DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
 
#15 - hivern 06

"El subdesarrollo social en España"

Escrits elaborats a contracorrent

Vicenç Navarro. El subdesarrollo social en España . Editorial Anagrama, 2006.

Aquest comentari pretén ser un intent d'aproximació a l'obra en difondre el seu contingut valuós de necessària lectura, en una societat de constant marginació per a les veus crítiques per part del monstre mediàtic devorador insaciable .

Com també afirma l'autor cal compartir la informació i transmetre-la en un món on la lluita ideològica és important, on el passat s'oblida i es tergiversa, i el present i el futur es mostren com subjectes a un determinisme econòmic sense alternatives. Tampoc és desitjable que siguen les forces conservadores les més mobilitzades mentre les progressistes es barallen entre si. Des d'aquestes pàgines mostrem el nostre suport per haver fet possible aquest llibre i per donar-nos l'opció de ser els seus còmplices.

Vicenç Navarro analitza el subdesenvolupament social des d'una perspectiva històrica i política posant en relleu les forces configuradores de l'actual situació, i despullant l'estat de benestar des d'un punt de vista crític amb uns arguments contrastats. El lector disposa d'un contingut informatiu i un punt de trobada per a la reflexió i el debat sobre la present situació social i política. De les tres parts del llibre ens centrarem en les dues primeres on analitza els problemes d'àmbit estatal.

El seu discurs narratiu parteix proporcionant una visió de la política econòmica lligada al domini de les forces conservadores al llarg de la nostra història. Aquesta idea central es va desenvolupant al llarg dels diferents capítols. En el principi exposa com en les darreres polítiques el creixement econòmic ha estat destinat a la reducció del dèficit del pressupost de l'estat en lloc de la seua inversió en les millores socials, és a dir, ha millorat el dèficit de l'estat sacrificant les despeses públiques. Aquest fet ha produït un fenomen de divergència social en relació amb els països de la UE. Encara que aquesta mesura ha estat un intent de copiar polítiques d'aquest països, cal dir que les quantitats destinades per aquests estats a les despeses socials eren mot superiors a les nostres. Aquesta realitat ha estat silenciada mediàticament amb tota la intencionalitat. Malgrat aquest silenci, els veritables índexs del benestar vénen donats per les millores socials: l'atenció educativa, sanitària, el mercat de treball, les pensions, la renda bàsica, l'ajuda a les famílies, el nivell adquisitiu.

A continuació realitza una enumeració amb la descripció i l'anàlisi d'aquests índexs a l'actual estat espanyol. Ens parla també de la desaparició del concepte de classe en el llenguatge políticament correcte encara que part de la població es considera treballadora, i de com s'ha silenciat la veu social amb tot allò de “España va bien.”

Darrere d'aquestes consideracions la lectura ens introdueix en el detall de quines han estat i són les forces conservadores. En primer lloc, tracta del règim de Franco i les seues conseqüències. A la seua mort la situació a l'estat espanyol era d'una de les zones més subdesenvolupades d'Europa juntament amb Portugal i Grècia, tots tres venien de dictadures. Fa una menció molt especial al tema de la memòria històrica. Un punt molt interessant és la reflexió al voltant de la utilització del terme franquisme, quan a la resta de països parlen del règim de Franco com el règim feixista en les seues referències.

La utilització del terme franquisme, la seua reivindicació per part de historiadors en lloc del terme feixista, ens remet a la fragilitat de la memòria, l'intent de relativitzar els darreres temps d'un règim, que si bé s'hi va haver d'adaptar a determinades circumstàncies per a sobreviure, va mantenir fins al seu fi la mateixa acció repressiva amb la seua praxis essencial, la seua doctrina i la seua idiosincràsia simbòlica.

Probablement, si en la transició el poder de la dreta no haguera estat el més fort davant la debilitat de l'esquerra avui no es parlaria de franquisme sinó de feixisme. Cal tenir en compte que el saber convencional d'un país reprodueix el discurs i la ideologia convenients per al manteniment de les relacions de poder existents.

L'autor estableix i realitza un estudi profund de la relació de la manca de memòria històrica amb l'absència de cultura democràtica. No pot haver-hi cultura democràtica sense la condemna del règim de Franco. La memòria del passat té unes conseqüències al nostre present, a l'igual que el seu silenci i la seua tergiversació, la falta de reconeixement i la falta de condemna. Aquesta situació esdevinguda de la Transició ençà bloqueja la normalitat democràtica que hagués portat al reconeixement i lloança per part de l'estat als lluitadors per la democràcia i a la demanda de perdó de l'Església, no sols a Déu sinó també al poble.

En canvi, ens hem trobat amb tot el contrari. Com un exemple de tants podem recordar quan l'anterior govern va ignorar la petició de l'Agència dels drets humans per ajudar a les famílies dels desapareguts. També assenyala el distanciament entre la classe intel·lectual i la popular.

Seguint la narrativa del conservadorisme imperant, aquest també es manifesta en la institució de la Monarquia. El seu concepte amb la idea de súbdits de figures intocables i allunyades. Encara que al present la viabilitat d'una República no siga realista sinó més bé testimonial, s'ha que reivindicar la cultura republicana pel seu contingut democràtic.

L'altre poder conservador és el de l'Església, que a més de col·laborar en la rebel·lió i santificar la guerra també després va participar en la repressió formant part activa del règim, i com avui mitjançant figures de la Conferència Episcopal com el cardenal Rouco Varela i Fernando Sebastián davant la possibilitat de pèrdua dels seus privilegis o del control de la societat fan discursos retrògrads de tarannà integrista, mentre els mitjans d'informació silencien la seua part fosca: el rebuig al moviment de la Teologia de l'Alliberament, oportunisme polític, Ratzinger i les Joventuts Hitlerianes, etc.

Finalment reflexiona sobre el nacionalisme conservador expansionista amb la unitat d'Espanya. L' aznarisme com la seua forma més agressiva, la relació amb el nacionalisme de la dreta catalana en la seua vessant del pujolisme, la seua conjunció d'interessos expressats en polítiques fiscals, pressupostàries i socials. Els mitjans d'informació silencien l'aliança de les classes conservadores catalanes i espanyoles emfatitzant el discurs de la unitat d'Espanya, el discurs nacional identitari. El pujolisme amb la intenció de donar cohesió nacional ha afavorit una descohesió de classes mitjançant polítiques classistes i ha utilitzat la recuperació de la memòria històrica amb una versió silenciada i esbiaixada del passat. Cal no oblidar mai quines van ser les forces defensores de la República , de la resistència a Franco i defensores de la identitat catalana, van ser les classes populars, l'esquerra, els immigrants, ja que molta de la burgesia catalana va recolzar el cop d'estat. Aleshores no es poden amagar els problemes socials utilitzant el tema de la identitat.

En l'Estat espanyol les classes dominants, els grups corporatius i l'Església sempre han amagat la defensa dels seus interessos amb argumentacions com la defensa de la unitat de l'Estat. Problemes que durant II República es va mirar d'intentar solucionar-los i a hores d'ara estan presents, han estat i estan sent una constant responsable del subdesenvolupament social en les seues diferents vessants.

Ens hem centrat en el comentari de les dues primeres parts del llibre referents a l'Estat espanyol. Només citarem breument a quina temàtica es refereix la tercera part: l'anàlisi de la situació mundial, el creixement de la pobresa, les desigualtats, un estudi de la teoria del neoliberalisme, el seu model i EE.UU, el neoliberalisme en Europa i les possibles alternatives per part de les esquerres.

Després de Bienestar insuficiente, Democracia incompleta , Vicenç Navarro escriu aquest llibre El Subdesarrollo Social en España que pot ser llegit com una segona part. Segons l'autor, la seua intenció està reflectida en el testimoni d'una anciana invident, perquè ella li va manifestar el seu agraïment per haver escrit Bienestar insuficiente, Democracia incompleta . La seua lectura conjuntament amb la seua néta va fer possible la comprensió de l'entorn de l'àvia, i, en conseqüència, una millora de la relació de totes dues.

El nostre desig és contribuir en certa manera a la seua difusió.

Índex

anterior:
Memòria i Debat
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex