DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #6 - primavera 04

EDITORIAL

Escrits elaborats a contracorrent

Castelló va a grandes zancadas“. Aquestes paraules les va pronunciar el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, en la seua visita a la ciutat el passat 18 de desembre.

Especialment, per a un  total de 5.133 persones de les comarques castellonenques que poden ser considerades riques, amb un patrimoni mig de més de 480.000 euros (80 milions de pessetes), segons un informe publicat a la premsa local el mes d'abril del 2003. Ajuntant totes les seues possessions, els rics de CS es repartien 2.464.100.000 euros (410.000 milions de pessetes).

Aquest fet contrasta amb els més de 20.000 immigrants sense papers, amb el 18% de la població de CS que viu amb menys de 240 euros al mes (Cáritas), amb les desenes de milers d'empleats amb contractes temporals, els milers d'aturats i aturades o les més de 100 persones que deambulen pels carrers de la ciutat sense poder dormir a cobert.

En una situació intermèdia, trobem els ciutadans de a peu que hem de fer front a un increment notable de la vida. En el darrer any, segons dades de l'IPC, els preus s'han incrementat a CS un 3,11%, amb augments tan significatius com el de les verdures i fruites. Un increment superior a la mitjana estatal. Ja són dos anys consecutius d'encariment general de la vida i de sous pràcticament congelats.

Per no parlar, de l'espectacular crescuda del preu de l'habitatge durant l'any 2003 d'un 19,1%, la tercera major apujada de l'estat. Amb tot, els portaveus immobiliaris ens diuen que el metre quadrat a CS està per sota de la mitjana respecte les capitals de la resta del País Valencià. Cal afegir a més que un 18% de les cases estan buides.

Coincidim amb el president de la Generalitat amb el fet que el creixement demogràfic de la ciutat sí està sent espectacular. Castelló va ser durant l'any 2003 la ciutat de l'estat espanyol de major creixement percentual, arribant a un 4,9%, amb 12.282 habitants nous i un total de 160.714 habitants. Un fet que de per si no és negatiu, però ho pot esdevenir si no va acompanyat d'una forta política social (hospitals, escoles, habitatge social, guarderies, ajudes a les famílies, inversions en els barris, etc); unes infraestructures necessàries per absorbir als nous habitants sense que hi haja un deteriorament general de la qualitat de vida i sense que es produïsca una societat dual, d'antics residents i de nouvinguts.

A qualsevol societat el privilegi crea mites per legitimar el seu poder o el seu monopoli dels recursos. El Castelló de “las grandes zancadas“ s'ha convertit en els últims anys en una ciutat on l'exclusió social creix i la desigualtat social entre rics i pobres no s'atura. L'encariment general de la vida no ha anat equiparat d'una apujada equivalent dels sous. La ciutat s'ha situat entre les més cares de l'estat després de Girona, Madrid i Donostia, i aquest encariment de la vida no ha vingut compensat per un augment correlatiu de les partides socials.

Els beneficiaris, controladors i administradors de l'economia global es dediquen a propagar la ideologia del creixement i l'expansió perpetus. És així com Castelló va sobretot a “grandes zancadas“, per al gran capital, per als especuladors solidaris (ara se'ls anomena inversors) i per als capitalistes simpàtics (també coneguts com a empresaris model). Per a què el negoci no s'ature, ara ens venen nous projectes a través del seus òrgans de propaganda.

El privilegi té moltes maneres de protegir-se, no solament amb la força física, ja que de vegades recorre a especials poders intel·lectuals o espirituals que els privilegiats afirmen que posseeixen (J. Seabrook, 2003). Ens parlen durant mesos que la rajola no va massa bé. Preparen l'opinió pública, perquè arribe a la conclusió que ara toca apostar pel turisme, pels camps de golf, per les grans urbanitzacions, tot apropiadament compassat amb l'escaient discurs mediaticopolític.

La lletra del discurs seria a grosso modo la següent: cal convertir Castelló en una futura “Califòrnia“ mediterrània, en una zona atractiva per als rics d'Europa. El “futur“ de Castelló passa pel turisme i la construcció. Aquest és el model que genera riquesa i treball. Aquells que s'oposen van contra el futur de la nostra terra, són antipatriotes. De cara a anestesiar als sectors crítics, declaren que no es repetiran els errors de Benidorm o de Palma, i diuen apostar per un turisme de qualitat, per unes urbanitzacions que no tinguen un impacte visual tan alt.

El Mediterráneo, l'Heraldo, El Mundo, i en menor mesura Levante, són la “Brunete mediàtica“ local del poder de la dreta econòmica, a través de la qual els poderosos, les fortunes dels quals han crescut espectacularment en l'última dècada, fabriquen el consens i les noves formes de creença. Les veus alternatives no existeixen o tenen un espai marginal, per tal de donar als projectes del capital una aparença democràtica. La convergència d'interessos diferents ha provocat la creació d'uns sofisticats i sutils mecanismes uniformitzadors que atrapen a organitzacions i persones.

Com respondre davant de tanta propaganda i falsedat?

Contra la dictadura mediàtica, econòmica i cultural dominant, cada vegada es fa més difícil escapar-se a un artefacte de funcionament quasi perfecte i d'efectes irresistibles. Tots/es hem d'estar amb la Constitució, amb la Monarquia, amb el PP, contra el Pla Ibarretxe, amb el Real Madrid, amb el Corte Inglés, amb Marina d'Or, els camps de golf i les carreteres... perquè ells són el sistema, la resta no som res, millor, no ens deixen ser res, ens volen fer creure que som una “merdeta“, que no val la pena de lluitar, que tot ja està predeterminat, decidit. Per a les enquestes som invisibles, per als polítics gestors també, però existim i volem dir la nostra. Els poder ens deixarà?

Índex

següent:
Dinàmiques urbanístiques autodestructives. Un exemple: La partida Bovalar
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Índex Següent