DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
 
#13 - hivern 06

D'Homo Sapiens a Homo videns

Escrits elaborats a contracorrent

D'Homo Sapiens a Homo Videns. Ressenya del llibre Homo videns. La sociedad teledirigida de Giovanni Sartori. Taurus, 1998.

El llibre de Giovanni Sartori Homo Videns ens serveix per analitzar els canvis que s'han donat amb la Televisió i l'Internet com a mitjans amb els quals ens desenvolupem com a persones.

La nostra condició d'homo sàpiens ha estat transformada. Allò que marcava la diferència de l'homo sàpiens respecte a la resta de primats, la nostra capacitat simbòlica, ha sofert canvis radicals. Mitjançant el llenguatge, l'ésser humà es capaç de comunicar-se utilitzant una articulació de sons i signes "significants", provistos de significat. L'ésser humà pot reflexionar sobre allò que ha dit i el llenguatge li permetrà no sols comunicar-se sinó també pensar.

L'homo sàpiens ha anat desenvolupant una sèrie d'avanços tecnològics pel que fa a la comunicació: la invenció de l'impremta i els avantatges que aportà la reproducció impresa foren un canvi revolucionari, el telègraf, i posteriorment el telèfon permetien que desaparegueren les distàncies, i després l'aparició de la ràdio. Però, amb l'aparició de la televisió, l'homo sàpiens sofrirà un canvi molt més radical, i la seua capacitat simbòlica serà desplaçada per les imatges. Amb la televisió, el fet de veure passà a tenir protagonisme en detriment de les paraules. Per tant, per a l'autor, el fet de substituir allò simbòlic per allò visual ens apropa més als antics avantpassats primats, i ens converteix en homo videns. La televisió ens permet veure-ho tot sense haver de moure's de casa.

Actualment també està desenvolupant-se l'edat multimèdia en què comencen a aparèixer altres mitjans que desplacen el protagonisme principal de la televisió, com ara l'ordinador. Aquest no tan sols unifica la paraula, el so i les imatges, sinó que també ens mostra imatges virtuals o imaginàries que no pertanyen a la realitat, a diferència de la televisió que ens vol transmetre imatges amb l'aparença de coses reals.

Aleshores l'homo videns es converteix en un nou tipus d'ésser humà. Des de la seua infantesa, els xiquets veuen la televisió durant moltes hores, fins i tot abans d'aprendre a llegir i escriure. Un xiquet de tres anys aprèn tot el que veu en la televisió, associant-ho amb allò racional, per exemple la violència que pot relacionar amb un model de conducta a seguir. La televisió és la primera escola dels xiquets on absorbeixen indiscriminadament tot allò que capta la seua vista. Açò també serà un factor que en un futur reduïsca les seues capacitats per a ser crític i acostumar-se a llegir. Per això l'homo videns es veu immers en la ignorància cultural.

Per tant, la tesi que defensa l'autor és que la televisió no és sols un instrument de comunicació; és també, al mateix temps, un mitjà que genera un nou tipus d'ésser humà. Sartori explica que l'arribada de la televisió i després de la tecnologia multimèdia és absolutament inevitable però no deu ser acceptada a cegues. També afirma que paraula i imatge no es contraposen, sinó que poden formar una suma positiva i harmoniosa que integre la cultura escrita i audio-visual. Encara que, de moment, els fets desmenteixen aquesta teoria, ja que cada vegada són més les hores dedicades a la televisió en substitució d'aquelles dedicades a la lectura.

L'autor assenyala que la imatge deu ser explicada, i l'explicació que és dóna d'ella a la televisió és insuficient. L'acte de veure empobreix l'enteniment i, és el coneixement mitjançant imatges que difon la televisió. el que disminueix la capacitat del saber i de raonar.

Problemes que observa en l'ús de la televisió

Un dels punts que ens qüestiona l'autor és si la televisió produeix progrés, no des d'una visió quantitativa, és a dir, amb una major penetració i expansió, sinó des d'una forma qualitativa.

Una dada positiva és que la televisió és un mitjà de diversió que permet a l'homo ludens satisfer una de les seues necessitats primàries, gaudir. Tanmateix, hem de considerar negativament que la televisió transforma la informació en espectacle.

També la televisió, a l'igual que la ràdio, es caracteritza per les seues qualitats diferents i el seu dinamisme mitjançant l'ús de les imatges i el so. Per aquesta raó, l'impacte de la televisió sobre els seus ciutadans és molt influenciador. Aquest fet pot ser analitzat, des d'un punt de vista més pessimista, si contemplem els efectes que pot causar en grans masses de la població, com l'empobriment de la capacitat de comprendre i entendre.

L'homo sàpiens és caracteritza pels seus avanços gràcies a la seua capacitat d'abstracció, les paraules que articula el llenguatge humà són símbols o representacions del món real i físic (arbre, cotxe...), però també l'ésser humà pot fer ús de paraules abstractes que es refereixen a conceptes no materials (nació, amor...). Algunes paraules abstractes es poden traduir en imatges, amb un intent pobre de plasmar o visualitzar un concepte ampli en tant sols una imatge que ha estat seleccionada per a explicar-ho. Podem assenyalar l'exemple d'un xiquet plorant per a transmetre la tristor.

En l'homo videns el llenguatge conceptual (abstracte) és substituït pel llenguatge perceptiu (concret) que és més pobre no sols amb allò relacionat amb paraules (menor quantitat), sinó principalment en la reducció de la riquesa del significat i de la nostra capacitat d'entendre.

Problemes que observa en l'ús d'Internet

Internet en el camp de l'entreteniment mai serà desplaçat per la televisió. A diferència de la televisió que proporciona productes de massa, Internet es diferencia perquè ofereix més segmentació, encara que la televisió a poc a poc està desenvolupant aquestes qualitats. La televisió tindrà èxit en aquells que volen rebre imatges passivament, mentre que Internet triomfarà entre aquelles persones actives que vulguen dialogar i buscar.

Un problema que planteja Internet és si produirà o no enriquiment cultural. Internet deuria estimular el creixement cultural, però a la pràctica passa tot el contrari ja que l'homo videns ja està format quan accedeix a la xarxa. A més a més, com a instrument cultural, les fonts d'Internet són modestes i menys fiables i els estudiosos continuaran utilitzant els llibres per als seus treballs, utilitzant sols Internet com a mitjà de suport.

Internet seria profitós si el seu ús es fera per a augmentar coneixements i interessos, encara que la seua utilitat en els nostres dies cau moltes vegades en la pèrdua de temps dels seus internatues invertint el seu ús en coses fútils.

Un altre perill que implica la xarxa és que pot aconseguir que els seus internautes perden el sentit de la realitat, és a dir, els límits entre allò fals i allò vertader, entre allò existent i allò imaginari, que pot donar lloc a un sentiment de potència alienat i frustrat o en l'extrem oposat, un públic d'eterns xiquets somniadors que viuen en móns imaginaris.

En resum, l'autor ens diu que la televisió continuarà tenint protagonisme sobre altres mitjans com Internet, ja que aquest darrer no ha estat tant estès entre la població com la televisió, i també, perquè és més còmode l'acte de veure passivament imatges reals, que el de veure activament imatges pertanyents al món de la imaginació.

Valoració

Per a Giovanni Sartori, el terme cultura posseeix dos significats. Aquell context coordinat de valors, creences, conceptes i simbolitzacions en el qual viu l'ésser humà. Per això, podem dir que tot home viu en l'esfera de la seua cultura pel que podríem afirmar que l'home primitiu o l'analfabet posseeix una cultura. D'altra banda, la cultura també pot ser entesa com a sinònim de saber, tots aquells coneixements i informacions que una persona acumula al llarg de la seua vida. En aquest apartat, l'autor ens parla de la cultura de la incultura que caracteritza a l'homo videns qui ha substituït progressivament la cultura del llibre per la cultura audiovisual i ha caigut en la ignorància cultural.

Aquest llibre fa reflexionar al voltant de com la televisió afecta a les nostres vides. Les generacions de joves que hem crescut acompanyats per la televisió i Internet tenim cada vegada més dificultats per motivar-nos en llegir i aprendre coses noves que no tinguen la immediatesa i la comoditat de les imatges que podem visualitzar a la televisió.

Després de llegir aquest estudi, tal vegada encara que el nostre comportament envers la televisió es modifique només en alguns aspectes, tenim present que almenys som més conscients de la realitat de submissió i passivitat que rendim a la televisió, sempre situada en el centre de la llar.

Per a una projecció de millores en un futur, la solució resideix tant en l'entorn intern com extern de les llars. S'ha de conscienciar per a què s'eduque a les persones des de menuts animant-los a llegir, i controlar les hores que aquests dediquen a la televisió. Si ens referim a l'entorn extern, a les cadenes de televisió, aquestes deurien preocupar-se per allò que transmeten tant com ho fan per l'audiència i proporcionar una televisió de qualitat.

Índex

anterior:
L’ambient educatiu a Castelló als 70
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex