DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #9 - hivern 05

BRIGADES INTERNACIONALS A BENICÀSSIM

Escrits elaborats a contracorrent

El passat 23 de juliol gràcies a una iniciativa portada a terme per l'associació republicana González Chermà es va posar una placa al cementiri de Benicàssim en homenatge i record a l'estada de les Brigades Internacionals en aquesta localitat durant la guerra civil. Des de l'associació, el seu president Francisco Durà assenyalà que l'acte era un homenatge "ínfim per a unes persones que ho deixaren tot per venir a lluitar contra el feixisme". A més el president de l'associació, constituïda fa aproximadament quatre anys, afegia que "és el mínim que podem fer perquè tot homenatge és poc per mesurar la generositat dels brigadistes". En la placa es podia llegir: "A la memòria dels Brigadistes Internacionals sote-rrats a Benicàssim que van donar la seua vida contra el feixisme per la república i la llibertat 1936 - 1939" (Guadalupe Sáez, L'Avanç, 24-7-04).

La placa va ser retirada per ordre unilateral de l'alcaldia poc abans de la festivitat de Tots Sants. Era la particular "contribució" de la nova corporació municipal de Benicàssim (PP-ARB) a la lluita antifeixista i a la memòria històrica. Més enllà d'aquesta repugnant i oprobiosa mostra d'intolerància neofeixista i d'insult als morts, en aquest escrit volem centrar-nos en la presència dels Brigadistes durant la guerra civil a Benicàssim.

La xarxa d'hospitals de les Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals organitzaren una xarxa d'hospitals per tractar els ferits, després de les primeres cures realitzades en la reraguarda de les línies de combat. El centre principal es trobava a Múrcia, però també es realitzaren intervencions quirúrgiques tant als voluntaris internacionals com als combatents ibèrics a Albacete o a Benicàssim. El txec Bedrich Kis -germà d'Egon Kis, que en aquell moment es considerava el perio-dista comunista de major prestigi-, era el cirurgià en cap de Benicàssim. Durant el setembre de 1937, una vegada lliure del servei militar, l'universitari francès Alfred Brauner aconseguí arribar als Països Catalans gràcies a una acreditació del periòdic radical L'Oeuvre. Es pogué així reunir amb la seua esposa vienesa Francesca Brauner, que treballava com a cirurgiana a Benicàssim, sota la direcció de Bedrich Kiss (Michel Lefebvre i Rémi Skoutelsky: Las Brigadas Internacionales. Imágenes recuperadas. Lunwerg, 2003).

El centre de repòs de Benicàssim estava dirigit per Yvonne Robert i pel doctor Bodek. El formen 27 viles, entre la mar i la carretera nacional. Amb esforç s'hi reunei-xen 250 llits, després 500. Més de 15.000 voluntaris seran tractats en hospitals internacionals (Jacques Delpierre: Las Brigadas Internacionales, Júcar, 1978). Escriptors com Dos Passos, Hemingway i Ehrenburg i altres artistes tracten d'amenitzar l'estada dels combatents.

Dos metges de Castelló munten l'Hospital de les BBII a Benicàssim

35.000 voluntaris internacionals van venir a l'estat espanyol per a lluitar contra l'aixecament franquista. A casa nostra, a l'actual hotel Voramar, dos metges de Castelló, els germans Peña Masip, van muntar un hospital de reraguarda per acollir als brigadistes. La XIII Brigada es va desplegar en el front de Terol i es va habilitar provisionalment un centre hospitalari per aquest grup que després es va convertir en definitiu.

Miquel Peña Masip va nàixer a Castelló el 1899. Va ser detingut per republicà durant la dictadura de Primo de Rivera. Va fundar amb altres companys el diari "Libertad". Va pertànyer a l'Ateneu Racionalista i al sindicat de metges de la UGT. Va ser un dels que va proclamar el triomf de la República des del balcó de l'ajuntament. A l'acabament de la contesa civil va marxar a l'exili.

Francesc Peña Masip va ser fundador d'Acció Republicana el 1930, empresonat el desembre de 1930 i detingut l'octubre de 1934. Membre d'Esquerra Valenciana i se-cretari durant la guerra civil de Socorro Rojo Internacional de Castelló. S'encarregà de muntar l'hospital de Benicàssim i l'hospital Bucofacial durant la guerra. Va marxar també a l'exili (S. Cortés, "El valencianisme republicà a l'exili").

Per l'hospital de Benicàssim van passar escriptors de renom internacional com el francès André Malraux i el cubà Alejo Carpentier. Tant als articles "España bajo las bombas" com a la novel·la "La consagración de la primavera", Carpentier se serveix literàriament de la seua estada el 1937 a Benicàssim, camí de les sessions a València del II Congrés d'Escriptors en Defensa de la Cultura, on participà com a membre de la secció cubana.

"Después de atravesar Tortosa, con su sorprendente jardín tropical, llegamos a una población donde la atmósfera de guerra nos empaña brutalmente. Ciudad de hospitales militares y residencia de convalescientes (...) pero aquí en este pueblo, cuyo nombre no quiero mencionar, estamos en la antesala de los frentes (...) Hay aquí hombres de las Brigadas de Choque y de las Brigadas Mixtas, castellanos, catalanes, gallegos, hay hombres de las Brigadas Internacionales que poseen, en su Villa Dombrowsky, en su Teatro Henri Barbuse, estupendos periódicos murales redactados en varios idiomas (...) o sencillamente se entregan a la lectura o la ociosidad reconfortante que les brinda la cercanía de una linda playa" ("España bajo las bombas").

La novel·la d'Alejo Carpentier "La consagración de la primavera" arranca quan Vera, ballarina russa afincada a París, arriba a l'hospital de les Brigades Internacionals a Benicàssim, on s'hi troba amb el seu company. Es reprodueixen converses entre brigadistes a la platja i un dinar a Castelló.

Pascual Cabrera Cremades, alcalde de Vila-real durant el període del 26 de febrer de 1936 fins el 7 de febrer de 1937, va pertànyer al gremi d'espardenyers, gerent del Centre Obrer, militant del PSOE i UGT, l'abril de 1939 va ser detingut a Alacant, internat al camp d'Albatera i posteriorment se'l trasllada a Castelló i és afusellat a la presó el 21 de maig de 1940. Va ser autor de poemes i d'obres teatrals. Les seues obres eren interpretades per grups aficionats per pobles de la Plana Baixa (Nules, Les Alqueries, Betxí, Onda). El 16 de febrer de 1938 els membres de les Brigades Internacionals, hospitalitzats a Benicàssim, per tal de commemorar els aniversaris de proclamació de la I República i el triomf electoral del Front Popular a les eleccions de 1936, organitzen una obra teatral en el teatre Henri Barbuse, on el grup artístic espanyol representa el drama social de Cabrera "Los sin trabajo".

L'exemple altruista dels Brigadistes i el seu compromís internacionalista han quedat gravats en lletres d'or en la memòria antifeixista per molt que els hereus del jou i les fletxes s'entesten d'esborrar-los del nostre record, amb placa o sense.

Índex

anterior:
Què som els homes?

següent:
L'anticlericalisme, un fenomen en si mateix
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent