DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #3 - estiu 03

EDITORIAL: TRENQUEM LA PASSIVITAT

Escrits elaborats a contracorrent

Vivim en un món d'èxits funestos i fracassos heroics (Horowitz), un temps de trencament social, on parlar de l'autorealització de l'ésser humà pot semblar un exercici fútil, ja que el reclam de la passivitat és poderosíssim. Se'ns bombardeja contínuament amb la melodia que l'estat del benestar representa el nirvana democràtic. S'ha de delegar en els polítics en temps postpolítics. La utopia quotidiana del comfort i qui voldrà lluitar contra la comoditat complicant-se la vida!?

La realitat social és vista amb suspicàcies per la ciutadania, com un entramat de forces que operen contra l'ésser humà. L'individu es contrau, desconfia, passa de la política i adopta actituds de replegament, inactivitat i cinisme. Es rebutja la política i es busca en la independència personal la taula de salvació per a una vida mancada de profunditat.

No es pot fer res repeteixen grans i joves, uns altres ho faran. El futur sembla determinat pel passat i per forces inconscients. Tota possibilitat de modificació o d'assumpció de possibilitats no es contempla. Culturalment, la societat només accepta la rebel·lió entre la joventut i ni això. Una vegada la gent es fa gran, el seu compromís polític antisistema és fortament penalitzat per no parlar d'altres compromisos atípics. El bon ciutadà és el ciutadà espavilat: aquell que aconsegueix no posar-se en romanços, la persona capaç de manejar el sistema, i no el que combateix davant el sistema, perquè finalment diuen els savis no existeix una alternativa clara, i la vida deu prosseguir... Com sosté un filòsof francès a la nostra societat no li manquen valors, sinó virtuts, comportaments exemplars.

Hem arribat a la fi de la història. Ja no hi ha conflictes entre classes, sinó problemes de comunicació. El 18% de la població de Castelló que viu sota l'umbral de la pobresa no es comunica prou bé amb eixes dues mil persones de la Plana que tenen més de 80 milions de pessetes al compte corrent.

Una cosa és la idea, una altra el resultat. Potser aquest és el gran drama de les ideologies revolucionàries al segle XX. La gran distància entre les idees i la seua posada en pràctica. Aquest fet no ha de ser un obstacle insalvable per a rebel·lar-nos contra aquest Taló de Ferro que ha refermat la seua dictadura després de l'11 de setembre de 2001. La democràcia espanyola en versió Aznar està matant a través de lleis de dubtosa legalitat l'escassa democràcia conquerida. Però el problema de la dictadura aznariana no és sols el dictador sinó la proliferació de l'esperit d'aquest, les patologies socials esclavitzants i dictatorials que la comunitat sotmesa cultiva i recrea en la seua cultura i en les seues relacions. Cal buscar nous estímuls per a l'acció. Sòlides raons sociològiques i psicològiques per induir a les persones a actuar, a recuperar eixa ràbia necessària per a tot canvi social des de la base.

Índex

següent:
L'alcalde com a tour operador
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Índex Següent