DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #11 - estiu 05

DE MUNDO ILUSION, EL DELIRI “DESARROLLISTA” I LA LLUITA ECOLOGISTA

Escrits elaborats a contracorrent

Introducció

Quan varen proposar l'aeroport no van ser pocs els que sense embuts qüestionaven les motivacions d'aquesta infraestructura. Quan varen proposar Mundo Ilusion no van ser pocs els que dubtaren que es portara a terme un projecte que naixia desvirtuat donada la fallida econòmica de Terra Mítica. A més es sumava l'afegit de tenir Port Aventura a poca distància el que posava encara més en entredit la viabilitat d'aquest proposat parc temàtic. Quan es va començar a construir el vial Cabanes-Orpesa molts identificaren ja aquesta carretera com la columna vertebral dels projectes abans mencionats. El que molts pensaren que sols eren deliris de grandesa del president de la Diputació Carlos Fabra són cada dia que passa grans realitats malgrat la forta oposició que han rebut.

Ni l'oposició política, ni els grups ecologistes, ni el veïnat afectat, ni cap altre dels altres actors que planten cara a Carlos Fabra han aconseguit parar-li el peus. Tampoc ho va aconseguir el seu antic soci Vicente Vilar, i sembla que Hisenda tampoc aconsegueix destronar-lo. L'aeroport està en construcció, les voladures es realitzen fora del període que s'estipula en l'informe d'impacte ambiental, hi ha pressa i no es respecta el període de nidificació de l' “agilucho cenizo”, un au menyspreada alhora que proposada com a futur emblema de l'aeroport. La paralització cautelar del vial Cabanes-Orpesa ja s'ha alçat, les obres de nou han començat, el jutge no veu delicte ecològic malgrat que la famosa gamba de Miravet segurament no sortirà viva d'aquesta; des de la prehistòria en una cova per acabar asfixiada pel desenvolupament econòmic. I ara toca Mundo Ilusion. Les peces del trencaclosques de “les línies tortes de triangle d’oci” (El Temps, núm. 1086, del 5 a l’11 de abril) es van dibuixant cada vegada amb més claredat.

Mundo Ilusion i el desarrollisme salvatge

Amb l'inici de les obres cap a l'any 2000 del vial Cabanes-Orpesa van començar les operacions especulatives de Marina d'Or, que sense pressa però sense pausa, es calcula que va aconseguir comprar el 70% dels terrenys de l'entorn d'on es pensa ubicar Mundo Ilusion. El passat 9 de juny del 2005 van presentar el seu projecte per a urbanitzar aquesta zona davant de centenars de convidats en un acte amb molt de ressò mediàtic, com tot el que ha de veure amb aquesta empresa des de fa uns anys enrere. També hi ha un altre grup empresarial que va presentar el seu projecte, format per LUBASA i PGP, el mateix grup que construeix l'aeroport, tot i això no suposa cap exercici de futurologia endevinar que serà el grup de Jesús Ger, el que obtindrà definitivament la construcció d'aquests terrenys. L'imperi de Marina d'Or, ja de per si monstruós, pretén convertir-se en quelcom complicat de definir.

Com comentàvem l'aeroport ha estat un altra de les apostes de Carlos Fabra. Oficialment es pretén inaugurar per al 2007, just l'any de les properes eleccions municipals i autonòmiques. Una de les qüestions més controvertides la trobem en una de les clàusules del contracte, la qual especifica que en cas que el trànsit de passatgers no arribe a un determinat volum, les administracions públiques pagaran a la societat que l’explote, LUBASA i PGP, una determinada quantitat per passatger inexistent. És a dir, els nostres impostos cobriran les despeses derivades de la manca de passatgers. Un negoci rodó per als empreses privades.

Aquesta anàlisi local no ens pot impedir veure que aquest tipus de polítiques per al desenvolupament de la franja litoral és el mateix què per a Andalusia, Múrcia, la resta de País Valencià i Catalunya, és a dir, per a la franja litoral mediterrània. El futur, sense resistències efectives a les polítiques urbanístiques, incrementarà la pressió urbanística, l'augment demogràfic del litoral i la degradació d'un paisatge ja per si gens cuidat. Per exemplificar-ho, vegem que hi han PAI's basats en aquestes línies d'actuació en cadascun dels municipis castellonencs, com ara Peníscola, Moncofa, Borriana, Torreblanca o Sant Jordi. A més, no podem obviar els projectes de camps de golf, ara presentats fins i tot des de la Universitat com instal·lacions d'un gran benefici per al territori i per als agricultors, malgrat estar certament qüestionats per una gran part dels col·lectius afectats.

Però seguim amb Mundo Ilusion. En aquest projecte veiem un element que acompanya a les anàlisis sobre els proposats camps de golf. Infraestructures la construcció de les quals està acompanyada de processos especulatius amb suculents beneficis per a les constructores, promotores i immobiliàries. Així el PAI de Marina d'Or presentat per a la construcció de l'entorn del parc temàtic inclou un total de 16 milions de metres quadrats. Mundo Ilusion precisa sols 800.000 metres quadrats per a la seva construcció. Segons el PAI de PGP i LUBASA es calcula la construcció de 22.239 habitatges, el que es tradueix en 87.636 nous residents.

Però, a aquestes altures de l'article pot ser allò més correcte és intentar esbrinar de què va això de Mundo Ilusion.

Aquest parc ha estat impulsat per Carlos Fabra. Ara fa un temps es va encarregar un informe sobre la viabilitat del projecte a l'empresa Added Value Group. Pel que sembla les conclusions de l'informe no van satisfer del tot les pretensions del president de la Diputació i un grup de consellers va encomanar certes modificacions. Aquest estudi segurament acabarà determinant el futur disseny del parc d'oci (Levante, 11-06-05) . A més del suport incondicional dels alcaldes dels municipis afectats, Fabra i Marina d'Or compten amb el recolzament de la Generalitat Valenciana. Aquesta institució defineix el parc com:

(...) basado en el mundo del circo y la magia, a més de ser el único que trata el citado tema en el mundo, ofrece atractivos adicionales de los cuales visitante pude participar i potenciará igualmente el aspecto cultural con la instalación de escuelas de formación y especialización de las artes circenses y magicas. Por todo esto la presencia de un parque en al costa castellonense hara mas fuerte la oferta turistica, la potenciara durante todo el año y diluirá la estacionalidad turistica existente." (Decret 61/2003, 13/05/04).

De totes formes, i a banda d'un web aproximatiu a aquest parc (http://www.xipmultimedia.com/mundoilusion/espanyol.htm), no serà fins a la presentació de l'estudi encomanat quan sabrem amb certesa quines formes presentarà. El que ja és del nostre coneixement és el projecte de Marina d'Or per construir l'entorn dels 800.000 metres quadrats del parc, recordem, 16 milions de metres quadrats d'entorn. Aquesta empresa, coneguda perfectament per la gent dels pobles del litoral per la seua publicitat enganyosa i per la compra de favors, que segons els seus anuncis compta amb el balneari més gran del món i amb les millors platges del mediterrani, ara vol multiplicar la grandària i la mida de la seua presència, deixant Mundo Ilusion en una simple excusa per a la seua expansió.

Cal matisar que els Ajuntaments i la Conselleria de Territori han de decidir quin projecte és aprovat, a més, aquests ara estan subjectes al període de presentació d'al·legacions. El projecte de Marina d'Or suposa una inversió de sis mil milions d'euros, oferta sis hotels temàtics amb places per a 7.500 persones, pistes artificials d'esquí, amb més d'1 quilòmetre de recorregut. Tres camps de golf, dissenyats per figures d'aquest esport: Greg Norman i Sergio García. A més disposarà d'una escola de golf. Per si fos poc compta amb un escull amb 12.000 peixos tropicals. Just en centre de l'escull s'alçarà un dels hotels amb el major tanc oceànic, en el que es pretén agrupar diferents espècies marines que es podran contemplar directament des de les habitacions. El projecte també inclou Natura d'Or, un recinte presentat com a “natural” malgrat la seva artificiositat: llac, turons i boscos per practicar activitats en contacte amb la naturalesa, dins del qual estarà Aqua d'Or, un parc aquàtic. A més trobarem el parc “Pobladores”, una reproducció de les civilitzacions celtes, iberes, romanes i àrabs. Per rematar el projecte cal sumar un balneari d'aigua marina tres voltes major que l'actual, amb un centre mèdic amb capacitat per atendre 7.000 persones diàriament. El deliri “desarrollista” atordeix, més en temps de sequera.

La resistència

Com mencionàvem, cap dels grups que s'oposa a les polítiques empresarials de Fabra aconsegueix parar-li els peus. L'ecologisme, pot ser el moviment social més actiu, està embrancat en batalles judicials. La Colla ecologista, ha evolucionat des de la seva constitució al 1978 de l'etiquetatge “social” de radicals en una primera fase d'acció directa, a un grau prou elevat d'institucionalització social. Actualment la seva línia d'actuació es basa en fer complir la normativa mediambiental, així han aconseguit que els jutjats paralitzaren les obres de l'aeroport durant el període de nidificació de l'esparver cendrós. Altres col·lectius són el Cigronet i el GECEN, tant el primer, que treballa sobretot la lluita en defensa del Mollet, i el GECEN, ja amb més de 10 anys d'experiència, centren el seu treball en la mateixa línia que la Colla. Així és el GECEN amb major nombre de fronts oberts el col·lectiu més actiu en la batalla judicial. Per tan veiem com la majoria d'organitzacions de caràcter associatiu del moviment ecologista de la ciutat estan fortament assentades i defineixen l'expressió del moviment, el seu protagonisme, en accions que irrompen en un espai institucional: denúncies, judicis, canvis legislatius, juntes rectores... . Tot i això no podem obviar que la seva continuïtat organitzativa en el temps i el seu treball quotidià afavoreix la possibilitat d’accions mobilitzadores i ofereix una educació sensible amb el medi ambient i crítica amb el capitalisme.

Amb el cas del vial Cabanes-Orpesa trobem un dels darrers exemples d'acció col·lectiva, amb vàries seqüències temporals de desobediència al llarg de 5 anys -encadenaments i aturada de les obres-, junt a la batalla judicial encapçalada pel GECEN. Fruït de la convergència de persones provinents del mateix ecologisme o d'altres moviments socials es constitueix la Plataforma Salvem el Desert com a espai on coordinar la defensa d'aquest paratge natural amenaçat tan pel vial Cabanes-Orpesa com pels PAI's de Mundo Ilusion. Si parlem de les accions més mobilitzadores de l'ecologisme hem d'afegir les resistències als plans eòlics, tan a l'interior com ara Benafigos, com sobre tot al litoral en Vinaròs, on localitzem mostres col·lectives de protesta que han agrupat un gran nombre d'organitzacions gens sospitoses de mediambientalistes radicals sota proclames clarament verdes. A més hauríem d'afegir tan les mobilitzacions socials d'ara fa uns anys, sobre tot a l'Alcora, contra la contaminació industrial, com les anteriors mobilitzacions a Ribesalbes contra la instal·lació d’una planta de plàstics.

En el cas de la lluita contra el vial, tan des dels inicis amb la Coordinadora dels Pobles com avui en dia amb Salvem el Desert, identifiquem elements característics dels processos col·lectius de participació horitzontal, per exemple l'assemblea com a espai igualitari en el que gestionar la protesta. També trets que defineixen als coneguts com a Nous Moviments Socials: accions sorpresa, originals i simbòliques, escenificació de parodies, combinació d'estils festius amb accions radicals, junt a les clàssiques crides a les concentracions i manifestacions. Alhora i durant aquests 5 anys la composició dels col·lectius i les bases d'aquesta lluita han estat canviants, treballant sempre des del consens de la defensa del Desert de les Palmes, ara bé amb clares contradiccions internes i amb les mancances pròpies dels moviments assemblearis.

Un dels fets que acompanya els moviments socials el trobem en la multiplicitat d’orígens, i el conseqüent desconeixement de tots els que hi participen. Freqüentment aquesta multiplicitat d’orígens genera una multiplicitat de discursos, seguint amb l'exemple del vial, com en l’ús del valencià o l’acceptació de l’opció nord, fet que mostra l'adopció de postures no sempre unitàries, i on finalment s'intenta que triomfen posicions de consens sovint amb abstencions amistoses o desercions silencioses per no fracturar el moviment. Un altra de les errades de les lluites basades en l'aspecte mobilitzador la trobem amb el delegacionisme, sovint quasi instantani i natural, cap a aquells més informats i compromesos. La centralització i falta de difusió d’informació important del conflicte sol desorientar a la gent que s'apropa a participar-hi. Quant al processos judicials, queda clar en el cas del vial que ha determinat molt tota la dinàmica generada, tant per a legitimar la lluita davant la societat (la justícia sembla estar del nostre costat) com per a socialitzar una certa confiança en la justícia (lluitar i esperar la paralització cautelar). Una qüestió que sovint ha desorientat a la gent que hi participava i que ens deixa despullats en cas que la justícia ens abandone.

Per finalitzar estaria bé apuntar que dins del context d'un moviment social com l'ecologisme abocat a formes d'expressió amb un grau d'alt d'institucionalització, aquelles lluites que generen un procés col·lectiu al llarg del temps corren el perill de centrar-se de nou en la batalla legal i basar el seu treball en les institucions. La realitat ens fa forts i ens mostra que en el cas del vial el futur de la lluita es troba en una cruïlla amb el reinici —i l’alçament de la paralització cautelar— de les obres i la presentació dels PAI's de Mundo Ilusion. Els centenars de persones que han participat de la lluita també son conscients que el desenvolupament insostenible del litoral castellonenc és tota una injustícia mediambiental que en els propers anys va a mostrar nous escenaris de conflicte, això si, amb l'esperança que de nou siguem capaços de generar accions col·lectives que vagen més enllà del treball legal.

Índex

anterior:
Constructors, polítics i bandits

següent:
Del Caminàs a las Palmeras. La prostitució a Castelló
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent