DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #2 - primavera 03

PER UNA POLÍTICA COMUNICATIVA DELS MOVIMENTS SOCIALS DE CASTELLÓ

Escrits elaborats a contracorrent

Justificació

Per què cal una política comunicativa dels moviments socials de Castelló si del que es tracta és de desmuntar precisament l'ecosistema mediàtic que ens ofega i ens silencia? No és un pas cap a la integració en el sistema, que ens acollirà com a veu discordant però al mateix temps controlada, identificada i avaluada? El dit moviment antiglobalització ha vingut fent-se aquestes preguntes des de gairebé el moment en què va començar a ser notícia i va entrar, com un actor més, a l'agenda dels mitjans l'any 1997 a Seattle. La dialèctica enfrontament/col·laboració amb els mitjans convencionals planteja dubtes raonables i cal per això una estratègia clara i definida sobre el que es vol fer i com. En l'àmbit global el primer objectiu de la resistència al neoliberalisme va ser crear unes fonts d'informació alternatives, l'anomenada contrainformació (bàsicament a través de pàgines web com indimedia.org o el fenomen de les ràdios lliures). Ara, però, cal fer un pas més, no exempt de riscos això sí, però necessari: plantar cara al sistema des dels seus propis mitjans.

Si acceptem que l'objectiu del moviment és créixer, sumar voluntats i forces per erosionar el sistema posant en evidència els seus punts més febles, no podem desaprofitar els canals de comunicació de què s'alimenta la major part de la població: els mitjans convencionals. Aquesta és la premissa bàsica. Ens cal estendre el missatge entre capes de la societat a les quals no arribem, o ho fem de forma distorsionada. Persones orfes de discursos i arguments, gent que té opinions crítiques, que simplement no ho veu clar, però que no sap on enquadrar-se, tots ells són el nostre objectiu. I el millor del cas és que avui ho podem fer perquè coneixem les escletxes per on colar-nos als mitjans, les seues rutines i estratègies, els processos de conformació de l'opinió pública, hem analitzat fins al detall el discurs majoritari i sabem com contrarestar-lo. Tenim els instruments i només cal utilitzar-los.

Una proposta per Castelló

Castelló té unes característiques pròpies que requereixen també una política comunicativa pròpia. Del que es tracta és d'aconseguir la màxima presència i el màxim impacte dels nostres missatges. L'estructura mateixa dels moviments socials porta a la diversificació de les lluites, i això que és positiu perquè encarna una manera diferent de plantejar la política, té el seu revers negatiu en una dispersió i descoordinació també cròniques. L'experiència demostra que poques persones, però molt organitzades, poden fer molta faena. Ara mateix Castelló és un compendi d'agressions al medi social i natural, un cas de llibre d'on ens porta la bogeria capitalista. La nostra principal arma, i per això fem por, és que som capaços d'identificar cada agressió concreta, denunciar-la i aconseguir el suport de l'opinió pública. La defensa dels masets, la contaminació de les fàbriques, la precarització de treball, la manca de mesures de seguretat al port de Castelló en cas de vessament de cru, etc. són coses que estan a l'agenda dels mitjans i que poden introduir-se fàcilment en les converses de la gent creant un clima d'opinió contrari als interessos dels poderosos. Les nostres reivindicacions tenen mil cares i per un cantó o un altre sempre podem aconseguir suports, encara que vistos globalment puguen semblar contradictoris. No hem de tenir por d'aquestes contradiccions. Segurament el temps dels grans discursos totalitzadors s'ha acabat i hem de conviure amb elles perquè formen part de la societat mateixa i el món en què vivim.

El context mediàtic

A Castelló, no podia ser d'una altra manera, la majoria de mitjans estan alineats amb el poder més conservador i troglodita. Això, però, no ens pot desanimar. A les redaccions (i això és important saber-ho) treballa gent com nosaltres, que pateix la mateixa precarietat laboral, i que són susceptibles de ser arrossegats cap als nostres punts de vista. El seu marge de maniobra en un mitjà hostil potser serà mínim, però per mínim que siga no el podem desaprofitar. A més a més, cada tipus de mitjà té unes característiques que hem de saber optimitzar.

Els diaris, per exemple, per poder vendre una certa imatge pluralista accepten incloure en les seues pàgines articles crítics amb el poder. Uns més que altres, això sí. Sabem que serà més fàcil colar un article al Levante de Castelló que al Mediterráneo, però no impossible. I sempre hi ha el recurs de les cartes al director. Les ràdios poden ser controlades fins a cert punt, però tenen la seua basa principal en el directe, i el directe és difícil de manipular. Per ací també podem traure profit. I finalment les televisions. Podem estar segurs que teletroncho dirà barbaritats de nosaltres, però si a d'altres cadenes locals els podem fornir unes imatges espectaculars no les rebutjaran. Es tracta d'aprofitar la cultura de l'espectacle televisiva en benefici propi.

Com ho podem fer?

Basant-nos en l'experiència de la Campanya contra el Banc Mundial 2001 de Barcelona, que és un exemple de com convertir una plataforma puntual en una estructura generadora amb regularitat de missatges crítics, creiem que la millor manera és crear a Castelló un grup de comunicació local que coordine i centralitze el flux d'informació entre els mateixos membres dels moviments socials i les relacions amb el públic i els mitjans convencionals. El grup de comunicació pot estar format per 4 o 5 persones de diferents àmbits i capacitacions. Sempre és millor que no siguen gent molt vinculada a cap grup o organització, per evitar recels, i sobretot han de tenir la confiança de tots i no perpetuar-se en aquesta tasca.

La comunicació interna: Internet

El grup de comunicació ha de tenir com a feina bàsica de comunicació interna la centralització de tota la informació disponible en una pàgina web i l'enviament regular de mails a totes les persones en llista. Una llista que s'ha d'anar ampliant constantment en un creixement exponencial. També s'han de posar en contacte amb grups d'altres ciutats per recollir el màxim d'informació. El grup també ha de ser un generador de contrainformació sobre la realitat de Castelló, per a tot aquell que vulga saber què s'amaga darrere la imatge idíl·lica que venen els mitjans.

És molt important mantindre el vincle personal entre els diferents agents dels moviments socials, i això es pot fer a través de xerrades o conferències, que poden estar més dirigides als propis moviments o per a un públic més ampli. Per això és necessita una xarxa de locals disponibles, cadascun amb una agenda pròpia, que es consultaria a la web.

La comunicació externa

Això és el moll de l'os de l'article. L'objectiu del grup de comunicació és convertir-se en un agent més generador d'informació per als mitjans convencionals de Castelló. I això s'aconsegueix fent servir els mateixos mecanismes que qualsevol altre agent: convocatòries de premsa, comunicats, declaracions, etc. La qüestió és: quin material oferim? Per les característiques de l'ecosistema sociopolític de Castelló creiem que només podem fer servir una arma efectiva per captar l'atenció dels mitjans i estendre els nostres missatges: la imaginació. És una vella arma que ja fan servir grups veterans com Greenpeace o Amnistia Internacional per aparèixer als mitjans: es tracta de realitzar accions espectaculars o simplement teatralitzades (performance), que demostren que amb bon humor i originalitat també es pot posar en evidència el sistema.

Aquestes accions, avisant prèviament als mitjans, ens han de servir per convertir-nos en la foto del dia. No ens enganyem. La majoria de la gent dirà que som uns bojos, però sempre hi haurà algú que voldrà saber més, i s'interessarà per nosaltres. Les accions poden ser més lúdiques o de resistència pacífica (per exemple penjar-se d'un local que volen enderrocar per fer pisos, etc). Tot això els encanta als mitjans. Però alerta, hem d'estar preparats per contrarestar els discursos oficials, la criminalització o, que encara pot ser pitjor, la banalització de les protestes.

Aquesta és només una manera d'eixir als mitjans, però n'hi ha d'altres. Ja sabem que els agraden les coses espectaculars. Però també els agraden els famosos, per exemple. Seria molt interessant confeccionar una llista de gent coneguda de Castelló que estaria disposada a donar suport al moviment en si o a alguna campanya concreta, i aprofitar el seu nom a l'hora de convocar una roda de premsa o fer un manifest. A Castelló tampoc venen sovint famosos de fora. Doncs bé, una altra opció magnífica és fer passar pels nostres locals intel·lectuals de prestigi, com ha fet Ca Revolta de València, i més encara si els convoquem per parlar de coses relacionades amb la nostra ciutat.

Com a darrer i més efectiu recurs sempre hi ha la manifestació. Aquest és un acte mediàtic de primera magnitud a Castelló, per això no l'hem de desaprofitar amb convocatòries que no estiguem segurs que seran un èxit.

I finalment hi ha el sabotatge comunicatiu, que és molt efectiu i no necessita grans esforços. Un exemple. Enviem als mitjans un fax on reproduïm les declaracions d'un expert en seguretat marítima inexistent que afirma que Castelló no compleix els requisits necessaris per evitar una marea negra. Si la notícia cola, les Autoritats del Port es veuran obligades a desmentir-la i a justificar-se i el nostre objectiu s'haurà acomplert. Un altre exemple. Passem una nota de les Noves Generacions dient que volen fer un homenatge mensual a la bandera espanyola a la plaça Maria Agustina i a veure què passa. També es pot anar a una roda de premsa oficial, fent-se passar per periodista, i fer preguntes incòmodes. Un darrer sabotatge informatiu és aprofitar l'emissió de programes en directe des de Castelló per col·locar una pancarta darrere, pintar missatges a les carreteres quan ha de passar la Vuelta o el París-Dakar... La llista de coses que es poden fer amb una combinació d'imaginació i mala llet és inacabable...

Un pas més. Posem en marxa una campanya.

En el moment en què els moviments socials, tots o només uns quants, decideixen coordinar-se per una campanya concreta, els membres del grup de comunicació han de ser capaços de recollir els consensos, els missatges clau, per després facilitar-los als mitjans. Aquests sempre buscaran "una veu" representativa, un portaveu que servisca per a tots els casos. Ha de quedar clar que el moviment no té portaveu oficials, sinó només puntuals, i sempre seran variats. Quan no hi ha campanyes cada col·lectiu té els seus propis portaveus si ho considera necessari, i sinó cadascú parla a nivell particular i ja està.

En una campanya es crea tot un seguit de material divulgatiu (tríptics, cartells, pancartes) que centralitza el grup de comunicació que serveixen per fer visible a la ciutat la reivindicació que està en marxa. El grup de comunicació s'encarregarà que hi haja una cobertura informativa de les accions de protesta. Després de cada acció i campanya es farà balanç i reflexió sobre com ha anat tot, què ha fallat i què es pot millorar. Sumant esforços per temes concrets, avui per tu demà per mi, podem aconseguir un ressò que per separat cada col·lectiu difícilment aconseguiria.

Conclusió

Tot plegat ens ha d'assegurar una presència constant i regular als mitjans, projectant la imatge d'uns col·lectius preocupats pel seu entorn, pel futur de Castelló i crítics amb el poder. Constant i regular també vol dir que cal acabar amb aquella etapa en què només el voluntarisme desinteressat d'uns quants il·luminats (en el bon sentit de la paraula) podia tirar endavant una campanya o una iniciativa protestatària (com la d'aquest mateix quadernet que esteu llegint). Si volem superar-la hem de crear uns mecanismes de funcionament que facen que cap persona siga imprescindible. Tots sabem que el voluntarisme té uns límits i pot acabat tornant-se en un factor de frustració individual molt perillós. La paraula fa por, però ens hem d'acostumar: cal una certa "professionalització" de l'activisme, però alerta, sense caure en la burocratització o en les estructures de poder que tan de mal han fet històricament a les organitzacions d'esquerres.

Hem de ser com una taca d'oli, que es posa ací i allà i s'escampa pertot. Si aconseguim que alguns dels temes que hem tocat arribe a l'agenda dels partits i s'obté un resultat positiu, la nostra victòria serà doble. Però sobretot es tracta d'utilitzar la comunicació institucional per arribar a quanta més gent millor per dir-los que som gent normal, gent, al capdavall, com sempre n'hi ha hagut a tot arreu, que no estan disposats a baixar el cap i dir que sí a tot el que li diuen. I que cada vegada serem més.

Índex

anterior:
Postmodernitat, comunicació i moviments socials

següent:
Reflexions al voltant de la política comunicativa
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent