DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #7 - estiu 04

EDITORIAL

Escrits elaborats a contracorrent

"Res humilia més que la pobresa i no hi ha pobresa que humilie més que la que es pateix enmig de gent inclinada a l'enriquiment ràpid, accelerat" (Z. Bauman).

L'últim informe anual de la FAO assenyala que el nombre de persones desnodrides al món en desenvolupament no està disminuint, sinó que augmenta. En l'últim informe anual d'aquesta organització, el director general Jacques Diouf, subratlla que a la primera meitat dels 90 "el nombre de persones crònicament famolenques va disminuir en 37 milions; però des del 1995 aquesta xifra ha augmentat en més de 18 milions" (El Periódico, 26-XI-03). La realitat actual la conformen 842 milions de famolencs, 10 milions viuen als anomenats quarts móns dels països rics, 34 milions als països en transició a una economia de mercat i 798 milions als països pobres.

Una altra forma de carència, la malaltia, en concret, la sida ha deixat ja més d'onze milions d'orfes a l'Àfrica, però el devastador avanç d'aquesta pandèmia provocarà que el 2010 entorn a 40 milions de menors en tot el continent hagen perdut almenys a un dels seus progenitors, segons dades del Programa de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef). Aquest drama familiar al que s'hi veuen sotmesos els menors els empeny en molts casos al treball infantil, en sacrifici de la seua educació (Gara, 27-11-03). A més, cal afegir altres formes de desigualtat entre nord i sud, com la que té a veure amb l'ús de les noves tecnologies, ja que un 88% dels internautes viu en països rics que només acullen al 17% de la població mundial.

Una de les cares més sòrdides del nostre melancòlic benestar són les malalties físiques i mentals. La segona causa de mort entre els joves després dels accidents de tràfic són els suïcidis. Podem parlar encara d'altres tipus de "pobreses" més pròpies d'una societat de consum com la nostra, com puga ser el menyspreu públic cap al cultiu de l'esperit, cap a l'anàlisi metòdica i el rigor estètic.

Tal com ha explicat Pierre Bourdieu, hi ha hagut canvis en la manera de suscitar la disciplina i la integració social: hem passat de la regulació normativa a la seducció, de la planificació política a les relacions públiques, de l'obligació a la publicitat. Els consumidors s'han transmutat en les noves masses defensores de la llei i l'ordre, una nova Internacional ben consolidada i expandida de l'establishment, amant de la pau i del treball, de la rutina i l'espectacle, nous subjectes sense ganes de pensar i reflexionar, més enllà d'una lògica marcada per l'impuls, la comoditat i la satisfacció immediata. No pensar, no esforçar-se, si de cas només en allò que dóna beneficis econòmics, la resta, l'espai públic, és territori de grans magatzems, comerços, botigues, franquícies, on deambulen els espectres consumistes.

El preu d'aquest desenvolupament sense cap control ni planificació més enllà del lucre i dels diners fàcils és, entre altres fets, un augment de la contaminació, com vénen denunciant des de fa anys a Castelló, sindicats, plataformes i moviments socials. Tanmateix, la patronal taulellera Ascer sembla tenir com a president model a George Bush, si fem cas de la seua croada antiecològica. Per al president ianqui i també per a Ascer, la generació de riquesa és més important que la regeneració del planeta, com ja va deixar el president nord-americà quan va rebutjar el protocol de Kioto el 2001 i Ascer utilitzant l'estratègia de la por i l'amenaça per justificar el "terrorisme" ambiental de les empreses del sector.

A la patronal de la rajola no sembla importar-li el més mínim les condicions la-borals dels treballadors i treballadores, amb contractes precaris i fent jornades maratonianes, i encara menys que el canvi climàtic podria ser causa de l'extinció d'un milió d'espècies animals i vegetals del nostre planeta, segons un estudi de la revista Nature (Vilaweb, 6-1-04). Solament una reducció dels gasos hivernacle i del diòxid de carboni podria salvar aquestes espècies. Segons els científics, del 15% al 37% de les espècies estudiades podrien extingir-se per causa del canvi climàtic, des d'ara al 2050. L'església moderna, la televisió, ens obliga a oblidar la terrible injustícia d'un món injust i cruel per tal de poder gestionar una vida dominada per una política de la precarització laboral i vital. S'incapacita als dominats mitjançant l'amenaça de l'èxode dels dominadors, una decisió que deixaria als primers abandonats als seus propis recursos, dolorosament inadequats (Z. Bauman, 2002).

Enfront de l'autosatisfacció i de la vanitat de la majoria satisfeta, Dossiers Críti(cs) aposta per la dissidència. Des de la convicció moral que cal col·laborar en la contestació delegitimadora d'un nou ordre mediaticoideològic practicant d'un "feixisme simpàtic" -no per això menys efectiu i letal- per tal de recuperar el principi d'esperança

Índex

següent:
Cap a una nova cultura de la resistència
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Índex Següent