DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #5 - hivern 04

LA DRETA TURÍSTICA

Escrits elaborats a contracorrent

Aquest article no s'haguera pogut realitzar sense les informacions extretes del Gecen, L'Avanç, Plataforma la Renegà, el llibre Geografia del País Valencià, Ecologistes en Acció, el Cigronet, premsa oficial, Adolf Beltran, Ernest Lluch, Institut Valencià de Turisme, partits polítics i Salvem la Tossa.

Introducció

Al País Valencià sols queda entre el 10% i el 14% de litoral sense urbanitzar. Dels 120 quilòmetres de costa de tot Castelló només queden 20 sense urbanitzar. Els interessos privats han convertit tota la línia marítima en una gran urbanització sense cap criteri de sostenibilitat a llarg termini. A Castelló la part de litoral no urbanitzat correspon a espais considerats d'alt valor ecològic, tanmateix els intents per urba-nitzar-los són permanents. Els pocs quilòmetres no urbanitzats només resisteixen gràcies al treball de col·lectius i plataformes ecologistes que amb un voluntarisme constant estan denunciant permanentment a una classe política amb una llista cada vegada més llarga de delictes ecològics.

Per la seua part, la promoció política d'un desenrotllisme sense cura del medi ambient ha fet emergir nous rics que han acaparat el monopoli del sector. Per a aquesta nova burgesia tot té preu i el que compta és el benefici econòmic del creixement urbanístic i del turisme massificat. A continuació et convidem a un breu itinerari pels desgavells que sofreix la geografia litoral de les comarques castellonenques.

Un passeig pel litoral

El riu Sénia ens dóna la benvinguda al País Valencià i més concretament ens situa a Vinaròs. A mesura que ens apropem al port d'aquest poble les urbanitzacions es van imposant en el paisatge, fins que una vegada passat el port observarem que a les immediacions de Vinaròs, Benicarló i Peníscola les colònies d'estrangers -una part residents tot l'any- principalment alemanys, belgues i noruecs, ens donen la benvinguda al Baix Maestrat.

A Benicarló s'anuncia quin futur planifiquen per als pobles costaners: camps de golf a discreció. L'ajuntament pretén construir un camp de golf al paratge de la Tossa amb la seua corresponent urbanització. L'operació suposa la privatització de 1.500.000 de m2 de superfície per a la implantació del camp de golf. A la Tossa es troben les restes d'un poble iber però no importen. A més, Benicarló, que no destaca pels seus recursos hídrics, més bé per la mancança d'aigua per als llauradors, haurà de suportar el creixement incontrolat d'aquest escàs recurs.

Continuant cap al sud anem per la carretera que va de Benicarló a Peníscola la qual queda vora la platja, a prop del mar. Tota la primera línia de mar està urbanitzada connectant ambdós pobles. Quan arribem a Peníscola la massificació d'urbanitzacions destaca pel seu desordre. La quantitat de construccions caòtiques s'ha imposat sense altre criteri que l'especulació urbanística, sense el més mínim respecte cap al patrimoni del poble. En aquest poble es pretenen construir dos camps de golf amb la corresponent superfície urbanística i hote-lera (Mediterráneo, 13/05/03). També hi trobem la primera marjal en perill. Una marjal de 130Ha considerada lloc d'interès comunitari (LIC) amb una de les concentracions més altes de dos espècies en perill d'extinció: el samaruc i el fartet. Tanmateix amb cada nova ordenació del territori municipal se li resten metres imposant-se la urbanització.

A partir de Peníscola tot són bungalows, urbanitzacions i xalets fins que la costa s'eleva formant una de les últimes franges que resisteixen a l'urbanisme, la Serra d'Irta, formada per penya-segats amb xicotetes cales, fins que arribem a Alcossebre. Aquest espai, també catalogat com a lloc d'interès comunitari (LIC), es troba assetjat tant pel nord com pel sud. L'especulació urbanística l'amenaça contínuament. Des de la diputació, els ajuntaments de Peníscola i Alcossebre i l'empresariat local, amb la complicitat del periòdic Mediterráneo, estan portant a terme una dura campanya mediàtica per convertir la Serra d'Irta en un nou espai on construir, urbanitzar i ocupar el territori. El paratge natural es veu amenaçat per unes lleis d'ordenació del territori que a poc a poc li resta metres i per continus projectes de construcció d'urbanitzacions, càmpings, etc; a més de patir contínues agressions com ara abocaments sense llicència.

Una vegada deixem la Serra d'Irta arribem a Alcossebre on veurem les urbanitzacions de luxe, Alcossebre-les fonts, amb port propi. Cap a l'interior, ja en Alcalà de Xivert, es vol construir un altre camp de golf. Aquestes instal·lacions són patrocinades amb gran entusiasme pel president de la Diputació, Carlos Fabra, president també del Club de golf Campo del Mediterráneo situat en la urbanització de luxe La Coma a Borriol. També a Torreblanca està projectat un altre camp de golf al nord de Torrenostra amb zona residencial i hotelera (Mediterráneo, 13/05/03). Per la seua part, els tres camps de golf existents a Castelló han organitzat la seua Asociación de Campos de Golf de Castellón dedicada a la promoció del golf. Aquesta associació es dedica entre altres coses a realitzar cursos amb periodistes per a què puguen oferir millors informacions sobre les bondats del golf. El gerent de l'Associació és Víctor Garcia (pare de Sergio García, el famós jugador borriolenc de golf).

Entre aquest poble i Orpesa, i dins del territori de Cabanes, trobem el Parc natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, una de les més importants zones humides. Apropant-nos cap a Orpesa trobarem dins de l'espai albuferenc el jaciment sotaiguat de la Torre de la Sal. Aquesta part de la franja litoral està formada per maresmes i pantans, i s'utilitza per a extraure turba. A partir de 1950 l'explotació s'industrialitza i avui en dia seixanta hectàrees de marjal han estat transformades com a conseqüència d'aquesta activitat. El passat 12 de maig l'ajuntament de Cabanes va aprovar la urbanització de la platja de Torre la Sal a través d'un PAI adjudicat al grup Marina d'Or. Més d'un milió i mig de metres quadrats amb edificacions de fins a nou plantes i diversos hotels. També s'està impulsant per la Diputació dos nous camps de golf amb 18 i 36 greens cadascú dins del futur parc temàtic Mundo Ilusión, el qual vol nàixer amb la intenció política de ser a Terra Mítica, el que Benicàssim és a Benidorm.

En Orpesa tornem a contemplar l'aproximació de la muntanya a la costa, com a la Serra d'Irta però de menors dimensions. Orpesa es veu amenaçada per diferents bandes. Per una part, la seua albufera, greument degradada, sobre la qual es pretén construir la carretera-avinguda de Barcelona, per poder connectar el poble directament amb Marina d'Or travessant-la i finalitzant la destrucció del paratge. Per altra banda, en la Serra de la Renegà, l'únic espai (junt a la Serra d'Irta) fins a Alacant amb penya-segats marins i plataformes rocoses, es pretenen construir 1000 xalets des de la via del tren fins a l'autopista i des de platgetes fins a la platja de la Conxa. A més, a Orpesa trobem l'empresa Loger S.A., de Jesús Ger, propietari del complex Marina d'Or.

Parlar de la destrucció del litoral obliga a parlar d'aquest empresari vingut a més, amic personal de Carlos Fabra, el qual es beneficia de nombrosos favors de l'administració pública: regeneració de costes, instal·lació de plantes de formigó sense llicència, crida a l'exèrcit per a què pose un pont nou quan una ploguda se'n duu el pont il·legal d'aquesta urbanització, se li perdonen deutes sobre impostos municipals, es pretén crear una autovia des de Cabanes fins a Marina d'Or passant per dins del Paratge Natural del Desert de les Palmes, es situa el parc temàtic Mundo Ilusión dins dels terrenys de Ger, etcètera. De fet, segons va publicar L'Avanç "El grup Marina d'Or ha experimentat en els darrers anys un creixement espectacular. De facturar 22 milions d'euros en 1997, va passar a facturar-ne 68 en 1999 fins a arribar als 107 milions en 2001, situant-se com la tercera constructora valenciana per volum de negoci". Ger també viatja en el deliri golfístic de Carlos Fabra i pretén construir un camp de golf en Marina d'Or.

Una vegada deixem l'imperi Ger ja no tenim més que costes baixes amb algunes marjals dessecades o en procés de dessecació. Primer arribarem a Benicàssim, amb la serra de les Santes sempre vigilant. Amb una autèntica explosió constructiva durant els anys vuitanta, s'ha convertit en el nucli més dens de Castelló. A Benicàssim trobem un altre camp de golf en projecte. Des de Benicàssim fins a l'arribada al port hi ha 14 quilòmetres de platges amb escassos metres quadrats sense construccions d'estiueig. D'aquell pinar que antuvi arribava vora la platja sols queda el record d'un espai que a poc a poc està deixant de ser públic per a servir únicament a interessos privats: el camp de golf Costa de Azahar i les lentes però reals noves construccions.

Quan arribem al Grau de Castelló la geografia litoral canvia substancialment. Les petroquímiques de la platja -polígon del Serrallo- dibuixen el perfil del litoral castellonenc més agressiu i industrialitzat. L'apartament, el bungalow i el xalet deixen pas a un sector del capital transnacional dels que més pressiona per a què es faça efectiva l'ampliació del port, justificada per les autoritats a partir de les necessitats d'aquestes indústries altament contaminants. Darrere del debat sobre l'ampliació del port trobem un dels temes tabús per a la classe governant: la manca de mesures de seguretat del port en cas de vessament de cru.

A continuació arribarem a les platges d'Almassora. Almassora encara es considera pel patronat de la costa de Azahar un lloc tranquil, lluny de l'ebullició d'altres zones amb una pressió demogràfica saturada. Molt a prop d'aquestes platges ens situarem a la desembocadura del Millars, també catalogada com a LIC, és un altre dels espais amb una llarga llista d'agressions: presència d'un camp de tir en l'interior del llit, també d'un camp de tir amb arc, presència d'una pista d'aterratge per a aeromodelisme, presència de cons-truccions il·legals en la mateixa desembocadura, abocaments d'aigües poc depurades, i un llarg etcètera que s'hi veu accentuat per les pretensions de construir una macrourbanització amb el seu corresponent camp de golf.

Seguidament arribarem a les platges de Borriana, Nules, Moncofa, Xilxes i Almenara. Aquestes platges, on fins fa poc convivia l'estiuejant autòcton de classe mitja, són les que pateixen una major erosió degut a la multiplicació d'espigons i l'ampliació del port Castelló.

A Borriana cal destacar el Clot de la Mare de Déu (l'Estany de la Vila), espai protegit com a Paratge Natural Municipal i dins del Catàleg Valencià de Zones Humides, el qual es troba al bell mig d'un altre maremàgnum especulatiu. “El Clot porta el camí de convertir-se en un llac artificial i de gaudi gairebé privat amb la seua obligada integració i encaix als complexes urbanístics de Sant Gregori i Jardines de la Malvarrosa, fonamentalment. 2.6000.000 metres quadrats urbanitzats amb hotels, apartaments i un camp de golf es projecten en la zona de Sant Gregori. També la Torre del Mar, de propietat pública, i el seu entorn, s'integrarà a la gran tupinada urbanística amb la possible ubicació d'un centre de "natura" tutelat per la universitat. (...) La qüestió és clara: què fer per amagar una brusca i violenta afectació evident a la realitat natural i hídrica de la desembocadura del Riu Anna i, alhora, mantindre el paratge suficientment (o artificialment, si cal) integrat i útil per vendre el complex urbanístic, els impulsors del qual han ubicat el camp de golf vora el Clot“ (L'Avanç).

A Moncofa aquest mes de novembre s'ha adjudicat 120.000 metres quadrats al costat del paratge natural de la platja de l'estanyol i a primera línia de mar (PAI Belcaire sud) per urbanitzar. Adjudicada per l'ajuntament a una fi-lial del grup empresarial ACS. A més, es van adjudicar 900.000 m2 del nord del riu Belcaire (a uns 200 metres de primera linia de platja) a l'empresa Moncofanova formada pels grups empresarials Lubasa, Viuda de Gimeno, Porcelanosa i l'empresa Menero Hoyo. Açò suposa construir una tercera part aproximadament del terreny urbanitzat actualment. L'alcalde del poble com a recompensa ha estat nomenat nou membre del patronat de turisme de Fabra.

Ja finalitzant el camí, a Almenara, trobem una nova marjal greument amenaçada per la dessecació amb finalitat agrícola.

Perdent identitat

Aquestes agressions al litoral no urbanitzat revelen la política cementera del govern: construcció, urbanització i ocupació del territori. En aquests temps, la tirania de les empreses perfila el paisatge de la costa desfigurant-la fins a extrems de bogeria. La importància d'aquestes activitats (construcció, urbanització i ocupació del territori) en la vida de Castelló i del País Valencià és constant. Més del 60% de l'stock de capital privat valencià pertany a l'activitat referent a la construcció: el sector residencial (deu punts més que a l'estat espanyol).

Per a aquests nous rics amb visió a curt termini no importa millorar la qualitat del territori en termes mediambientals, sols existeix l'objectiu de millorar la qualitat en termes econòmics sense comptar amb la geografia, el territori i/o els recursos naturals. Cal mencionar una qüestió que malgrat no abordar-se en l'article no és menys important: el Pla Hidrològic Nacional. L'aigua, un dels recursos més escassos del País Valencià, es pretén malbaratar en la dotzena de camps de golf proposats (Mediterráneo, 15/11/2002) i en els centenars d'urbanitzacions en projecte. La justificació oficial de tants camps de golf es basa en una suposada especialització de l'oferta per atraure turistes i guanyar en competitivitat respecte d'altres regions turístiques.

Com a exemple i producte d'aquest tipus de política trobem la figura adés esmentada de Jesús Ger. Aquest personatge s'ha convertit en la icona més histriònica entre els beneficiats per la gestió de la dreta turística. L'exemple perfecte d'eixa "[...] mentalitat kitsch d'instrumentalització emfàtica d'allò modern com a decoració espectacular o al·licient mediàtic amb vista al consum intern i extern, sempre que puga ser buidat de qualsevol incòmode contingut crític" (A. Beltran).

Pot ser aquesta la millor definició per entendre l'esperit del complex Marina d'Or. Un model que amb l'excusa de superar el turisme de sol i platja no dubta en carregar-se l'entorn perjudicant el futur del seu propi negoci. Però no és l'únic beneficiat per eixe discurs oficial que mostra els camps de golf com l'especialització de l'oferta turística necessària per tal d'atraure gent amb diners. També entre la classe política hi ha beneficiats, com ara, l'exemple dels interessos del president de la Diputació amb els camps de golf.

Dins d'aquest context també trobem exemples de resistència al nou desarrollisme. El rebuig als camps golf a Benicarló i a Alcalà, el treball dels col·lectius ecologistes, les protestes enfront de l'urbanisme depredador són alguns dels exemples més coneguts. Tanmateix, la balança continua molt desequilibrada, i pobles com Peníscola, concentren segons la seua pròpia classe política, tres projectes de camps golf sense que cap col·lectiu del poble haja mostrat públicament el seu rebuig.

Aquest model que recupera el pitjor del desarrollisme franquista per conjugar-lo amb una encariment salvatge del sòl ha convertit l'economia en una bombolla especulativa que en cas de no explotar -qüestió que depèn en gran mesura de la mobilització social- transformarà el territori en un espai encimentat sense altre atribut que la publicitat enganyosa tipus Marina d'Or.

Índex

anterior:
Capitalisme i Medi Ambient

següent:
Plataformes anticapitalistes a Castelló
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent