de "curro", conflictos sociales u organización política" (Petras 1998:67).

De l'anàlisi que realitza Petras, destaquem el marc comparatiu que estableix entre les dues generacions de persones treballadores; d'una banda els pares/mares incorporats al mercat als anys 60 i 70 baix la dictadura franquista, de l'altra els fills/es incorporats ja en el règim democràtic governat pel Psoe. Respecte a la segona destaca que la seua inserció al mercat com a treballadors/es es realitza, baix la doctrina neoliberal, en una situació de vulnerabilitat respecte la generació dels seus pares i mares. La temporalitat, la rotació per diferents empreses i feines, la retallada de drets individuals i col·lectius, i en definitiva el considerable augment del poder patronal, deterioren les condicions laborals dels treballadors joves.

Així, els problemes socials derivats de la precarització es fan evidents en els processos emancipadors. La dificultat dels joves per accedir a la vivenda, per crear un nucli familiar estable, o per independitzar-se econòmicament dels pares i mares, assolint una existència autònoma, constitueixen la nova situació de la jove classe treballadora.

Aquesta comparació intergeneracional serveix a Petras per concloure que "La política de ‘libre mercado’, no solo amplía la brecha entre clases, sino dentro de las mismas clases" (Petras, 1998). També, quant a l'organització social, destaca que el mercat ha debilitat la solidaritat entre treballadors/es, el sindicalisme i l'associacionisme veïnal tot desplaçant la cultura popular crítica, la consciència de classe i la lluita social, en favor del consumisme, les activitats simplement recreatives i el domini cultural dels mass-media.

Concloem la ressenya amb una altra cita al respecte, que esperem us incite a la lectura del treball i a la reflexió de les seues conclusions:

" Los estridentes conciertos de rock son como las sesiones de los evangelistas, válvulas de escape sin riesgo para liberar emociones contenidas. Aunque la calidad de vida de los jóvenes trabajadores era mejor que la de sus padres mientras estaban creciendo, las perspectivas de futuro son mucho más negativas. Además, como les han mimado y satisfecho todos sus deseos de consumo, carecen del empuje y la iniciativa para cambiar su estatus. Mas aún, cuando llegan a la edad adulta no hay un modelo político ni movimiento que les atraiga. Ni tampoco sus padres les han provisto de un marco de referencia político para hacer frente a sus adversarios sociales y políticos" (Petras,1998:112).

A la deriva, por los circuitos de la precariedad femenina és, a més a més, d'un llibre, un procés de canvi social i d'investigació en el qual participen directament i indirectament dones de tota situació social, que comparteixen, en algun grau, la precarietat laboral.

Precarias a la deriva es reuneixen a la casa okupada de dones, Eskalera Karakola, de Madrid; és el col·lectiu on es situen les autores del llibre, moltes de les quals van entrar en contacte durant la vaga general del 20J. Des d'aleshores, no han fet més que treballar per aquest projecte, tot i que va començar sent una reflexió col·lectiva al voltant de les transformacions ocorregudes al món laboral, que cada cop ens situen en una posició més vulnerable i insegura. Finalment esdevindria un treball d'investigació-acció, realitzat per dones amb un fort valor explicatiu i comprensiu, més enllà dels tòpics als quals estem acostumades.

Després d'aquesta presa de contacte, ja no han parat de crear i participar en tot tipus d'accions i reflexions, moltes de les quals es troben recopilades al llibre. Començant per un piquet-enquesta, el 10 d'abril de 2003, tot fent derives per la ciutat, tallers, entrevistes en profunditat, relats sobre la precarietat...Tot açò compon l'estructura del llibre, un poc caòtica però molt completa si veiem el treball en el seu conjunt, i esbrinem les conclusions subtils a les quals hi arriben.

D'aquest procés de ruptura, que es va donant al llibre, hi ha una conseqüència interessant, el llenguatge que utilitzen per definir allò que fan. Un exemple és, les derives, una deriva consisteix en realitzar un recorregut per la ciutat, seguint l'itinerari del tipus de treballadora de la qual es realitza la deriva. Amb la deriva ens adonem d'allò més invisible, veiem com es relacionen les persones dins el seu estrat social, on viuen, on compren, per on caminen, i que implica tot açò. En principi pot parèixer un poc superficial, o que no té cap sentit, però és realment interessant tot allò que descobrim al fer una deriva i el que els ajuda per trobar les persones que volen entrevistar en profunditat.

Quant al contingut del llibre, també podem destacar tot el que tracta el tema de les cures i atenció a altres persones. Per una banda, duen a terme un taller al voltant de les cures globalitzades (mestresses de casa, chachas, senyoretes i llevadores en general), molt important per veure cap on anem, en aquesta societat tan econòmica i poc humana. També per conèixer la situació de crisi que s'està donant en aquest sector i els profunds canvis necessaris, que estan a les nostres mans.

"...sobre estas cosas del cuidado en primera persona nos sitúa ante la perspectiva de que también nosotras seremos cuidadoras y eventualmente cuidadas. ¿o no? (...) Pero, a ver, ¿ qué opciones tenemos? A muchas nos horripila el tener que vivir con nuestros familiares, incluso la perspectiva de tener que cuidarlos; ya vemos cómo lo hacen nuestras mayores. Rehuimos el chantaje afectivo y afirmamos nuestro deseo de mantener relaciones libres, es decir, basadas en el afecto. Sin embargo, estas mismas realaciones (más inseguras en la medida en que no producen garantías o están sujetas a contratos formales) no incluyen marcos (recursos, espacios y vínculos) para el cuidado....". ( Precarias a la deriva, 2004: 61)

Per altra banda, a molts apartats del llibre es tracta aquest tema, des de perspectives diferents, però complementàries, algunes en forma de relats o entrevistes i d'altres de caire més teòric, molt complets per no deixar cap de les parts que és necessari tractar, per tindre una visió no parcial del conflicte.

Una de les aportacions teòriques que mencionen és l'existència d'unes cadenes mundials d'afecte i assistència, formades principalment per dones de diferents llocs del món, que es transfereixen ajuda de forma remunerada o no. És substancial percebre que la direcció d'aquest intercanvi comença als països pobres per acabar als rics. Així l'anàlisi de la immigració femenina hauria de tindre en compte l'important paper de la dona. També la reproducció de la jerarquia i el poder que es genera en aquestes relacions entre dones.

Finalment, s'exposen una sèrie d'entrevistes en profunditat i relats de dones, plens de sentit d'humor i vivències, que mostren com vivim i sobrevivim, traductores, llevadores, teleoperadores, prostitutes, telefonistes línia eròtica, artistes, periodistes, netejadores, i molts altres tipus de recorreguts d'inserció laborals precaris i feminitzats, que segueixen estant dins l'espiral del projecte d'aquest col·lectiu.

A la deriva, por los circuitos de la precariedad és, a més d'un llibre, un projecte que encara està actiu, una il·lusió en procés que aporta contingut profund als moviments socials. Amb una consciència que evoluciona i que va més enllà tot atacant amb força allò quotidià que ens esclavitza, les formes més invisibles que té el capitalisme per introduir-se a les nostres vides.

Índex

anterior:
Vides de la Plana
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex