DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #9 - hivern 05

EDITORIAL

Escrits elaborats a contracorrent

No desertis: rebel·la't -si pots, és clar. (Joan Fuster)

Ara fa 150 anys, el 2 de juliol de 1855 es va iniciar a Barcelona la primera vaga general que durà vuit dies. És un dels episodis més notables del moviment obrer català i s'estengué a la resta de zones industrials de Catalunya en protesta per la prohibició de les associacions de treballadors. La vaga era i és l'instrument més efectiu que té la classe treballadora per a rebel·lar-se contra el poder establert.

El compromís i la generositat vers l'altre no estan certament en voga. No es pot oblidar que una part del món només pensa en acumular i gastar, mentre la resta malviu i mor de gana. La crida a la rebel·lió i al compromís de l'aforisme fusterià ens sembla vigent, el seu punt d'escepticisme també. Estem al costat dels que lluiten contra els mercenaris ignorants, que omplin empreses i tribunals, universitats i comissaries. A l'igual que els proletaris catalans, la seua lluita com la nostra és la lluita de la intel·ligència contra la barbàrie sense més límits que aquells donats pels nostres cossos i ments. Al nostre estimat poble, la lluita a favor del territori i contra el terrorisme del ciment és prioritària. Aquesta política destructora i nociva per al nostre futur té uns responsables amb noms i cognoms.

Carlos Fabra Carreras, president de la Diputació de Castelló, fa i desfà, trau i posa al seu gust com a bon neofranquista que és. Ratificat pel seu partit quan està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció, morirà amb les "botes posades", però no oblidem que torres més altes han caigut i cauran.

"Un producte dels privilegis dels Estats Units. Tot li ha estat donat perquè considera que tot li era degut" (La Vanguardia, 13-10-04). La periodista Kitty Kelley defineix així a un dels principals protagonistes del seu nou llibre, el reelegit presidents dels EUA, George W. Bush. A Castelló, salvant les distàncies i amb les matisacions pertinents, tenim la nostra varietat casolana dels "Bush", els "Fabra", subespècie autòctona d'un règim de privilegiats sempre a prop del poder, sempre a prop del negoci i del lucre (vegeu Dossiers Críti(cs), núm. 8).

Marx i Engels escrigueren que "cada nova classe que pren el lloc d'aquella que dominava està obligada, per aconseguir els seus fins, a concebre el seu interès com l'interès comú de tots els membres de la societat. O, per a expressar les coses en el plànol de les idees: està obligat a donar als seus pensaments forma d'universalitat, a representar-los com els únics raonables, els únics universalment vàlids".

Una invisible línia de continuïtat uneix el passat i el present de les elits dirigents. Si amb Fernando Herrero Tejedor vam fer la nostra aportació local al falangisme triomfant, recordem que arribà a ser cap del Movimiento; amb Juan Costa Climent hem fet la nostra contribució al neoliberalisme victoriós, o siga, a l'elogi de l'espoli mundial, ja que ha estat nomenat pel seu amic Rato, representant del FMI a Amèrica Llatina. La retirada de la placa del cementiri de Benicàssim en record de les Brigades Internacionals no s'explica sense tenir en compte aquesta continuïtat històrica (vegeu articles...).

Quan són eloqüents, els partidaris del neoliberalisme donen la impressió d'estar realitzant un immens servei als pobres, al medi ambient i a tota la resta, mentre despleguen polítiques que beneficien a la minoria acabalada. La traducció de l'anterior al món de la globalització és la pretensió que aquesta abasta a tots i a totes beneficia per igual (C. Taibo, Cien preguntas sobre el nuevo desorden).

El neoliberalisme és un sistema basat en la mentida i l'engany. "La mentida ha esdevingut en una arma de destrucció massiva de la vida pública: en política, economia, en l'ús dels mitjans de comunicació, en religió...". Són paraules d'una persona gens sospitosa de radicalitat com és Joaquín Estefanía, cap d'opinió del diari institucional "El País". On són les armes nuclears d'Iraq? On són les proves d'Aznar vinculant a ETA amb l'atemptat de l'11-M a Madrid? On queden totes les promeses fetes durant els festivals electorals? On han quedat les paraules de Jordi Sevilla, actual ministre d'administració públiques, afirmant que si guanyava el PSOE no es faria la presó a Albocàsser? On són els vincles entre els moviments socials de Castelló i el terrorisme islàmic, senyor J. Antequera?

Les botigues buides o plenes, estan a la vista de tots. Però els que sofreixen s'amaguen (B. Gopegui). Sobre aquest fet ningú parla, no interessa ni als poderosos ni als seus portaveus mediàtics parlar en profunditat sobre desigualtats i justícia social, millor intoxicar i desinformar per tal de fabricar subjectes submisos i passius, inofensius per al poder.

La lluita contra la ignorància i la corrupció és la lluita per l'extensió d'una educació crítica i emancipadora, capaç de proporcionar al subjecte les eines d'anàlisi i de comprensió de la realitat necessàries, perquè estiga en condicions de conscienciar-se i denunciar allò que els administradors del poder voldrien arraconar a les golfes de la nostra memòria col·lectiva.

Índex

següent:
La contribució castellonenca a l'espoli mundial
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Índex Següent