DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #8 - tardor 04

LES COLUMBRETES: PRESENT I PASSAT D’UNA LLUITA ECOLOGISTA

Escrits elaborats a contracorrent

El passat

A principis de l’any 1978, la revista Valencia Semanal denunciava en exclusiva els bombardejos que les forces aèries dels Estats Units estaven realitzant a les illes Columbretes, des de les bases militars de Torrejón de Ardoz i Saragossa. Des de feia anys s’estaven produint, tal com explicava el pescador del Grau Gabriel Albiol a la citada publicació, però no va ser fins aleshores que aquest fet va eixir a la llum pública. Poc després van començar les protestes.

El Moviment Comunista del País Valencià, l’Organització d’Esquerra Comunista i el Partit Comunista de Treballadors, van condemnar d’immediat aquests fets en un comunicat conjunt, on assenyalaven la necessitat que l’arxipèlag fos declarat parc natural i defensat de totes les agressions contra el seu ecosistema. Aquests grups no sols demanaven el cessament d’aquests exercicis, sinó que consideraven que havien de ser prohibides les activitats lucratives -pesca esportiva, per exemple- o els intents que van haver d’urbanitzar aquells paratges.

Les maniobres dels anys 70 van generar un moviment d’oposició i protesta, que es va plasmar en diferents manifestacions i convocatòries en exigència de la seua finalització; aquests actes van ser convocats principalment per les organitzacions agrupades llavors en l’anomenada Esquerra Independent de Castelló (EIC), una agrupació electoral que va arribar a comptar amb dos regidors a l’ajuntament castellonenc. Entre altres, es van elaborar adhesius i eslògans com ara Les Columbretes són nostres i les volem lliures, en el qual es veia el mític gegant Tombatossals agafant amb les mans els avions nord-americans, impedint-los així consumar els bombardejos (Vilaweb, 4-3-04).

Segons R. Pardo (Levante, 3-3-04): "... El salt a l’opinió pública castellonenca del bombardeig nord-americà de Columbretes mobilitzà a mitjans dels 80 als castellonencs, tant els de a peu com els ecologistes i polítics que aconseguiren que no es realitzaren les pràctiques de tir i, poc després, la declaració de parc natural. Una figura que es va voler ampliar a la de Parc Nacional, a instàncies del Ministeri de Medi Ambient. Això suposava l’ampliació de l’àrea protegida del paratge i topà amb l’oposició de l’actual conseller Rafael Blasco". La raó que va donar és que es perdrien les competències de gestió sobre les illes, ja que passarien a mans de l’estat.

Jordi Tàrrega, membre històric de la Colla Ecologista, relativitza la magnitud d’aquestes mobilitzacions. Explica a Dossiers Críti(cs) com les manifestacions van portar-se a terme sobretot a finals dels 70 i principis dels 80. Recorda anecdòticament una manifestació convocada per la Colla Ecologista i el Centre Excursionista on el nombre de manifestants, uns 200, era pràcticament igual al nombre de policies.

En la sessió municipal del primer de febrer de l’any 1978, per unanimitat es va acordar "elevar a la superioritat la més enèrgica protesta en reivindicació dels interessos naturals i ecològics de les illes Columbretes, greument amenaçat pels reiterats bombardejos de pràctiques de tir" (Valencia Semanal, núm. 11, 19-26 febrer 1978).

Les maniobres de tir van causar danys importants que es van percebre a l’Illa Foradada, amb un gran orifici, causat per l’impacte d’una bomba. A més, en algun paratge submarí encara es poden trobar càpsules de míssils i bombes que no arribaren a explotar (Levante, 29-8-04).

La Colla Ecologista es va fundar a finals de l’estiu del 1978 al calor del programa radiofònic "El Molí la font" a Ràdio Popular, dirigit per Ricard Colom, un dels fundadors del grup. Colom explica com es van convocar manifestacions, es van fer murals i enganxines, tot just constituïda la Colla. Explica també com la Colla es va afegir a Esquerra Independent de Castelló (EIC) sense dir-ho oficialment i una vegada es va produir la dimissió acordada com a regidor d’EIC de Vicent Pitarch el juny de 1981, va ser substituït per Colom que va presentar diferents propostes sobre Columbretes, boicotejades sovint per l’alcalde Antonio Tirado. Finalment, l’any 1982 es va presentar un moció conjunta per part de l’Ajuntament, perquè foren les Illes Columbretes declarades parc natural.

L’històric activista castellonenc assenyala críticament que a partir dels vuitanta, amb la moda del "mediambientalisme", apropiada pels partits majoritaris, es va desenvolupar una estratègia per tal de desactivar a l’embrionari moviment ecologista a la Plana. Assenyala que hi ha un silenci informatiu total entorn de dues plantes petrolíferes existents a Tarragona i l’altra entre el Delta i Vinaròs, una amenaça directa per a la conservació de les Illes.

L’any 1987 s’inicien els tràmits per a la seua preservació. L’any 1988 es declara parc natural i la Generalitat impedeix la construcció d’una instal·lació portuària. El 23 d’abril de 1990, les Illes Columbretes són declarades reserva natural, nou anys després de la seua ocupació per Acció Ecologista (El Temps Ambiental, núm 1034, del 6 al 12 d’abril de 2004).

El present

El passat mes de març, els castellonencs vam patir una espècie de "retorn al passat". L’exèrcit d’aire espanyol estava duent a terme uns exercicis d’ensinistrament de pilots, durant el qual els seus aparells van sobrevolar l’espai protegit de les Illes. Les fonts militars van insistir que els vols no es van fer sobre les mateixes illes, però el paratge protegit inclou també la zona marítima que envolta les Illes. A més, els sorolls d’aquests aparells van poder tenir conseqüències negatives sobre les aus que nidifiquen i hivernen en aquelles illes. El mes de juliol es van tornar a repetir els vols aeris per segona vegada en pocs mesos, fet que va suscitar que el Bloc preguntés a l’alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, el grau de coneixement de les maniobres militar que es van produir a les immediacions d’aquest arxipèlag d’origen volcànic (Levante, 14-7-04).

Aquest estiu s’ha construït un heliport amb l’argument oficial que els agents mediambinetals que hi treballen tinguen millors comunicacions, tot i que els guardes van i tornen amb vaixell. Les organitzacions ecologistes s’han oposat a l’impacte sobre l’harmonia de l’arxipèlag causat per l’heliport, similar al projecte de construcció d’un parador i l’afecció sobre l’ecosistema, segons el GECEN.

Ecologistes en Acció ha advertit de "l’excés d’embarcacions, la mala gestió dels permisos per accedir a les illes i per busejar, ja que la conselleria es planteja augmentar les quotes per a la pràctica d’aquesta activitat esportiva".

La Colla Ecologista, integrada actualment en la plataforma estatal Ecologistes en Acció, es va integrar en la Junta Rectora del parc l’any 87 o 88, afirma la seua representant Isabel Queral, ja que la pròpia llei diu que ha d’haver un representant ecologista. La seua participació en aquest òrgan institucional la justifica aquest col·lectiu, perquè així "es poden enterar d’alguna cosa", argumenta Queral. Internament, la Colla ha discutit sovint abandonar aquest òrgan, ja que tenen la sensació de fer de convidats de pedra, però consideren més oportú quedar-s’hi.

El gran perill actual per al futur del parc és l’afluència de gent, sobretot a l’estiu. Extraoficialment se sap que "es passen els cupos", sosté aquesta militant ecologista. Queral es manifesta contrària a la declaració de Parc Nacional per a l’arxipèlag -només hi ha un a l’estat a l’illa de Cabrera- tot i que s’ampliés la reserva marítima, ja que causaria molt de "rebombori" i encara les posaria més de moda. Pensa que amb el grau de protecció actual és suficient, allò que s’ha de fer és aplicar la legislació vigent.

Considera que l’ecologisme ha evolucionat a l’uníson que l’entorn sociopolític passant d’una primera fase d’acció directa, on l’ecologista era identificat socialment com un "radical", a una segona fase on la batalla se situa bàsicament als jutjats. "Ara per ara, la batalla ecologista està en els jutjats", afirma amb rotunditat Isabel Queral. Com a mostres de l’efectivitat d’aquesta forma d’enfocar la lluita, assenyala que els jutjats han paralitzat les obres de l’aeroport per fer complir la normativa ambiental i van ser capaços als anys vuitanta de portar a la banqueta dels acusats a una gran empresa com Endesa.

Les Columbretes s’estan convertint en un element més de promoció turística que amenaça la seua conservació. Columbretes és una forma adjectiva de la marca "Costa del Azahar". Cada vegada estan sotmeses a un major impacte humà, sense que l’autoritat competent, més enllà d’actes propagandístics d’alta visibilitat mediàtica com amollar unes tortugues en ple parc, tinguen la voluntat expressa de fer complir la llei i castigar els infractors que se salten tota normativa a bord d’unes embarcacions tan luxoses com agressives per al medi ambient.

Índex

anterior:
Editorial

següent:
Llibertat d’expressió a les parets de la Plana
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent