DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #2 - primavera 03

PRESENTACIÓ

Escrits elaborats a contracorrent

Contra els escèptics acomodats que pensen que la comunicació alternativa no té un públic ni un efecte sobre la societat, contra el búnker barraqueta local, contra la passivitat dominant, un nou número al carrer!. Un nou número possible en bona part gràcies a la bona acollida que ha tingut la revista per part del públic lector. Desgraciadament, s'ha demostrat una vegada més que l'oligarquia econòmica, política i cultural dóna lliure curs als seus instints paranoides de dominació, amenaçant als més dèbils.

Els delegats locals del capitalisme necròfag necessiten combustible per al seu deliri prepolític. Ja va ensenyar Marx que les ideologies no cauen del cel, estan essencialment lligades als interessos de classe que, al mateix temps, són interessos de poder. I ací, a Castelló, la xarxa del poder conservador està fortament instal·lada en el cos social, tot i que comencen a haver-hi algunes escletxes.

Els estímuls rebuts ens ha portat a reafirmar-nos en la necessitat de construcció de mitjans alternatius i més quan comprovem l'obsessió del poder per controlar-ho tot. Pensen que el fet que hi haja dissidència és un fet negatiu per ell mateix ("el món podria anar millor si no hi hagués aquesta púrria"). De fet, el sistema no sap què fer amb nosaltres, no té la capacitat d'integrar als sector juvenils radicalitzats. Som la generació de la precarietat laboral que només rebem com a alternativa per part del sistema l'alienació en la indústria de l'entreteniment i l'adoració de la tècnica. Aquest món social en què ens trobem és una contradicció total, és un no-res, és un sofrir, no sols per als joves. No es pot apedaçar, no es pot redreçar: cal canviar-ho tot, de bell nou.

Hi ha però símptomes esperançadors que el sistema està construint als seus propis enterramorts en aquests temps maleïts. En les mobilitzacions contra la guerra, els joves han jugat un paper destacat. Els nous moviments socials comencen a ser percebuts com una alternativa atractiva per a molts joves, ja que es basen en l'assemblearisme i el rebuig cap a les estructures polítiques clàssiques. Malgrat aquest avanç, encara queda molta feina per fer. S'ha d'arribar a un espectre més ampli de població i aprendre a (con)viure amb l'heterogeneïtat dels incipients moviments de protesta, però de moment ja s'ha començat a fer el bàsic: remoure consciències perquè la gent canvie els valors i isca de la lletania.

Des de Críti(cs) considerem que és de vital importància anar construint petits espais de llibertat, per poder respirar dins d'una societat malalta, corrompuda en la seua columna vertebral pel poder dels diners. Una societat que ha perdut el nord. Les empreses i institucions que governen el món d'avui ja no es basen en el sentit comú, sinó en el comercial, en el capital. Una pura bogeria.

No som mercaderies d'usar i llançar, som Éssers Humans!.

La nova generació de lectors crítics no poden ni volen acontentar-se amb la fraseologia estereotipada dels radicals de professió, i això encara més quan es tracta de comprendre un món i de viure i actuar en un temps on la ideologia, la mecanització i la manipulació de consciències s'alien amb la violència pura per convertir el món en un vall de llàgrimes.

Índex

següent:
Una aproximació a la "diàspora" castellonenca
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Índex Següent