DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #1 - hivern 02-03

PRESENTACIÓ

Escrits elaborats a contracorrent

"Sobre ella ha planat sempre la vigilància de serioses i abnegades minories que es preocuparen de les seves millors elegàncies, i li tingueren cura de la història, del paisatge, de l'esperit".
(Joan Fuster, sobre "Castelló" a Viatge pel País Valencià).

La compartida i manifesta consciència que el creixement econòmic de Castelló ha portat a grans canvis socials ens situa en un moment d'especial transcendència en la història moderna d'aquesta terra. Aquest fet exigeix lacreació de paperassa crítica, perquè almenys quede constància que hi ha una lectura alternativa a la via d'evolució seguida, un projecte coherent per a fonamentar una societat més justa i igualitària. La fase avançada del capitalisme tardà en què estem immersos provoca uns canvis i transformacions en el paisatge urbà als quals cal intentar donar resposta des d'unes premisses humanistes i respectuoses amb l'entorn.

L'esperit comú d'aquests articles és la constatació que manquen formes d'expressió adients que intenten respondre en clau de crítica cultural als actuals i accelerats canvis en què està immersa la ciutat i els seus habitants. Aquests papers són només això, ni més ni menys, un assaig, un tempteig, un intent, una provatura de resposta, oberta al diàleg i al debat, a la dissensió i al contrast, a la participació de tots i totes.

La ciutat és l'àmbit on un cúmul d'experiències s'afaiçonen donant lloc a la conformació de la identitat individual i col·lectiva. Proposem que una altra ciutat és possible, plantegem una lectura diferent respecte als grans esdeveniments que afecten al futur del nostre poble. Som molts els qui ens oposem a la barbàrie especuladora del règim local i nacional, però trobem sovint mancances teòriques i dèficits conceptuals a l'hora de bastir un discurs d'oposició versemblant i encoratjador, treballat i rigorós.

Són aquests escrits elaborats a contracorrent, de forma altruista, contra l'esperit del temps imperant, contra el sentit de la Història dominant, pensats per persones que alcem la veu per trencar l'espiral de silenci a la qual estan codemnades i abocades les veus dissidents dins d'aquesta democràcia totalitària que acalla, silencia i reprimeix tota nota discordant i antagonista que s'opose al seu Castelló arcàdic (el Castelló de la plena ocupació i de l'aclamació pública dels poderosos, dominat i subjugat pel binomi polític PP-PSOE, que podríem definir com "la novetat eterna de l'essencialment idèntic").

Escrivim amb la voluntat de (re)pensar, (re)imaginar i (re)definir una terra que ens estimem, perquè ens pertany a tots/es, no és propietat exclusiva d'una colla de lladres de coll blanc, de picaplets i farsants, de personatges que emborronen l'altra història silenciada i amagada de Castelló, la dels de baix: la de les víctimes i resistents al feixisme, la de les víctimes dels contractes temporals i l'explotació laboral, la de les víctimes de la violència de gènere i de la violència policial, la dels exterminats i anul·lats per les drogues i les malalties capitalistes... el Castelló dels oprimits/des, d'aquells/es que no tenen ni segurament tindran un espai en la història dels vencedors, això és dels aprofitats, dels cínics, dels explotadors, dels torturadors i dels polítics de baixa estopa, lacais i beneficiaris dels grans interessos empresarials, anorreadors de la dignitat humana. La qüestió no és si paga la pena viure en aquest món, sinó si aquest món mereix aquest tipus de persones.

Castelló i la seua àrea d'influència es troben en una cruïlla que determinarà el tipus de ciutat del futur. L'ofensiva neoliberal dels últims 25 anys ha produït que l'esquerra real es trobe sovint mancada de propostes clarament alternatives i d'oposició viable al model oficial de ciutat realment existent. Cal (re)armar-se de raons i d'arguments, (re)llegir als clàssics de l'antagonisme, estar amatent als nous moviments socials i crear canals de col·laboració, per a combatre amb més eficàcia i amb més seriositat als monopolitzadors del discurs públic, monopoli que sovint prové de l'absència de contradiscursos creïbles i atractius. Per als gestors de la "veritat única" i els seus portaveus manifassers de l'opinió del poble, el futur passa per la construcció de camps de golf, aeroports, petroliers, parcs d'atraccions, carreteres a discreció, rotondes, urbanitzacions monstre, grans superfícies comercials, fàbriques, autopistes, tot en nom d'un suposat "interès públic", que a l'hora de la pràctica es converteix en un tipus de desenvolupament que avantposa els interessos privats als interessos públics. Contra aquest model de ciutat s'ha d'alçar la veu que "un altre Castelló és possible".

Aquesta altra ciutat l'hem de construir entre tots i totes, fet que topa amb la realitat que Castelló s'ha convertit especialment en els últims anys en un entorn no favorable, gairebé hostil, per a les persones crítiques i inquietes. Cal aturar-se, reflexionar i formular-se el per què de tot plegat. Com és possible que personatges de dubtosa catadura moral puguen prosperar i sentir-se còmodes en aquest entorn, i pel contrari el bo i millor de les successives generacions crítiques de castellonencs/ques hagen de marxar de la ciutat per desenvolupar els seus projectes vitals? Està condemnada la dissidència crítica de manera irremissible i indefugible a la "diàspora", a la contricció vital i a la marginalitat? Què té CS de genuí que desencoratja i desanima tant als sectors més combatius i creatius? És un model exitós del triomf de la mediocre i panxacontenta ciutat burgesa amb una extensa classe mitja feliçment acomadada i autocomplaent en la seva comoditat consumista? Ha estat i és la vulgaritat provinciana l'elixir predilecte de la plutocràcia castellonenca? És possible transcendir i ultrapassar els límits que marca l'entorn? Estem abocats a convertir-nos en subproductes dels valors propis d'una societat acrítica i benestant?

Els objectius principals d'aquests "Dossiers Críti(cs)" són els següents:

- crear un espai obert de debat i de reflexió.

- contribuir a l'erosió i esquerdament del "tinglado" políticoempresarial que controla la ciutat i domina les nostres vides.

- intentar crear sinèrgies positives entre col·lectius i persones de diferents tradicions crítiques, per tal de sumar esforços i iniciatives i coordinar forces contra la democràcia totalitària en què vivim.

En aquest dossier, us presentem un retrat d'un personatge tan popular com funest per a la història de Castelló, Vicente Miralles Troncho, conegut per les seues habituals i impunes apologies del feixisme i del terrorisme d'estat a través de la seua televisió local. Es tracta d'un il·lustre representant del "franquisme sociològic" local, arrelat i ancorat en el teixit social. El següent article tracta de trencar amb la visió oficial de la ciutat de Castelló, farcida de tòpics i estereotips. L'últim article versa sobre la necessitat de recuperar la memòria històrica local de cara a apropar-se a un dels moments històrics que més fonts de legitimació ha creat al règim actual i que explica en part la regressió democràtica que vivim: ens referim naturalment a la Transició a la "democràcia".

Índex

següent:
El telepredicador local
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Índex Següent