DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #9 - hivern 05

HERRERO-TEJEDOR

Escrits elaborats a contracorrent

El primer castellonenc que va ocupar una plaça com a Ministre fou Fernando Herrero Tejedor, amb un ampli historial dins de l'estructura feixista. Ministre fiscal a l'audiència de Castelló als anys 40, Subjefe Provincial del Movimiento a Castelló; Governador civil a Àvila i Logronyo (1953-1957); Delegado Nacional de Provincias (1957-1961) i Vicesecretario General del Movimiento, Fiscal del Tribunal Suprem (1965) i Conseller Nacional (1954-1975). Finalment nomenat el 1975 Ministre Secretari General del Movimiento.

Nomenat fill predilecte i medalla d'or de la ciutat el 1963 i Alcalde Honorari l'1 de novembre del 1974, al poc de temps d'estar nomenat Ministre mor en un accident de tràfic, concretament el 12 de juny del 1975. Un institut porta el seu nom. La seva carrera política compta amb l'aprovació i el consens de la classe política local. Per descomptat continua reben elogis per part dels cronistes oficials de la ciutat, així Salvador Belles el defineix com a "Percursor de las libertades" (Mediterraneo 28/03/2004). Aquest escriptor és un dels més persistents en difondre una visió de la història que venera qualsevol actuació política castellonenca durant la dictadura. Aquest consens al voltant de la seva figura, segons l'escriptor i poeta Manel Garcia Grau, es va consolidar després del seu nomenat com a ministre ja que va suposar "un grau prou elevat d'acceptació, reconeixement i relleu de la política franquista a casa nostra, cosa que comportà, alhora, que uns dels més grans col·legis d'ensenyament primari de la capital de la Plana duguera el nom de l'eminent i poderós polític local" (Poètiques i voluntats).

Herrero, falangista de l'opus.

La seua relació amb el partit feixista es remunta al 1936 quan comença la seua carrera en les files de la FET y de las JONS dins de la "cinquena columna" en una falange clandestina en zona republicana (Volum "De la dictadura a la democràcia, 1960-1980" dins de "Historia, política, societat i cultura als PPCC"). Pel que sembla durant la guerra i revolució sancionaren el pare d'Herrero Tejedor. Un home d'inicials B. H. R., "padre de quien andando el tiempo habrá de ocupar altos cargos en el Movimiento y el Estado(...) ha recuperado la Libre disposición de sus bienes" (Mediterráneo, 11-05-1940; Godes, p.735). El pare d'aquesta eminent figura política va patir algun càstig durant la guerra, com confiscacions de bens o propietats.

Durant la postguerra fou un membre destacat del SEU i va assumir diversos càrrecs entre ells jefe del Servicio de Justicia y Derecho i subjefe provincial de la FET y de las JONS. (Diari ABC, Blanco y Negro, 17-06-1967 (Secció "Galería de Hombres Públicos")). En diferents seminaris i encontres de la Falange va participar com a conferenciant sobre temàtiques com "Protofenómenos" (Godes, p. 208) o en altres com "El hombre ante el delito" (Poètiques i vo-luntats, M. G. Grau).

Segons Luis G. Del Cañuelo entre els seguidors de les doctrines d'Escrivà de Balaguer hem d'afegir a Herrero Tejedor. Per a aquest periodista hi ha una inclinació dels membres de l'obra, com ara Jesús Cardenal, per ocupar càrrecs de jutges i fiscals. Entre les actuacions durant el seu mandat com a fiscal del Suprem va exercir un paper rellevant en el cas Matesa, un escàndol econòmic de l'estructura franquista considerat un ajust de comptes. El nomenament com a Secretario General del Movimiento d'Herrero Tejedor per a l'historiador Jordi Romeu Llorach es va deure a l'intent per trencar el poder dels sectors més ultres del govern introduint a un reformista ("La provincia de Castellon. Sus tierras, sus gentes", p.400), això si, amb un bon currículum falangista, el que possibilitava als sectors de l'opus una imatge de pluralisme (Luis G. Del Cañuelo). Tal volta aquesta tesi avala el comentari del periodista J. R. Lluch al senyalar que l'enterrament d'Herrero Tejdor va juntar "la mayor cantidad de camisas azules y bi-gotillos predemocráticos que se recuerden".(Levante, 25-06-2000). Se'l considera l'impulsor de la carrera política d'Adolfo Suárez, amb un paper rellevant en la prehistoria del PP ja que va fundar Unión Del Pueblo Español, un dels partits que van constituir Alianza Popular.

Com a curiositat anem a reproduir les vinculacions més rellevants amb Castelló segons el cronista S. Belles. Podem observar com l'elogi acompanya el text: "Propició la construcción del Palacio de Justicia y otras mejoras en la ciudad, y las fiestas de la Magdalena, que hoy terminan este año, eran su gran ilusión. Contribuyó a la creación de la Germandad dels Cavallers de la Conquesta, de la que fue destacado Prohom en 1951 y 1952. Después formó parte del singular Colegio Apostólico, els Apostols, tan protagonistas en la procesión de Penitentes de la noche de la Magdalena. Y en su traca final, llena de luz y fuego, fue ministro, Hijo Predilecto y Medalla de Oro de Castellón y Gran Cruz de la Orden de Carlos III desde su talante de ser humano de Castellón."

Pel que sembla existeix un talant castellonenc. Una espècie de geni únic que sols es dona per aquestes contornades. Per curiositat reproduïm un article publicat al Diari ABC, Blanco y Negro, el 17 de juny de 1967 (Secció "Galería de Hombres Públicos"). Veurem el marc polític en que es situava Herrero Tejedor, i de retruc, com la línia editorial de la premsa franquista no aconsegueix superar en elogis a la literatura local:

"Forma, pues, en el núcleo de hombres que han madurado su experiencia política dentro de la doctrina y la disciplina del falangismo, a la que ha aportado en su actuación una neta vocación de jurista. (..)sus intervenciones parlamentarias en el seno de la Comisión de Leyes Fundamentales, a lo largo de los vivos debates suscitados, responden con habilidad a la líniea directriz de una evolución institucional extraordinariamente prudente. Puede ser considerado (...) com uno de los portavoces más autorizados de la Secretaría General del Movimiento en cuanto atañe al proceso constitucional ahora en desarrollo. (...)"

La família

En total van tenir 6 descendents, just en l'època que Franco premiava les famílies nombroses. El fill major, Fernando Herrero, va ser nomenat pel consell de ministres durant el govern del PP com a nou fiscal de Sala de lo Militar en el Tribunal Suprem. Fernando va iniciar la seva carrera seguint els passos de son pare com a fiscal en 1977 i va exercir en les Audiències Provincials de Bilbao, Àvila, Madrid (Agència Efe 05/07/2003). També ha ocupat el càrrec de secretari técnic de la fiscalía general de l'Estat i del Tribunal Constitucional a requeriment de Jesús Cardenal. Segons la Unión Progresista de Fiscales va accedir a aquest càrrec de forma irregular. Per altra banda la premsa de l'esquerra independentista basca el considera un dels responsables en la querella contra Batasuna i en l'elaboració de les proves per condemnar al partit polític.

Un altre dels fills, Luis Herrero, és el més conegut de la saga. Ara per ara l'escoltem al programa "La Mañana" en la COPE, també conegut per les partides de pàdel amb Aznar. Actualment membre del PP, del consell d'administració de la COPE i simpatitzant de l'Opus Dei. La seua trajectòria comença en el diari falangista Arriba, director del periòdic Mediterráneo al 1981, després salta a les cadena de ràdio Antena 3 i seguidament a Antena 3 TV i TVE, la qual va haver d'abandonar degut a l'emissió d'uns polèmics reportatges sobre el franquisme i les autonomies. Estudià batxillerat a Madrid al Col·legi del Prado on va conèixer al periodista Antonio Herrero, amb qui va conviure en el mateix pis, compartint Facultat i després empresa: Antena 3 Radio, Antena 3 Televisión i en la COPE (Agència Efe). Es va llicenciar en pe-riodisme en l'opusina universitat de Navarra. L'últim programa televisiu que ha dirgit i presentat ha segut "El debate" en TVE.

Luis Herrero junt a la seua germana Carmen pertanyen a la ONG Instituto de Iniciativas Sociales. Aquesta ha estat una de les organitzacions afavorides per les subvencions públiques durant el mandat del PP. A un altre dels germans, Luis Francisco Herrero-Tejedor Algar, el localitzem a l'any 1993 en una carta d'un grup de periodistes contra el grup mediàtic PRISA per competència desleal en el sector radiofònic.

Altres ministres.

Altres personatges relacionats amb la ciutat que han estat ministres són: Virgilio Oñate Gil, en el primer govern de la recent instaurada monarquia i, Jaime Lamo de Espinosa y Michels de Champourcin, diputat de UCD per Castelló, van ocupar ambdós el càrrec de ministre d'Agricultura. Amb el PSOE, Vicente Albero, actualment al Bloc Nacionalista Valencià, també va ocupar el mateix càrrec. (Mediterráneo 04/09/2003).

Dos qüestions fosques

Entre la bibliografia en que es mencionen les actuacions d'aquest personatge hem trobat dos qüestions que encara estan per aclarir. La primera està relacionada amb el desfalcament que hi va haver al Sanatori de Tuberculosos de Vila-real al 1940, pel que el pe-riodista Emilio Romero fou sentenciat com a responsable de la institució. Segons conta Ernest Nabàs "Circula un rumor por Castellón que tal desaparición (En referència al sumari del judici) coincidió durante el tiempo de fiscal de la Audiencia Provincial de Fernando Herrero Tejedor (...)"("El desfalco de Emilio Romero", E. Nabàs, Valencia Semanal, nº15). L'altra qüestió fa referència a l'accident de tràfic en que va morir. Segons Luis G. Del Cañuelo, Herrero Tejedor "murió en un un accidente de coche en circunstancias no del todo esclarecidas..." (El Siglo, 17-04-2000).

Índex

anterior:
La contribució castellonenca a l'espoli mundial

següent:
Què som els homes?
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent