DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #4 - tardor 03

EL PLA D'ARGILES CERÀMIQUES

Escrits elaborats a contracorrent

Durant la campanya electoral de les darreres eleccions autonòmiques es va fer públic el nou pla d'argiles ceràmiques del País Valencià (PACCV). Un mes després, Fernando Diago, president d'ASCER, el lobby ceràmic per antonomàsia, felicitava al president interí de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, per "l'interès mostrat amb la problemàtica de les ceràmiques" (El Mundo, 31/V/03). Aquesta relació d'elogi entre el poder econòmic i el poder polític queda clara en el propi PACCV on es deixa palès que el gran beneficiat d'aquest pla és el sector ceràmic.

Primer incís:

Per començar animem a fer un exercici de memòria històrica: remuntem-nos als orígens d'ASCER l'any 1977. S'havia acabat el mes més roig de l'any i la tardor entrava al seu novembre. Els treballadors i les treballadores de les taulelleres portaven temps d'assemblees en una època de canvis polítics: partits i sindicats legalitzats, signatura dels pactes de la Moncloa... i es van declarar en vaga reclamant major seguretat i sobretot millores salarials. Però el capital, amatent a defendre els seus interessos, va decidir reorganitzar-se mitjançant una assemblea de més de 100 empresaris impulsada per "(...) l'empresari Salvador Martí Huguet, fins feia pocs mesos president del desaparegut Sindicat Vertical de la ceràmica i el vidre". (Mediterráneo, Efemèrides, V. Farnós, 17/10/2002). Aquesta assemblea fou l'embrió de la futura ASCER, i la clara exemplificació de la continuació en posicions de poder d'un personatge amb un alt càrrec dins l'estructura franquista de Castelló. Però això poc importava, ja que la patronal taulellera havia aconseguit organitzar una estructura amb suficients influències per defendre's de les pretensions de la força de treball. Per la seva part, la trajectòria de Martí Huguet sempre ha destacat per la seua posició de poder durant tot el període des del 77: actual president de la Cambra de comerç, indústria i navegació de Castelló, vicepresident del Consell de Cambres de València, president d'Azulindus&Martí, patró de la Fundació Professor Manuel Brosseta, copresident de Qualicer, un dels empresaris signants de la carta a favor del PHN, etcètera.

La felicitació al senyor Olivas no representa un simple elogi entre amics. Representa molt més del que en un principi podem imaginar. L'elogi representa, si més no, la connivència de la classe política amb el poder econòmic. L'elogi representa la gratitud davant un pla d'argiles que perfectament haguera pogut ser elaborat per l'equip d'assessors d'alguna gran empresa del sector. El que es considera un problema del sector queda resolt pels objectius del pla: "declara l'argila mineral estratègic per a l'economia com el petroli o l'urani (...)" (Centre d'Estudis dels Ports, Levante 01/VII/03).

Segon incís:

Ara cal que fem un exercici d'aprofundiment dins del que ASCER considera la problemàtica del sector. El 93% de la producció de l'Estat espanyol de paviments s'agrupa a Castelló. Segons la Conselleria d'Indústria, el 40% de la producció total nacional d'argiles roges per a paviments s'extrau del País Valencià. Les pedreres es concentren a les comarques dels Serrans, la Plana, l'Alcalatén, els Ports i el Racó d'Ademús, amb unes 160 explotacions de diferent grandària i tipus d'argila: 108 a València, 46 a Castelló i 16 a Alacant. Com molt bé va expressar el Conseller d'indústria, Fernando Castelló, el principal objectiu del pla, a més d'ordenar el territori del País Valencià segons els recursos minerals a explotar, és garantir a la indústria el subministrament de matèria prima per als pròxims 50 anys. De fet, fins a 134 milions de tones es preveu extraure només de la comarca dels Ports. El lobby ASCER pot quedar-se tranquil mig segle més; que ja està bé. La matèria queda prop de casa; el clúster(1) continua inexpugnable.

Davant d'aquest panorama, fins a un total de 20.000 al·legacions signades per entitats ecologistes, plataformes, sindicats, partits, ajuntaments i particulars han estat presentades. Aquest pla espanta tothom: permet mines obertes a 500 metres de qualsevol població o dins de paratges naturals com la Tinença de Benifassà entre d'altres. Com expressa la plataforma veïnal de Cinctorres: "Algunos ya sospechábamos que podía ocurrir algo parecido, aunque no esperábamos que fuera de esta manera, pero el caso es que apareció, de noche y con poca luz, un Plan de Arcillas de la C.V, que superó con creces cualquiera de nuestras peores expectativas".

Els efectes ambientals

L'impacte visual d'una muntanya foradada suposa la desaparició de la vegetació i alhora l'alteració dels hàbitats naturals de la fauna. A més, la modificació del relleu altera el drenatge, així com s'incrementa el risc de contaminació de les aigües per l'augment de la pols i per tant de partícules sòlides, així com per canvis d'oli i abocaments accidentals. Un altre dels efectes ambientals afecta a la geologia i al geomorfologia: es retiren capes completes de la muntanya i es modifica radicalment el relleu per la creació d'enderrocs i retirades de materials. També afecta a l'atmosfera per l'emissió de gasos de combustió i per la producció de pols, augmentant el risc de malalties als treballadors i a les poblacions properes. Finalment trobem els efectes sobre el teixit socioeconòmic que abordarem posteriorment.

Quines zones queden excloses de la mineria?

· Totes les catalogades com a parc natural, paratge natural municipal, coves catalogades, reserves nacionals de caça.

· Microreserves: es protegirà la pròpia microreserva i una franja de 250 metres.

· Espais on existeixen endemismes botànics.

· Béns culturals i elements de patrimoni arqueològic en una franja de 500 metres.

· Espais on es troben espècies amenaçades, on nidifiquen aus ZEPA.

· Les zones LIC (d'interès comunitari europeu) inscrites en el catàleg RED NATURA 2000 són declarades zones mineres amb major cura en la rehabilitació.

· Els nuclis urbans en una franja de 500 metres.

· Els espais d'ús turístic o recreatiu o habitatges aïllats de població en una franja de 250 metres.

El subminstrament de matèria prima per al sector ceràmic no coneix altra lògica que la de la visió empresarial: mínim cost i màxim benefici. La manera de fer de la classe política parteix dels mateixos esquemes. Qui és el que es mobilitza? El més castigat pel pla d'argiles: els veïns i veïnes dels pobles de l'interior, i també els ecologistes.

Tercer incís:

En les declaracions dels polítics i dels empresaris no es sol esmentar quin futur estan planificant per a la gent que viu als pobles de l'interior. Pensem que cal fer un exercici d'aproximació a les comarques de l'interior. En els últims 50 anys, el País Valencià ha triplicat el nombre de municipis de les comarques de l'interior, en què les defuncions superen els naixements (Informació: Universitat d'Alacant, professor de Geografia Humana, Salvador Palazón). Com reconeix la pròpia Comissió Europea la posada en marxa de l'euro ha causat "una major dualització (i desequilibri) del territori de la U.E., i un augment de la marginació de les àrees menys preparades davant aquesta competència incrementada (...).  Les regions, ciutats i territoris competeixen entre si per tal d'atraure les activitats econòmiques, treball, infraestructures (...), i aquesta competència pot generar una polarització entre ciutats perdedores i ciutats guanyadores" (RMOTUE, 1997). Les comarques de l'interior que ja veien un futur incert per la seua condició de poc competitives, de ciutats perdedores, tenen un nou problema que abordar. Convertir-se en zona minera suposa impedir encara més la supervivència de l'interior. A la comarca dels Serrans, convertida en una gran pedrera en sols 10 anys, la població continua emigrant, i exemplifica la poca qualitat dels llocs de treball que creen les mines. Els efectes sobre el teixit socioeconòmic poden incrementar aquest ritme de desertificació degut a la pèrdua d'elements culturals o patrimonials i al fort impacte visual, el que suposa menys turisme rural, un dels principals dinamitzadors de l'economia de l'interior i per tant font d'enriquiment de molts veïns i veïnes.

La connivència entre polítics i empresaris es manifesta en la perfecta compenetració del poder: tu legisles,  jo t'elogie i ambdós ens enriquim. La qüestió no resideix sols en el pla d'argiles, només cal recordar la passivitat governamental davant dels greus problemes de salut que genera la indústria ceràmica i les empreses afins (més info a http://es.geocities.com/pccontaminacio).

La globalització econòmica ha convertit a les empreses en organitzacions tiràniques amb més drets que les persones. Sovint per demostrar aquesta teoria llegim casos com els de Monsanto i els transgènics, la British Petrolium, Nestlé... Però els efectes d'aquestes polítiques tan flexibles amb el funcionament de les empreses no sols es produeixen fora de casa nostra. També ara i ací multinacionals com  la WWB, la major productora d'argiles roges de Gran Bretanya i del País Valencià, s'afavoreixen d'una política que premia la concentració de la riquesa cada vegada en més poques mans.

El mateix pla miner contempla com a un dels objectius la fi de la dispersió i atomització del sector, afavorint la presència d'empreses que impulsen la renovació tecnològica, és a dir, la fi de la petita i mitjana empresa i el triomf de multinacionals com la WWB. Un altre dels objectius del pla és la potenciació de fórmules de suport econòmic als municipis directament afectats, el territori del qual siga l'hàbitat miner. Aquest punt, malgrat semblar ben intencionat, presenta un altre dels trets perversos de la globalització econòmica, ja que preveu l'aritmètica de l'ecologia de mercat: formes de calcular el preu per a cada degradació.

Aquestes empreses depredadores: WWB, Ferro, Johnson, Vernís, Torrecid, Quimicer... contemplatives amb la seua riquesa no deixaran d'atendre al seu model per a abordar els problemes amb què s'enfronten. Només la lluita per mostrar la pertinència d'altres camins per trobar alternatives als problemes d'una indústria radicalment desarrollista podrà fer front a les solucions del gran capital.

Índex

anterior:
Recontruïm la masculinitat

següent:
Chomsky: dues hores de lucidesa
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent