DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #5 - hivern 04

CAPITALISME I MEDI AMBIENT

Escrits elaborats a contracorrent

A propòsit de la jornada del passat 1 de novembre de 2003 contra l'especulació urbanística a Castelló, i sense entrar molt a fons en els discursos de les diferents ponències, m'agradaria introduir algunes consideracions de fons que, com comentàvem amb dos membres del grup Críti(cs) després de l'acte, tal vegada quedaven fora de l'àmbit d'aquella jornada, però que en absolut podem separar i deixar de banda, si volem prendre una visió global dels assumptes que envolten l'especulació urbanística i la defensa de l'entorn natural.

La gent de Críti(cs) comentava que tal volta la qüestió més important del debat hagués estat la compatibilitat o la contradicció entre el capitalisme com a model social i econòmic i la conservació del medi ambient (l'entorn físic i social). El fet és que aquest tema a penes va tenir importància en la xerrada, i tal volta és millor així (per allò de no començar la casa per la teulada), no obstant en el que si es va incidir molt va ser en la necessitat d'estar informades i en comunicació constant, d'assumir protagonisme social com a moviments, de desconfiança envers institucions polítiques i econòmiques. Aquestes són passes que ens apropen com a col·lectius, que inicien un procés que ens va constituint com a moviment social si superem les contradiccions i som capaços d'elaborar un discurs comú enfront un problema i una lluita comuna.

Aquesta presa de consciència al voltant de l'especulació, de la degradació del medi ambient, de l'agressió als pobles, fa (farà?) un pas important quan diferents lluites socials com ara l'oposició a les mines als Ports, contra els abusos urbanístics, contra els camps de golf, en defensa de la Renegà, contra la presó, l'aeroport, o el vial Orpesa-Cabanes, etc, ens trobem i reconeguem la lògica que provoca les nostres respostes. Aquest és tal vegada el pas que uniria els esforços i les inquietuds per resultar més efectius, i aquest és segurament un dels objectius esperats a l'abans citada trobada.

Aquest article vol ser un esbós d'aquesta lògica comuna, de la teoria i la pràctica de l'agressió capitalista al medi ambient i les persones, així com les respostes a aquesta agressió des d'una òptica "ecologista" àmplia.

Consideracions sobre l'especulació

L'especulació és una maniobra financera pròpia del sistema capitalista. Existeix perquè hi ha institucions com la propietat privada dels mitjans de producció, les lleis que regulen el mercat, les administracions públiques, la pseudoideologia del "progrés il·limitat", etc; que ho fan possible. És a dir, existeix perquè l'actual model econòmic i les relacions socials així ho permeten, i d'això depenen. El sistema funciona de tal manera que les empreses privades més fortes i agressives, amb la complicitat servilista de les administracions democràtiques, s'apropien de la riquesa social i la transformen al seu gust (pràctica gens democràtica).

Des dels discursos dels col·lectius i plataformes que emprenem una lluita en defensa del territori (d'un aspecte puntual com les mines...) sovint s'oblida que no solament especulen les constructores amb les terres i l'habitatge, sinó quasi qualsevol empresa o institució financera es recolza avui en dia en l'especulació. Les empreses que cotitzen a la borsa, les indústries amb les matèries primes i la mà d'obra, els bancs, i fins i tot l'església especulen amb la riquesa que s'han apropiat de vegades durant segles i de vegades en minuts. L'especulació és doncs un problema estructural, inherent a l'ordre de l'economia de mercat, i més ara amb l'ofensiva neoliberal de l'última dècada. Perquè ens fem una idea, al mercat internacional l'especulació financera (economia virtual) en tres dies mou els mateixos milions de dòlars que el comerç i la indústria (economia real) en tot un any.

Aquest panorama d'economia fictícia i volàtil no ens queda lluny a les comarques de Castelló, ja que, per exemple, al mercat immobiliari de l'estat espanyol, com es va dir en la xerrada, hi ha una gran borsa especulativa amb capital estranger que està saturant l'equilibri del mercat. És a dir, mentre a Castelló hi ha 71.000 habitatges deshabitats (un 20%!), les constructores no paren de fer habitatges nous a preus astronòmics. Aquesta és la mentalitat de l'especulació; crear noves necessitats on no les hi ha, per obtenir grans beneficis privats. I sempre a costa de l'entorn natural i les persones.

Ja que els moviments especulatius i els seus nefastos efectes no són un fet aïllat dins l'economia de mercat, sinó un fet determinant i necessari per al seu desenvolupament (no sostenible, per suposat), caldria apuntar amb el nostre discurs a l'origen d'aquest problema; el sistema capitalista. Veiem una mínima i esquemàtica perspectiva històrica.

El naixement del capitalisme, fa uns 250 anys, provoca dos fets molt característics d'aquest sistema que han marcat el desenvolupament de les nostres societats fins a l'actualitat. D'una banda, la industrialització, amb l'ús de les màquines, dels recursos naturals esgotables, dels processos químics i mecànics de producció... La industrialització com un procés d'explotació del treball per part d'uns propietaris amb afany lucratiu i poc interés pels efectes negatius sobre la salut i l'entorn. Aquesta anomenada revolució industrial és un dels pilars del sistema i actualment un dels seus majors mals endèmics. A sobre la indústria mai ha estat sotmesa a les lleis públiques per protegir la societat, els seus avanços i transformacions són els que van marcant l'evolució de les polítiques estatals. Per exemple, en l'actualitat tenim les ridícules sancions que s'apliquen a les empreses contaminants o els serveis i recursos públics que es regalen (o quasi) per tal que determinades indústries funcionen (l'aigua, les clavegueres, l'argila, les infraestructures de transport, els terrenys públics...).

D'altra banda, tenim un altre fenomen característic de l'ordre capitalista; la urbanització. Amb l'incipient creixement de la indústria, la creació de grans fàbriques concentrades en nuclis financers i polítics com el Londres del segle XIX o Barcelona entrat el segle XX, augmenta la necessitat de desplaçar la mà d'obra del camp a les ciutats. L'edificació quasi sempre apressada amb deficients serveis sanitaris, i amb aglomeració de famílies obreres, creant enormes ghettos al costat de les fàbriques, ha estat la lògica del creixement urbà dels segles XVIII, XIX i XX. Aquest creixement desmesurat de les ciutats, posant la classe treballadora al servei de la indústria i per tant a les regles del lliure mercat, és l'herència de més de dos segles de capitalisme. Actualment, tenim l'afegit de la importància que ha adquirit a l'estat espanyol el mercat immobiliari, des dels anys 60 (amb el "desarrollismo" franquista-opusdeísta). L'habitatge ha passat de ser un bé necessari per a les persones a ser un rendible negoci especulatiu d'on extrauen beneficis moltes institucions com els ajuntaments, les promotores, constructores, immobiliàries, bancs, església, exèrcit, etc.

La indústria tradicional, evolucionada amb les diferents "revolucions" tecnològiques, que han anat penetrant en tots els àmbits de la vida (agricultura, comunicacions, alimentació, medicina, oci, transport...), i la urbanització amb el seu concepte modern de construcció (i manipulació) d'espais socials de convivència i intercanvi dintre l'espai urbà. Aquests són tal vegada els pilars, al nostre entorn, del sistema capitalista, i al mateix temps la font de molts conflictes socials. Entre les seues conseqüències, cal situar els problemes amb l'habitatge, amb els parcs naturals, els recursos, les deixalles, la contaminació, l'ordenació del territori... que els diferents ponents de la jornada van exposar. No obstant, també hi ha d'altres conseqüències, tal vegada més complexes, igualment pernicioses.

La contradicció de l'ecologisme clàssic

Poques vegades sentim en un discurs ecologista sobre la contaminació provocada per una fàbrica al·lusions a la condició d'explotació que a sobre hi solen patir els/les treballadores, o a la manca de recursos per a la seua seguretat física. Poques vegades quan (esporàdicament) es denuncia des de partits polítics o mitjans de comunicació l'especulació urbanística o els delictes financers per part d'alguna empresa, veiem condemnes a la complicitat que aquesta empresa té amb l'administració pública (corrupció) o la situació dels seus empleats subcontratats, etc. El discurs oficial (i oficialista) tendeix a amagar darrere d'inquietuds mediambientalistes altres dimensions del conflicte com podrien ser l'àmbit laboral, o les desigualtats socials estructurals al marc on es desenvolupen les agressions al medi ambient.

Darrere l'especulació amb els habitatges, i els alts preus que ha de pagar qui vulga accedir-hi com a propietari/a, s'amaguen les condicions d'explotació que pateixen els obrers que les construeixen o les desigualtats materials enfront les grans fortunes immobiliàries que posseeixen uns pocs. La construcció a l'estat espanyol compta amb l'índex de sinistrabilitat laboral més alt d'Europa, a sobre el treball a destall, les hores extra mal pagades i il·legals, els treballadors sense papers, etc.

Darrere del saqueig dels recursos naturals als pobles d'interior (parcs eòlics, argila...) i dels efectes sobre la natura, s'amaguen les maniobres per mantenir les desigualtats territorials i concentrar/monopolitzar la riquesa al litoral. Les ajudes que rep el govern de València des de Brussel·les en concepte d'ajuda a les zones rurals poques vegades arriben a algun poble de les nostres comarques. De les poques ajudes i serveis que hi ha, la majoria es malgestionen des de fora de les comarques (des de les capitals).

Darrere les ridícules i inútils lleis, procediments i regulacions públiques sobre la urbanització, la contaminació, la protecció ambiental, les noves tecnologies..., s'amaga la connivència dels gestors polítics electes i els buròcrates dels ministeris amb les empreses privades. A una empresa minera que no restaura el "cràter" d'una explotació finalitzada, la sanció administrativa li suposa com a màxim un 10% de la restauració. I açò no és un cas aïllat, qualsevol empresa que tracte amb residus prefereix pagar sancions i passar el problema a l'administració pública (socialitzar les pèrdues, privatitzar els guanys).

Des del discurs ecologista clàssic els efectes de la indústria i l'urbanisme a denunciar són primordialment: l'agressió als espais naturals i al patrimoni col·lectiu, i els efectes negatius sobre la salut i el benestar de la població. I poques vegades es plantegen reflexions teòriques sobre el sistema socio-econòmic que els provoca, o s'associen altres fenòmens al conflicte. El problema mediambiental no és fruit de la contradicció absoluta entre capital i mediambient, sinó que forma part d'una contradicció més complexa que abasta les idees de capital-treball, capital-democràcia, capital-sobirania nacional... i que determinen els resultats finals dels conflictes. Una empresa privada que respecta el medi amb tots els avenços tecnològics, però que carrega les despeses d'aquesta innovació a sobre dels salaris obrers, podrà contar amb l'aprovació d'alguns ecologistes però mai del conjunt de la població i menys dels propis obrers/es. Quan una llei pública regula un sector econòmic, defensant el medi ambient, sovint tanca el mercat a la petita i rudimentària empresa local i obre les portes a multinacionals que pot ser ací respecten el medi però no a l'Índia (posem per cas). Així doncs, veiem que la defensa de medi ambient està íntimament unida a altres aspectes laborals, socials, culturals, polítics i econòmics que en cap cas cal deixar de veure.

Conclusió

Des de corrents radicals de l'ecologisme (per exemple, l'ecologia social) hi ha una trajectòria holista (recerca d'una perspectiva global) per definir els orígens de la degradació social i ambiental. Els debats dins dels partits verds europeus als anys 60-70, ja reflectien diverses perspectives per a afrontar la contradicció societat industrial-medi ambient o capitalisme-equilibri ambiental. Aleshores hi havia pensadors/es que associaven directament la creixent societat de consum capitalista com a causant directa i natural dels greus problemes de pol·lució, desforestació i esgotament de recursos; i que aquest no es podia reformar. Trenta o quaranta anys més d'industrialització i desenvolupament consumista/mercantilista ens haurien de marcar el camí.

Els moviments que actualment lluitem en defensa del territori i l'entorn devem ser més conscients dels efectes socials de l'especulació i l'agressió al medi. El sistema que saqueja l'aigua i la terra, que omple de formigó el nostre litoral, que ens condemna a consumir aliments plens de pesticides, antibiòtics i substàncies cancerígenes, que ens hipoteca de per vida per pagar un sostre, és el mateix sistema que imposa condicions laborals cada dia més insofribles (30% contractes precaris, baixos salaris, 3 morts al dia...), que manté 8 milions de persones a l'estat espanyol en la pobresa, que deixa a l'atur més d'1 milió de persones, que necessita d'una guerra i conflictivitat social permanent per mantenir els seus negocis globals (Bolívia, Argentina, Iraq, Palestina, Afganistan, Txetxènia...), etc.

La defensa de l'entorn natural sembla indissoluble d'una lluita per la justícia social, i més si el que necessitem és mobilitzar-nos massivament. Cal donar la mateixa importància a la preocupació pel medi ambient que a les condicions materials de subsistència de la població perquè ambdues coses són indispensables. Denunciem l'especulació urbanística, sense oblidar que no tots tenim habitatge o podem pagar un lloguer. Defensem la terra, sense oblidar que molts no tenim accés a ella per poder viure. Defensem la salut pública, sense oblidar que els governs volen privatitzar la sanitat. Exigim lleis que defensen el patrimoni enfront de l'especulació, sense oblidar que polítics i empresaris sovint són socis en aquests negocis. Defensem el desenvolupament sostenible, sense deixar que ells es desenvolupen perquè nosaltres els sostenim.

Índex

anterior:
Editorial

següent:
La dreta turística
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent