DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #2 - primavera 03

POSTMODERNITAT, COMUNICACIÓ I MOVIMENTS SOCIALS

Escrits elaborats a contracorrent

Diferents analistes socials coincideixen en assenyalar que la "democràcia parlamentària" està derivant cap a una "democràcia mediàtica". Ens agrade o no, tots ens movem sota les xarxes d'aquest "univers mediàtic". Els moviments pretesament crítics amb l'ordre real de les coses es fan ressò d'aquest canvi social de gran magnitud buscant en el desenvolupament de la comunicació alternativa, una eina capaç de provocar un salt qualitatiu en les pràctiques contestatàries amb la intenció de fer-se un espai dins de l'atapeïda galàxia mediàtica. En aquest sentit, l'autoproclamant moviment de moviments vol adherir-se a un règim normatiu marcat pel poder. No hi ha però un altre remei si no volem caure en pràctiques socials aïllacionistes i robinsonianes.

La necessitat d'una comunicació alternativa no ha d'obstaculitzar però la formulació d'una sèrie de notes crítiques. Comencem pels debats tan en voga en determinats cercles sobre la relació entre mitjans de comunicació i moviments socials. Aquests debats no oculten més del que mostren?; no amaguen la manca d'una refutació global?; no manifesten la incapacitat de generar una agenda pròpia al marge de les dinàmiques imposades pels mèdia?; s'han d'acontentar els moviments socials en ser la part més activa de la societat que es mou al dictat marcat pels mèdia?

Tota situació depèn del seu context. El moment actual té molt a veure amb una postmodernitat fragmentària i individualista, que domina la història present i està produint l'aparició de múltiples subcultures, on totes elles juntes formen l'espectacle cridaner de la "cultura actual". Així per exemple, anar de manis es converteix en un acte de consum espectacular anàleg a anar de copes, al cinema, al futbol, al museu... perdent el seu component antagonista i refutador de l'ordre realment existent. Es pot caure fàcilment en el parany de la il·lusió que l'atomització del llenguatge pròpia d'aquest temps proporciona com de forma natural als sectors crítics un lloc al sol, quan realment se'ls està integrant i subsumint en la maquinària del Sistema mediàtic.

Hi ha escapatòria davant de les formes d'integració i els diferents mecanismes de dominació d'allò que s'ha qualificat com la "tirania de la comunicació"? Davant de tot domini, hi ha evidentment formes possibles de resistència i subversió, però primer cal organitzar-se i saber com utilitzar els ressorts als nostre abast (Internet, fanzines...) a partir de l'assumpció d'una base ideològica diferent a la proposada pel pensament únic.

Lamentablement molt sovint el subjecte crític reprodueix aquelles característiques pròpies de la naturalesa audiovisual contra les quals teòricament lluita: subjecte fragmentat, de breus conviccions, marcat per una ètica conjuntural, en qui prima la intuïció i la improvisació sobre la reflexió i el rigor. Les grans cosmovisions lligades a reflexions típiques del món de l'escriptura van a la baixa. La nostra època sent una repulsió manifesta per les grans construccions, una mena de rebuig instintiu per les grans síntesis històriques. Així doncs, es guanya en prudència i moderació, però es perd en capacitat de refutació i de crítica total.

En aquest sentit, una part important del moviment antiglobalització, aquella més lligada a la vella esquerra ara reorganitzada en noves plataformes, ha fet una lectura sagaç i alhora discutible del rebuig cap a les grans negacions i postula consegüentment canvis concrets, puntuals, correctors dels excessos per mantenir els aspectes positius del Sistema salvaguardats d'un gran cataclisme. El seu objectiu és recollir i actualitzar els resultats de les diferents tradicions crítiques més que no pas descobrir les causes reals de l'actual desenvolupament. Se'ns posa al corrent de les grans injustícies planetàries i s'apunten a aspectes concrets que caldria revisar. És aquesta tradició la que pregona amb més fervor la necessitat per part dels moviment socials de portar a terme una política de comunicació de forma professional i rigorosa.

La cultura espectacle ho acapara tot arribant a impregnar algunes pràctiques contestatàries. Quines són les activitats dels sectors crítics que atrauen a més gent? Aquelles vinculades al règim espectacular: manis, concerts, aplecs, festes. Ara bé, aconseguir una assistència nombrosa a una xarrada o a un debat és més dificultós. Per tant: encara està per construir un subjecte crític real que puga respondre plenament i en tots els àmbits al sistema de vida regit pel capitalisme triomfant. Ara mateix tenim un consumidor creixent de circuits alternatius, però al capdavall un consumidor!

La pressió mediàtica provoca que allò compacte haja cedit davant de la pressió d'allò dispers i atomitzat. El subjecte postmodern és l'expressió cultural perfecta de l'ordre comunicatiu mediàtic. I no oblidem que la postmodernitat és la lògica cultural del capitalisme tardà (F.Jameson). Arribats ací podem formular qüestions que depassen amb escreix l'objectiu d'aquest escrit: es pot combatre radicalment el sistema capitalista reproduint subjectivitats i pràctiques postmodernes? Com construir un moviment antisistèmic en una societat neomediàtica?

La mateixa noció de subjecte treballador s'ha vist alterada en la seua essencialitat de "persona que camina en la història humana". Les ideologies antisistema i el que depèn d'elles estan influïdes per allò fragmentari, per allò sensorial i per l'allau audiovisual. De manera que els discursos s'han de posar a dia i alhora s'ha d'evitar tal atomització de la seua estructura que acabe per resultar del tot impossible comprendre-la com eixe poble en marxa que es va realitzant des de la pluralitat, però sense negar una identitat última, uns homes i dones que comparteixen una ideologia sincerament refutadora.

Si els moviments alternatius es mouen dins d'una cultura, d'una ètica, d'una política atomitzada mediàticament, poden caure en la trampa d'imitar tal atomització en la seua forma de presentar-se i d'estructurar-se donant lloc a una emancipació del fragment i a una espiritualitat d'allò emocional, sense capacitat de respondre a l'ésser humà crític d'avui sobre la seua necessitat de llibertat.

La realitat però és la que és, més enllà d'actituds puristes o possibilistes. Els missatges hui es donen a través dels mitjans. La presència dels mèdia en el nostre món és indefugible. Cal "jugar" amb els mèdia i en la mesura del possible construir-ne de nous a partir d'experiències d'autogestió. Detectem senzillament un perill rellevant que no impedeix que les noves formes de contestació utilitzen allò mediàtic per a difondre les seues propostes.

Índex

anterior:
Castelló o el tromf de les aparences

següent:
Per  una política comunicativa dels moviments socials de Castelló
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent