DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #5 - hivern 04

EDITORIAL

Escrits elaborats a contracorrent

"Lluitar pel canvi és una forma com una altra de lluitar pel món que estimem, per la tradició i el patrimoni cultural que assumim" (M. Vázquez Montalbán).

Contra l'avorriment, moviment, activisme: Dossiers Críti(cs). Contra una societat de ninots autòmats, activem la passió per construir un món millor; contra el destí de zombies televisius al qual ens volen abocar, (in)formació i acció; contra la nostra conversió en subhomes i subdones, treballem per la dignitat humana.

Els drets econòmics, socials i culturals van a la baixa. 1.300 milions de persones sobreviuen amb menys d'un dòlar al dia; 2.400 milions ciutadans del món no tenen mitjans sanitaris; el 14% de la població mundial acapara el 80% dels medicaments (Medicus Mundi); la noció de seguretat de Bush i el seu lacai Aznar es redueix només a sentir-se segur davant del terrorisme i no a poder viure en condicions humanes i no tenir por del que et passarà demà; els regidors locals de 'l'imperi del bé' es gasten durant l'any 2002 més de 816.000 euros en despeses de representació; immobiliàries locals sense control estafen als seus clients (Levante); l'administració local oculta dades sobre legionel·la i contaminació de la zona taulellera, segons denuncia Comissions Obreres; 13.000 persones majors de 65 anys viuen soles a Castelló, milers sota el llindar de la pobresa, contractes precaris, accidents laborals disparats, destrossa del territori, immigrants tractats com a semiesclaus...

La nova economia global està destruint els drets bàsics de centenars de milions de persones arrancats al poder gràcies a les lluites històriques de moviments populars. Aquells que auguraven l'arribada del paradís capitalista després de la caiguda del mur de Berlín sembla que confonien els desitjos amb la realitat d'un sistema sense govern que arrasa amb tot en nom del benefici i el lucre econòmic. Després dels atemptats de l'11-S hi ha hagut un progressiu constrenyiment dels drets dels ciutadans arreu del món, tal com ha denunciat Amnistia Internacional. Davant d'aquest retrocés de les llibertats, què fer?; com resoldre la inevitable tensió entre desig i realitat?; com utilitzar productivament la "ràbia" davant d'aquest nou totalitarisme del capital per tal de generar estratègies alternatives que traspassen les barreres dels sectors més conscienciats?; quines formes d'organització han d'adoptar els col·lectius per a fer més efectiva la lluita davant de la barbàrie econòmica?.

En aquesta tasca de conscienciació i informació que Críti(cs) porta a terme ens sembla transcendental el treball per a la recuperació de la memòria històrica. La democràcia massa sovint s'ha fet oblidant els combatents d'antany i, en conseqüència, escamotejant a les noves generacions la memòria de la resistència, que és la realment subversiva, per oposició a la memòria malèvola que ens imposa un cert postfranquisme polític i historiogràfic (A. Colomines, Avui, 3/XI/03).

El poder fa tot el possible perquè només pensem en el dia a dia, no és aconsellable pensar més enllà dels confins del present, ens han atrofiat la imaginació política, cal adaptar-se a l'estructura dominant, a la política de l'oblit i del present constant. El present és continu, el progrés inalterable, anem a més, el país avança... ens hem d'il·lusionar amb la compra de productes i marques, propietats i objectes, zapping i mòbils, enxarxats en les seues cadenes produint una satisfacció al servei de l'statu quo, encadenant-nos a les xarxes de la satisfacció instantània, impedint el sistema la formació d'aquells desitjos més fonamentals qüestionadors de l'ordre existent.

Els governs postdictatorials han fomentat activament una política d'amnèsia. S'ha propiciat una narració de la Història que esborra la repressió (J. Franco). Contra la seua política de l'oblit, creiem indispensable la política de la memòria per a (re)descobrir la nostra identitat.

L'educació de la memòria comença per un mateix. És així com en aquest número ens acostem als anys 70, temps de crisis econòmiques i de conflictes socials, mort del dictador i instauració de la democràcia borbònica, il·lusions i desencant, mobilitzacions i experiències col·lectives... Plataformes anticapitalistes, individualitats subversives, protestes veïnals, experiències d'autoorganització, vagues, accions al carrer, repressió, noves formes d'experimentar la identitat i l'educació, grans esperances i lluites socials, grans desil·lusions i fracassos; tot això i encara més, ací a la Plana. Una presència oculta, però no esborrada, com tantes n'hi ha en la història de Castelló i del País Valencià, que els mitjans de comunicació obvien o deformen per sistema i a la qual les institucions no presten atenció.

Nosaltres també tenim els nostres "invisibles" (N. Balestrini), víctimes de la repressió, escombrats de l'escena pública en nom de la prudència i del consens; traïts pels líders polítics i les cúpules sindicals; expulsats de la memòria col·lectiva de la societat, fragmentats i dissolts en històries individuals; anul·lats per les presons i les drogues, el suïcidi, la fugida.

Davant d'aquest oblit interessat i de la claudicació i renúncia de bona part dels sectors supervivents abans suposadament crítics, avui fermament instal·lats en les estructures del poder cultural, polític, mediàtic o econòmic, ens veiem en el deure moral de donar la veu als sense veu, perquè és el nostre modest tribut a la memòria dels de baix.

Índex

següent:
Capitalisme i Medi Ambient
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Índex Següent