DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #10 - primavera 05

EDITORIAL

Escrits elaborats a contracorrent

Temps de desencant i escepticisme. Alcohol, drogues, sexe, esports de risc... vies de fugida d'un món sòrdid i opac, explosió del pessimisme, generalització de la precarietat vital. Fills i filles de la insatisfacció i de les epidèmies actuals: l'angoixa i la depressió. No llegim als mitjans de difusió les causes de l'augment de les malalties i dels trastorns psicològics, ningú en parla, però cada vegada afecten a més gent en aquest tros de món privilegiat. La malaltia mental ha esdevingut una qüestió sistèmica, però ni als grans tractats ni als ma-nifestos oficials se'ns explica els motius de fons de tant desassossec i tanta ansietat social, de tanta desorientació i tant atordiment. Els referents s'hi han perdut. Cal construir-ne de nous, si l'esquerra vol realment plantar cara al capitalisme salvatge dominant fins a la nàusea.

Programes idiotitzants a la televisió, un consum cultural escàs, un debat polític inexistent, una societat lligada a un treball tiranitzant i a una educació de les pitjors d'Europa (informe Pisa). Davant d'un panorama tan poc afalagador és molt fàcil tirar la tovallola i refugiar-se en la recerca de solucions biogràfiques per a problemes produïts socialment (U. Beck).

Tal com diu, el director francès de cinema Claude Chabrol, "(...) no sóc paranoic, però en la societat hi ha una conspiració perquè la gent visca una vida idiota" (La Vanguardia, 30-3-05). El cert és que són legions les persones que viuen instal·lades en la insatisfacció i en la infelicitat sense que aquest malestar tinga una fonda repercussió en una desestabilització i qüestionament general del sistema. En general, s'opten per vies individuals de fugida, ja que tot el que sone a col·lectiu sembla corromput i dificultós de portar a terme. L'espai públic s'ha difuminat convertit en espai de consum i d'oci.

Les grans manifestacions contra la globalització van despertar la il·lusió que noves formes de resistència s'hi estaven gestant. El cicle d'aquestes mobilitzacions sembla haver passat sense que s'hi haja articulat un moviment anticapitalista potent i internacional. Les lluites acostumen a ser puntuals i fragmentàries, sense que n'hi haja una voluntat popular d'enfrontar-se radicalment -en el sentit marxià- al Sistema. Semblem sovint missioners i predicadors en lloc de conductors de moviments i difusors de pensament crític. L'única opció que ens queda als subjectes crítics és la Resistència; viure plenament, sense desencoratjar-se. Créixer, madurar, comporta entre d'altres coses pactar amb allò que no t'agrada.

Les formes de resistència no han de suposar un luxe o excedent per "netejar les consciències" quan les necessitats bàsiques estan resoltes, sinó un imperatiu anterior, que ataca d'arrel, l'arrel mateixa del problema. El reformisme és una plaga que pensa que es pot domar la bèstia capitalista únicament amb reformes, sense violentar les bases econòmiques i polítiques de l'ordre explotador. El socialistes de dretes o socialreformistes parlen de "capitalisme popular", de “l'Estat de benestar universal" o de “l'empresariat lliure", idees contradictòries amb les quals s'intenta conciliar allò inconciliable. Com lliga la propietat privada sobre els mitjans de producció amb la justícia social? Com es conjuga la construcció de carreteres -variants incloses- amb el respecte real al medi ambient?

La vertadera resposta a la crisi ecològica sols podrà fer-se a escala planetària i a condició que es realitze una autèntica revolució política, social i cultural. La paradoxa d'un món que no cessa de generar nous mitjans i recursos tecnicocientífics, que podrien resoldre problemes però que a nivell global no fan sinó generar-ne més, revela la dimensió política i econòmica dels pro-blemes ecològics.

És a l'abast de la tècnica solucionar el problema de la fam, però la instauració de grans zones de misèria i mort forma part integrant del monstruós sistema d'estimulació del capitalisme mundial integrat. En aquests moments no és possible una humanitat amb els nivells de consum de l'americà mitjà i alhora, amb una bona relació amb l'ecosistema. (F. Guattari, Las tres ecologías, Pre-Textos).

El problema del nostre temps no és, ni de bon tros, el terrorisme, fora que acceptem que hi ha un terrorisme de les notícies, de la manipulació i de la mentida. Això és el que està minant les bases de la nostra societat. En contra del que s'acostuma a dir, en contra d'aquesta manipulació i insistència en el terrorisme, creiem que el principal mal del nostre temps és la ignorància, la misèria i la corrupció (E. Lledó).

En un món que vocifera a tothora submissió i acatament de les normes establertes, continuem treballant contra la corrupció i la ignorància. Arribem al número deu d'aquest llibret tot construint i concertant voluntats; deu modestos actes en l'erm castellonenc. Petit homenatge al Castelló heterodox i dissident.

Índex

següent:
Les reixes del sistema
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Índex Següent