DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
 
#15 - hivern 06

REFLEXIONS ENTRE ASSALTS

Escrits elaborats a contracorrent

Introducció

Aquests pensaments, dubtes i plantejaments es centren en la pàgina web d'informació alternativa coneguda com a Indymedia, més, en concret, en la seua branca local d' Indymedia de la Plana . Per moltes de les temàtiques tractades podria ser Indymedia com qualsevol altre projecte comunicatiu basat en la publicació oberta. Per al que es planteja no importa la marca, el nom o el segell sinó l'interés en trencar amb la comunicació unidireccional en benefici d'una lluita antiautoritària com la de la comunicació horitzontal.

En Indymedia la Plana sovint ens trobem amb fallides tècniques. Per a la part d'Indymedia que s'encarrega de les editorials aquestes fallides solen ser frustrants, ja que partim de l'acceptació que les solucions sols estan en mans de la part més sabuda a nivell informàtic. Si alguna cosa traiem en positiu, és que en eixos moments és quan trobem temps per reflexionar-hi.

 

La pràctica editorial

Un mitjà de comunicació com aquest es diferencia entre altres coses d'un de convencional en què fomenta la participació horitzontal, i que elimina la figura del/la "periodista", és a dir, que qui escriu les notícies són directament els moviments o les persones que les han promogut, viscut, o senzillament patit. En la premsa burgesa es fan diversos tipus de manipulació, un d'ells consisteix en decidir que és el que és notícia i que és el que no és notícia. Així si a Julio Anguita li agarra una crisi cardíaca i l'ingressen a l'hospital serà notícia, en canvi, no serà notícia que Maripuri la veïna del quart s'haja electrocutat en un accident laboral a la perruqueria on treballava i estiga també ingressada a l'hospital. De fet no hi ha cap criteri tècnic per decidir què és notícia i què no ho és, únicament existeix una decisió política arbitrària. En els mitjans convencionals la direcció és qui decideix.

La comunicació per la qual apostem intenta canviar aquestes formes de funcionament. Per fer-ho més horitzontal i participatiu a Indymedia la Plana es procura que la columna central (només publica el col·lectiu editor) siga en la mesura del possible un reflex de la columna dreta (publicació oberta a tothom). S'intenta donar una coherència a la informació fragmentada de la columna dreta i no caure en editorials que responguen a les preferències ideològiques del col·lectiu editor. Aleshores s'intenta eixir de la pròpia identitat política i mostrar la polifonia de les lluites des d'un discurs propi que supere les diferències partidistes. Valorant les editorials, es pretén reflectir les lluites sense caure en l'opinió personal, i per trencar amb “el collage alternatiu” s'assumeix d'alguna manera certes "renúncies" als plantejaments personals. Per a creure'ns el discurs d'Indymedia, hem d'abandonar la idea que la nostra barraqueta és la que té la "raó", i veure, per dir-ho d'un manera més culta, la multidimensionalitat de la injustícia i de les seues resistències, més enllà que no ens agrade com lluiten els “altres”. Tot i això, la subjectivitat ens perd, no ho amaguem, i els continguts freqüentment versen sobre allò que “nosaltres” creiem més important. A més, gran part de la columna dreta està publicada pel propi col·lectiu editor, pel que aquesta pretesa horitzontalitat és encara més esbiaixada.

Possiblement la columna central d' Indymedia de la Plana siga en gran mesura una columna anònima d'opinió dels tres o quatre membres del col·lectiu editor. En això n'hi ha una separació amb l'objectiu inicial, un desfasament entre la teoria i la pràctica que ens pot dur la reflexió cap al terreny de l'interés col·lectiu. Però ací ningú pot parlar de fosques trames i colps d'estat interns, aquest és el resultat del desinterés per la participació activa, almenys en termes de comunicació alternativa. La porta en aquest sentit ha estat sempre oberta i hi continua. El handicap està en què requereix treball.

 

 

Descentralitzar el mitjà i visibilitat

Hem de matisar que els diferents indymedies solen respondre a espais geogràfics com el de les grans urbs o els Estats. En el cas d' Indymedia de la Plana s'ha apostat per una descentralització forta i apropar el mitjà a una escala més local on l'activitat dels moviments no és tan intensa com als espais geogràfics esmentats. Aquest fet té l'objectiu d'articular un espai com el de Castelló, on hi ha una escassa regeneració del teixit social dels moviments i les experiències d'autoorganització existents no disposen de cap espai específic en el que compartir coneixements o senzillament donar-se a conèixer. Així veiem que aquest Indymedia té una incidència molt local, però evident. La premsa convencional i les televisions locals han emprat informacions d' Indymedia de la Plana per a fer les seus pròpies noticies, com ara en les mobilitzacions ecologistes de Salvem el Desert o el moviment contra l'ocupació d'Iraq. Això si, s'evidencia que sols utilitzen el que poden assumir amb les empreses que s'anuncien. L'ús majoritari d'Internet comença en els cercadors més famosos com ara Google. Açò és per tots sabut. I què passa quan fiquem Jesús Ger o Luis Batalla? Eixim per davant de les seues webs. Ací cal reconèixer l'us minoritari d'Internet respecte de la televisió, tot i això, cal ser conscients que a Internet hem aconseguit estar en una posició que amb una revista o una ràdio lliure ens costaria utopies assolir. A nivell comunicatiu solem anar per davant de les grans corporacions locals com ara Lubasa o Marina d'Or, per a certs temes també per davant de grups comunicatius com el Grupo Zeta, o per davant de professionals de la intoxicació com Jesús Montesinos.

Mai s'ha tingut cap pretensió competitiva, i convertir-se en grans referents pot contribuir al propi espectacle si al carrer no hi ha cap extensió de la incidència de les lluites. No tot són flors i violes, però si entenem la comunicació com una eina d'intervenció política al servei de la transformació social, hem de celebrar que en aquesta batalla comunicativa, en aquest combat, per més militar que sone, no són escasses les vegades que anem per davant de l'aparell del poder, i això només gràcies a l'activisme i el treball cooperatiu, a un compromís que no es percep com una afició sinó que passa a formar part de la pròpia vida.

 

L'horitzontalitat de la publicació oberta

Podem treure un somriure, això si, per seguir amb la cara ben enrabiada, i sense pedre l'autocrítica, pensem ara en el nivell de moltes notícies i comentaris, i el seu escàs contingut, o la seua escassa credibilitat. El fet que molts continguts de la columna dreta no aprofundeixen en les causes que generen les injustícies, que donen una visió de la realitat moltes vegades incoherent o poc fiable, entorpeix els esforços per fer una alternativa comunicativa seriosa ja que banalitzen la lluita política.

A més en el cas d' Indymedia de la Plana trobem que internament hi ha un descontent amb el poc que es publica. Una de les reflexions al respecte apunta que això sols és un reflex de la feina dels moviments socials d'ací i de la gent que hi participa. De vegades la cosa no pot donar per a més. Hi ha una manca de reflexió sobre la pròpia feina, una repetició d'esquemes en l'activisme, al cap i a la fi, una assumpció de la societat de consum, i Indymedia en aquest esquema no casa perquè demana més que consum. El treball en aquest front és un treball que s'ha marcat des del principi i si no es duu més activament és pels problemes de capacitat que tenim, i en cap cas per manca de coneixement.

A banda cal tenir en compte que la publicació oberta, tot i que tècnicament ho permet, en realitat no és el paradigma d'horitzontalitat comunicativa i informació des de la font. El sistema tècnic és pràcticament horitzontal (menys el editors i els administradors que tenen més permisos), però, fent una anàlisi global d' Indymedia , hi ha manipulació informativa i moltes vegades es donen abusos de tot tipus que perjudiquen el model comunicatiu pel que s'aposta. No ens referim a aquella "manipulació" fruit de la subjectivitat de l'emissor sinó a una autèntica lluita descarnada pel control de la informació i de la visibilitat. Per exemple, la gent amb més possibilitat de connexió té més poder-visibilitat, les suplantacions d'identitat, aquells que utilitzen l'eina per a queixar-se i destruir al "contrincant" polític o gent que senta càtedra sobre realitats que desconeix. Igual aquestes pràctiques no són gens habituals a l' Indymedia de la Plana per les característiques d'un mitjà quasi estrictament local, però aquests fenòmens han provocat trencaments molt profunds entre sectors que compartien objectius-pràctiques des del naixement de la xarxa Indymedia . De fet, moltes vegades tan sols cal fer una ullada a la columna dreta de molts dels Indymedies més coneguts i visitats per a què t'entren ganes de llegir el Mediterráneo .

 

Activisme sostenible, projecte col·lectiu?

A Indymedia la Plana els trets van per una altra direcció. Tot i que freqüentment no predominen els continguts de qualitat, podem afirmar que no sols som una ferramenta al servei dels moviments socials, sinó que, a més, som un component més de les seues lluites, per tant, hem de veure el treball comunicatiu com una forma més d'intervenció política. En resum, no sols gestionem un mitjà per als moviments, sinó que contribuïm en la feina per avançar cap a una prespectiva de canvi, per més inmadura i llunyana que la percebem. I, és clar, es plantegen molts dubtes, sobretot després de veure els esforços per mantindre aquesta iniciativa.

Tal volta tot depèn d'una minoria activa, i una minoria podem ser 4 persones a Indymedia la Plana , o 400 a Indymedia Brasil . 300 persones en assemblea és un èxit, però no deixa de ser una minoria. En açò no hi ha cap acceptacció de les avantguardes, si de cas, una acceptacció de la realitat dels moviments, tots sabem que les formes d'expressió massives no es tradueixen, fins al moment, en formes autoorganitzatives massives, en comunitats de lluita que perduren en el temps. A sobre cal fer referència a la participació interna del projecte i com està íntimament relacionada amb la realitat del nostre context. Si ens fixem cadascú dels que participen o participaven activament en l' Indymedia estan en moltes altres iniciatives de caire social en les que segurament passa com en l' Indymedia . Dispersió activista i endogàmia en els col·lectius. Si ens fixem fora de l' Indymedia la situació es repeteix. Alhora, si veiem Indymedia com quelcom més que un col·lectiu, i s'aspira al fet que els moviments també siguen Indymedia , la baixa participació en la seua gestió i manteniment com en la publicació oberta, és un fet que demostra que aquest objectiu no s'assoleix. Tot i acceptar críticament aquesta realitat, ens preguntem si un projecte amb vocació col·lectiva té sentit quan el seu manteniment i funcionament depén d'una o dues persones. Com sempre allò més problemàtic és la gent (abandonaments per manca de compromís, per exemple) i no els diners. Això si, de vegades cal aguantar els mals temps ja que tot és sensible de canvi.

Pensem en certs activismes indispensables, sense els que aquests projectes no aguantarien i això no ens pot contentar, malgrat que, per desgràcia, i llevat d'algunes excepcions, les coses sembla que sempre s'han fet així a Castelló. Pensem també què contents estaran els poders fàctics quan veuen que no estem operatius. Des d'ací va néixer aquesta reflexió, de la insatisfacció de pedre un assalt, un dia en la xarxa caiguts, dos dies o unes hores, i podem perdre el somriure perquè el guanya els de l'altra banda de la barricada. És com si en eixos moments ens haguérem quedat sense pedres per llançar.

 

Part tècnica

Quan experimentem aquestes fallides tècniques és palesa de forma més evident el que podríem anomenar una espècie de "dictadura dels tècnics" als projectes telemàtics (i a molts d'altres). Entre les possibles solucions que hi ha es proposa facilitar l'administració i alfabetització informàtica principalment. De totes formes donat el nivell de complexitat "tècnica" assolit per la societat i el temps d'aprenentatge limitat de les persones és utòpic i inclús contraproduent plantejar-se giravoltar de forma ràpida o senzilla aquesta situació.

Com una altra valoració positiva podem parlar de l'èxit que suposa crear/mantenir la infrastructura de la xarxa Indymedia ( software lliure, servidors autogestionats,...) de forma cooperativa i la capacitat tècnicopolítica que hem demostrat en aquest cas com a "moviment" per donar resposta mitjançant la creació d'una solució complexa internament (el programari que fa funcionar els IMC's) però més o menys senzilla de cara a l'usuari, responent així a un problema clau que ens afecta de forma transversal: la comunicació i els mitjans de comunicació. Quan diem aquestes coses no pensem exclusivament en els tècnics d' Indymedia la Plana (que també) sinó en tota la xarxa Indymedia . Desenes d'IMC i grups en pràcticament tots els continents, molts servidors per administrar, hackers creant programari, moltes realitats diferents compartint alguns objectius comuns. En un principi sembla que no siga res per a celebrar, però tan sols cal fer un repàs a les dificultats per relacionar-se entre col·lectius locals per a qualsevol tema i adonar-se que no és una tasca senzilla.

 

Indymedia antiglobi

La realitat de la vessant d' Indymedia que coordina les tasques com a xarxa internacional es troba en crisi. Poca gent implicada, concentració de responsabilitats-poder o l'escassa representativitat en la presa de decisions, són elements bastant generalitzats a la xarxa Indymedia , pràcticament des dels seus inicis. Allò local ens abdueix i els treballs de coordinació de xarxa cada vegada estan més abandonats. Probablement no únicament es tracta d'això, sinó que hi ha altres factors com la pèrdua de "glamour", falta de contacte presencial, "desaparició" de les contracimeres, menor motivació, sensació que cadascú fa la seua, “cremamenta” habitual, la continuïtat té el seu pes en aquest procés, però cal tenir en compte que això pot finalitzar en transformar, encara més, Indymedia en una xarxa extremadament dèbil i inútil més enllà de compartir certs elements tecnicopolítics. Sembla un procés irreversible i, que es repeteix gairebé en tots els intents de lluita anticapitalista coordinada, no tan sols en Indymedia ... una pena.

S'afirma que el moviment contra la globalització ha faltat, que no estem assistint a l'enterrament del paradigma de la protesta "antiglobalitzadora" de cimera-contracimera, marxes, moviment de moviments, fòrums socials, etcètera, sinó que la defunció ja fa temps que s'ha produït però per por no s'ha gosat fer pública. Açò ens situa a Indymedia a nivell global en un nou context que, com a nivell local, ens converteix en mestres de la improvisació. Tindrà la importància que tinga, però Indymedia va néixer en les protestes de Seattel, al caliu de l'«antiglobalització». Caldrà que per efecte mediàtic i dels gurús antisistema es fabrique un altra marca per a la nova moda en el paradigma de lluita anticapitalista o serem capaços i capaces de crear-lo conjuntament?

 

Seguim endavant !

A Indymedia de la plana més enllà d'estes lletres hem d'aclarir que treballem sobre la marxa, improvisant, i són escassos els plantejaments interns que analitzen el treball editorial, el lloc de la web dins del plural món de les lluites o les contradiccions internes. D'alguna manera volem contribuir a mostrar la necessitat que totes les lluites han d'aspirar a anar més enllà de fins puntuals, i a veure que els “altres” igual que “nosaltres” estem en el mateix vaixell, per més nàufrags que ens sentim i per més derives que visquem. Treballem amb el desig d'articular des d'un mitjà comunicatiu a persones, col·lectius i moviments per tal de sobrepassar l'erm de l'anticapitalisme al nord del País Valencià, alhora que es construeix una eïna de comunicació, una xarxa informativa entre la societat civil i els moviments/individualitats critiques amb els poders fàctics. Una espècie de contrapoder informatiu.

Res més, continuem pensant en millorar els continguts i cavil·lant en com fer possible el llençament de pedres a boca de canó contra el poder, per què les bones paraules també tenen forma de pedres i en aquest cas i malauradament necessiten connexió a internet.

Índex

anterior:
Compromís i Utopia

següent:
Memòria i Debat
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent