DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #4 - tardor 03

PRESONS: NI A ALBOCÀSSER NI ENLLOC

Escrits elaborats a contracorrent

En els darrers temps ens estem acostumant a veure aflorar com bolets plataformes de diferent índole: contra la contaminació, contra la presó, contra les mines, etc. Són organitzacions creades a la contra, a remolc de les polítiques públiques portades a terme pel poder. La seua creació té molt a veure amb el coneixement per part de l'opinió pública d'una sèrie d'actuacions que desperten la indignació d'una part de la societat civil a causa dels suposats efectes negatius que tenen sobre el territori. Són plataformes puntuals, conjunturals, que acostumen a ser efímeres, amb excepcions. Una vegada s'ha resolt el conflicte s'autodissolen, com ho ha fet no fa massa la plataforma antipresó de l'Alt Palància per mitjà d'una festa a Viver. Són lluites sectorials molt sovint descontextualitzades d'un marc general d'actuació i amb un element psicosocial en comú: la por.

En aquest article ens anem a centrar particularment en el cas del rebuig que ha despertat la construcció d'una presó a Albocàsser amb la consegüent creació d'una plataforma ciutadana. Anem a centrar-nos particularment en la contextualització de la relació que s'estableix entre el sistema social i el sistema penitenciari.

Presó i model social

Vivim temps de control social i de repressió penal. No per això ens deixa de cridar l'atenció que entre els arguments més habituals per a oposar-se a la construcció de la presó en cap cas es qüestiona el  fons del model carcelari portat a terme pel partit del govern. Els arguments a favor i en contra coincideixen, es mouen en un mateix plànol d'anàlisi (avantatges contra inconvenients): es parla de l'impacte positiu (infraestructures) o negatiu (sida, drogues, delinqüència) que tindrà el centre penitenciari sobre la vida del poble i de la comarca, deixant altres aspectes del tot arraconats, potser perquè no compten amb la "simpatia" fàcil, impulsiva, de la gent. Caldria fer molta pedagogia i això no ven ni dóna resultats immediats. No és còmode anar contracorrent.

Per què pràcticament ningú ha parlat del model de societat policial que vol imposar el govern? Per què no es parla de la manca de drets dels presos i de la conculcació de tot tipus de dret humà a l'interior d'un recinte carcelari? Per què només es parla dels impactes cap a fora i no dels impactes cap a dins?  Quin tipus de societat estem construint que respon amb repressió i mà dura davant dels nous desafiaments propis d'una societat complexa com la nostra? En quin món vivim on ningú vol assumir la cara amarga del progrés? Quin tipus d'oposició tenim que només sap anar a la contra i no fer propostes més enllà de la negació mimètica atiant el foc de la paranoia social? i per últim, per què no parlar de l'abolició de les presons creant institucions alternatives?

L'alcalde d'Albocàsser, Antonio Querol (PP), assenyala en una entrevista a Levante (11/VII/03) que "és possible que en la presó hi haja alguna cosa negativa, però no crec que siga rellevant". Davant de les infraestructures de tot tipus (sanitat, educació, cultura), què més dóna que dos milers de ciutadans aproximadament es “pudrisquen“ entre quatre murs al costat de ta casa? Davant d'un increment de la població, què més dóna les morts per sobredosi, la sida, els maltractaments, les tortures, les vexacions de tot tipus?

El govern dicta, el ciutadà obeeix

El govern decideix amb la complicitat de l'ajuntament i de la diputació la construcció de la presó sense consultar al poble i a les persones d'altres partits polítics que no siguen del PP, perquè "els emprenedors estan cansats de la terra i les granges que no s'han renovat. Pot haver-hi eixides per a molta gent que pot  treballar en els serveis" (A. Querol). Aquells ciutadans que no són "emprenedors", o siga no votants del PP, no tenen res a dir. O com diu Carlos Fabra, d'ací quatre anys podran votar i dir la seua. Curiosament, el projecte de presó s'ha fet públic just passar el període electoral. Quin tipus de cultura democràtica denoten aquestes fosques maniobres a esquenes del coneixement popular?

Presó i extermini social

Justament, una setmana abans d'anunciar-se la construcció d'un nou centre penitenciari a la província de Castelló, un antic pres de la Institució Penitenciària de CS, Jaume Anyó, denunciava al jutjat a aquesta institució per danys i prejudicis (Levante, 1/VII/03). Va afirmar que "la presó és un cementiri de vius. Alli mai pensen en què estàs rehabilitat". Denunciava que la presó "ha impossibilitat la meua inserció social" i que dins de la presó va sofrir "danys físics i psicològics. Em vaig intentar suïcidar prenent 25 píndoles i em van tenir 3 dies dormint en una colxoneta". Jaume Anyó demana una compensació per les tres vegades que ha estat en la presó en 10 anys i per l'absència d'ajuda per a la reinserció social dins de la mateixa. No cal dir que no es va crear cap plataforma per a investigar les greus denúncies formulades per aquest ciutadà ni va ser entrevistat per cap poderós mitjà de comunicació. Una mísera columna i gràcies en un diari oficial.

Poc després, les seccions sindicals d'UGT, CC OO i ACAIP denunciaven (EL PAÍS, 19/VII/03) les abusives condicions laborals dels presos de la presó de Villena. Treballen en "règim d'explotació", amb maratonianes jornades i sous inferiors al salari mínim. "Els tallers de treballs només serveixen perquè els empresaris locals desvien la seua producció conscient dels baixos costos, en no pagar la Seguretat Social, ni despeses complementàries i, sobretot, pel baix preu de la mà d'obra", va dir, Miguel Ballester, d'ACAIP. "En dos dels tallers, els interns treballen a destall, amb jornades setmanals de més de 40 hores a canvi d'uns 300 euros mensuals. En el tercer, els paguen a 2,82 euros l'hora", va afegir. "El règim d'explotació no afecta només als interns dels tallers, sinó al conjunt de presos encarregats dels serveis generals de la preso", va dir José Luis Guerrero, d'UGT. Són aquests només dos exemples extrets de la premsa oficial com a mostra sobre els abusos de tot tipus que es produeixen a l'interior dels recintes penitenciaris.

Punició contra prevenció

El sistema penitenciari suma més de 54.000 presos i la tendència sembla que no variarà en els propers temps. Es preveu un increment de 5.000 presos anuals. Segons el sindicat de presons ACAIP, en l'actualitat la tasa d'ocupació de les penitenciaries és d'un 155%. Davant d'aquest fet, com reacciona el Ministeri de Justícia? Davant del fort increment de la delinqüència, l'única mesura del govern és més policia i més presons. Albocàsser és una més de les quatre noves presons previstes a construir arreu de l'Estat. Es tracta d'alçar murs contra les conseqüències de les seues pròpies polítiques. Preval la lògica de la punició (supressió beneficis penitenciaris, enduriment de penes, règim FIES) sobre la prevenció, del conflicte sobre el diàleg, de la mà tancada sobre la mà oberta.

"Les noves presons són un pegat", afirma Juan Miguel Cazalla, responsable de centres penitenciaris de la UGT. La solució a l'increment de reclusos passaria, segons Cazalla, per la construcció cada vegada de més presons. Però això a costa de convertir l'estat espanyol en un "estat carcelari" (EL PAÍS,  28/VII/03).

No s'ha d'oblidar que el recurs a la construcció a discreció de presons és una opció política que amaga al darrere un model de societat determinat. La política de Llei i Ordre matxaca als més pobres i desafavorits i tracta amb cortesia als privilegiats. La noció d'inseguretat s'associa a la petita delinqüència i no es parla mai d'inseguretat  per desassistència social o econòmica.

Reclusos i condició social

Quin és el perfil sociològic dels presos? Potser són banquers, executius, dirigents sindicals i polítics, alts càrrecs de l'administració? Més aviat són tota aquella gent que forma part del "precariat": la gent sense treball, sense papers, sense salut, sense expectatives, sense habitatge…, "condició propiciada i fomentada per les polítiques neoliberals de l'últim decenni en matèria econòmica, laboral, educativa i sanitària que precaritzen, fragilitzen i esquerden els fonaments de l'Estat del Benestar, i amb això, totes les estructures pacientment teixides durant decennis destinades a proporcionar als més desafavorits les mínimes condicions de dignitat, integritat i honradesa" (Archipiélago, 55).

Com expressa el sociòleg polonès Zygmut Bauman, autoritat mundial sobre la globalització, "la modernitat és una fàbrica de residus humans", que emanen de "la indústria de l'ordre i del progrés econòmic" que quant més avança, introdueix a més persones en la categoria de "sers indesitjables". És aleshores quan apareixen superguetos urbans on s'apilen persones abocades a la delinqüència per sobreviure.

Davant d'aquest fet, s'opta seguint el model encapçalat pels Estats Units per l'enduriment de la política penal enfront de la rehabilitació, potser perquè com afirma Bauman, "els líders polítics només tenen solucions locals enfront dels problemes globals d'un capitalisme sense control". La millor manera però perquè hi haja menys presons és un avanç en els drets socials i econòmics. Aquest és el camí i no un altre, si hi ha realment un interés polític en construir una societat més sana i justa.

Per a saber més: M. Foucault: Vigilar y castigar: nacimiento de la prisión; Z. Bauman: Las consecuencias sociales de la globalización; Revista Archipiélago, núm. 55.

Índex

anterior:
Aproximació històrica a la repressió franquista

següent:
Recontruïm la masculinitat
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent