DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #4 - tardor 03

CHOMSKY: DUES HORES DE LUCIDESA

Escrits elaborats a contracorrent

Títol: Dues hores de lucidesa

Autor: Noam Chomsky

Editorial: Ed. 62, Barcelona, 2003

"Noam Chomsky (Filadèlfia, 1928), científic nord-americà, professor universitari i autor de diversos llibres en el camp de la lingüística i de la comunicació, és una de les poques persones que han triat el camí de la denúncia de l'opressió i dels crims d'Occident contra la humanitat, per acusar principalment als Estats Units, els governs del qual qualifica dels més cruels estats terroristes que mai han existit al món. Des de la guerra del Vietnam, aquest pensador radical denuncia un món organitzat en benefici de les oligarquies financeres amb un sistema mediàtic que sota la façana d'aparent neutralitat, es dedica a fabricar el consens, restringir l'opinió pública i convertir-se en un centre de poder més al servei dels poderosos del món". Amb aquesta contundència se'ns descriu a la contracoberta d'aquest llibre la figura de Chomsky, lluitador irreductible i solitari, una veu que resisteix a l'hegemonia per mar, terra i aire del pensament conservador, per no dir clarament reaccionari.

Aquest llibre és un recull de diferents entrevistes realitzades a Chomsky per Denis Robert i Weronika Zarachowicz. Es divideix en les següent àrees temàtiques: els intel·lectuals, els centres de poder, el capitalisme, l'economia invisible, la democràcia, els mitjans de comunicació i la política exterior. Temes que resumeixen el nucli comú dels interessos de l'autor en la seua multitud de llibres i articles publicats. A Internet hi ha quantitat de pàgines amb els seus textos i d'aproximacions a la seua personalitat. Comptem també amb alguna traducció al català dels seus articles feta pels companys de Constrastant. El discurs chosmkià no té desperdici. Si a l'època medieval al dissident el mataven, en les nostres societats al dissident no el mataran, però l'odiaran i el castigaran, li faran el buit social perquè renuncie als seus ideals. L'objectiu és aturar-lo, desmoralitzar-lo, la mort social.

Davant de l'extensió de les desigualtats socials, la gent adopta majoritàriament una actitud passiva pensant que "algun dia podré ser com ells", "s'ho han guanyat justament", "és així com funciona el sistema", "els empresaris són models socials a seguir", etc. La revolta no entra dins de les opcions a considerar, tot i que hi ha factors objectius per a fer-ho. Davant d'aquest fet, els entrevistadors pregunten a Chomsky: per què la gent no es revolta?:

"No es revolta perquè és car. Si prens la iniciativa de canviar l'ordre de les coses, t'arrisques a pagar-ho molt car. (…) Per actuar, cal estar disposat a pagar-ne el preu. (…) Si vols actuar, les crítiques t'han de relliscar; és l'única manera de ser lliure i fer el que et sembla que és just. Jo no tinc cap problema, perquè sóc un privilegiat. Però els obrers desafavorits ho paguen car". I afegeix: "L'única manera de sortir-se'n és organitzar-se. La gent organitzada en un sindicat, per exemple, pot pagar un preu que un individu tot sol no pot assumir" (p. 99).

La Unió Europea no surt tampoc massa ben parada pel seu caràcter antidemocràtic, fruit d'una elit de funcionaris i polítics a les esquenes de la voluntat popular:

"La Unió Europea està construïda de manera que limita la participació popular (…) Està feta de manera que els ciutadans pràcticament no poden dir-hi res (…) Els europeus, rics i poderosos, s'oposen a la participació popular tant com els seus homòlegs americans" (p. 83).

Chomsky és un especialista en trencar tòpics i estereotips. És així com sobre la caiguda del mur de Berlín es fixa en les conseqüències negatives que aquest fet va suposar per a les nacions més pobres:  "El 1999 van commemorar el desè aniversari de la caiguda del mur de Berlín. És un fet que va tenir múltiples repercussions. D'algunes, pràcticament no se'n parla. Per exemple, del fet que va ser un desastre per als països del Tercer Món. Fins i tot els més anticomunistes del Tercer Món van considerar la caiguda del mur de Berlín i l'ensorrament de la Unió Soviètica un problema greu. Vol dir que Occident ja no necessita tenir en compte els interessos del Tercer Món i pot tractar aquests països encara amb més duresa. Aquest problema afecta una majoria aclaparadora de la població mundial (…) El que no afecta els rics i els poderosos no existeix" (p.120).

Qualifica Internet com un fenomen interessant, tot i que adverteix sobre els seus perills com a font d'alienació del jovent: "Internet és un assumpte complicat. També pot ser un instrument d'alienació, sobretot per als joves. Veig estudiants que pràcticament no es fan amb ningú. La temptació d'evitar els contactes directes amb els altres en benefici de relacions abstracte i virtuals és gran" (p. 121).

Es manifesta crític amb tot tipus d'idolatració sobre la seua figura: ¿Com veu la seva funció, actualment? "No tinc cap funció".

Al llarg del llibre, l'activista i acadèmic nord-americà esmola la seua crítica a totes aquelles institucions (governs, mitjans de comunicació) i personalitats (els intel·lectuals) que creen la cobertura legal i discursiva capaç de justificar un món basat en la injustícia i en les guerres preventives.

Un llibre del tot recomanable, senzill i àgil de llegir, no per això menys contundent i radical. Una bona eina per a la formació crítica.

*Per a més informació: contrastant.net, Znet.

Índex

anterior:
El pla d'argiles ceràmiques
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex