DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #4 - tardor 03

EDITORIAL

Escrits elaborats a contracorrent

De la impaciència dels secularment oprimits hem passat a la conversió dels oprimits en les tropes de xoc del sistema. El consumisme i la nova cultura popular transmesa pels mitjans d'informació acompleixen el seu objectiu. La naturalització del sistema per part de les masses és un fet. Ser "lliure", si fem cas de l'omnipresent propaganda oficial, equival a comprar en Champion o Mercadona, Nike o Adidas, PP o PSOE, Barça o Madrid, etc. Una mentalitat basada en un esquematisme rígid que no contempla la diversitat. Així per exemple, la llibertat o la democràcia es restringeixen a usar la targeta de crèdit, dipositar el vot, pagar rebuts… Com a conseqüència de la deshumanització creixent en què vivim per a major glòria de l'individualisme fragmentador regnant, el llenguatge es desvirtua en una degradació sense fi a mans del mercat.

La falta d'una causa gran i unificadora ens converteix en espectadors de la història, a diferència d'altres generacions que tenien l'aixopluc d'una ideologia forta que els proporcionava protecció i un coixí social davant de l'adversitat: un projecte històric. Topem amb la dificultat de ser fidels a projectes radicals d'un ordre social més just, quan a més és difícil imaginar un clima polític menys acollidor a tota proposta de canvi social. Per a defensar una política transformadora en el clima de dominació absoluta dels principis neoliberals s'ha de tenir molt de valor i cal estar armat de molts arguments, davant del triomfalisme capitalista i el seu control dels mitjans d'informació. Garantir la supervivència en un ambient tan contrari a la utopia ja és tota una aventura que pot donar sentit al conjunt d'una vida.

La superioritat total del capitalisme li permet dotar-se de poderosíssims aparells de propaganda manufacturadors del consens (la raó del més fort  avalada per les urnes). En un context profundament conservador, moralment desballestada l'esquerra, l'únic que podem aspirar és a resistir imaginativament, perquè en aquest cas resistir sí que és vèncer. I resistir en aquest context vol dir construir estructures (locals, mitjans de contrainformació, associacions culturals…) per fer possible una socialització crítica (formació, intercanvi, debat). Sobretot en un Castelló, on observem l'ofensiva permanent de la dreta turística i cementera contra el territori duent a terme campanyes brutals de màrqueting per a vendre a l'opinió pública els seus projectes faraònics insostenibles a llarg termini. Uns projectes urbanístics que no oblidem van lligats a unes determinades formes de vida. Una lògica política basada en l'ús de l'imaginari turístic més massiu i cutre que confon interessadament els interessos públics i privats.

Un Castelló que compta amb vora deu mil persones pertanyents a grups catòlics, i amb un ajuntament i un alcalde que homenatja amb tots els honors un amic de Hitler i Mussolini com Ramón Serrano Suñer, responsable entre altres fets de la mort de milers d'antifeixistes nadius de l'estat espanyol als camps de concentració nazis. 

El que sorprén és la complicitat en uns casos i la poca resistència en uns altres que aquesta política rep per part de la població afectada. Per no parlar de la inexistència d'unes forces d'oposició dignes de tal nom. Tret d'algunes aïllades protestes ecologistes, la unanimitat per acció o omissió sembla ser la pauta dominant. Més enllà dels valors individuals, sembla que tota la resta que sone a col·lectiu s'ha de deixar en mans de polítics depredadors i dels seus sequaços empresaris. Contra aquesta passivitat, cal organitzar-se i crear xarxes d'intercanvi i de suport per fer front a la devastació capitalista. Si no ara, quan?

Índex

següent:
El negoci de la política
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Índex Següent