DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #6 - primavera 04

PREMSA GRATUÏTA A CASTELLÓ: UN INSTRUMENT MÉS AL SERVEI DEL PP I DEL PENSAMENT ÚNIC

Escrits elaborats a contracorrent

És un fet conegut que la major part dels ingressos dels mitjans de comunicació provenen de la publicitat. Els ingressos publicitaris permeten d'abaratir el producte fins al punt d'oferir-lo gratis, com passa amb la major part de les emissores de televisió i, cada cop més, també a la premsa escrita (1). L'altra cara de la moneda és la dependència de les empreses anunciants, les quals determinen la línia editorial segons els seus interessos. Ja sé sap. Qui paga, mana. I, com diria Fuster, qui mana, cobra. Precisament per això resulta preocupant l'extensió de la premsa gratuïta, que contrasta amb la crisi dels diaris que s'han de pagar. Perquè, és clar, tots preferim que ens regalen les coses a haver-les de pagar, però....

En el cas de Castelló, la situació és asfixiant, amb una premsa gratuïta dominada totalment pel PP. La premsa gratuïta de Castelló milita de forma descarada a favor del PP, i les darreres eleccions municipals i autonòmiques del 25 de maig de 2003 ho van evidenciar, com veurem a continuació. El Partit Popular va editar com a part de la seua campanya un periòdic amb el mateix tamany, paper, tipografia, maqueta i disseny que els emprats pel diari Mediterráneo, un fet que expressa de manera molt gràfica la simbiosi PP-PECSA. Podríem fer broma dient que més d'un haurà confós aquesta propaganda electoral amb el propi diari Mediteráneo. El fet és que és molt possible que els propis publicistes del PP hagen volgut donar-li aquest format, i aprofitar així la popularitat del popular diari castellonenc.

PECSA

Gente Mayor és una revista gratuïta editada per l'Ajuntament de Castelló i impresa per PECSA. Al número de maig hi trobem una pàgina de publicitat de la Diputació i quatre pàgines de publicitat del diari Mediterráneo. A la portada d'aquest número preelectoral hi ha una foto de José Luis Gimeno (l’aleshores candidat pel PP a l'ajuntament de Castelló) i Víctor Campos (l’aleshores candidat a les Corts Valencianes per Castelló). La revista està dedicada a elogiar la gestió del PP en el camp de la tercera edat, un sector important de l'electorat i inclou una entrevista a Carlos Fabra amb el titular "Apoyamos a los mayores", "Carlos Fabra asegura que tiene un firme compromiso con los mayores. Desde la Diputación se ayuda a la mejora y creación de centros y se potencian políticas sociales como la teleasistencia y la teleayuda". Propaganda electoral pagada amb diners públics?. En un altre article, un avi ens parla d' "un viaje maravilloso que hemos podido disfrutar gracias a la generosidad de un alcalde, don José Luis Gimeno (...) Gracias, pues, Señor Alcalde en nombre de las personas mayores por ser el impulsor de una forma de homenaje a los mayores pionera en España. Por todo ello, OBRAS SON AMORES Y NO BUENAS RAZONES [sic]".

Pecsa publica també Crònica de Castelló, setmanari gratuït que habitualment evita temes polítics i intenta trasmetre la imatge de Castelló com a ciutat idíl·lica. Cal assenyalar també que té una secció sobre els carrers de Castelló, basada en el famós llibre de J.L Gimeno que va haver de ser retirat per la apologia del feixisme que hi feia (2).

En la setmana electoral (22-29 de maig de 03) Crònica obria portada amb el titular "Castellón será una ciudad más abierta al mar". Més avall, una fotonotícia en què trobem el nostre alcalde al mercat donant la mà a un fruiter, entre gustoses maduixes, cireres i síndries. Gairebé tot el contingut de la publicació està dedicat a lloar les "millores" que ha viscut la ciutat (gràcies al PP, se suposa) amb titulars com "El Grao, un núcleo de primera junto al mar", "Ayudas para Castellón en Bruselas", "El empleo, una política activa para todos", "Castellón, ciudad accesible y sin obstáculos para todos", "Transporte para todos", "El Casal Jove, punto de encuentro y creatividad".

Podem pensar que en èpoques no electorals les notícies són menys elegíaques i ponderades per part d’aquesta publicació. Res més lluny de la realitat. La construcció imaginària de la ciutat continua. Així per exemple, en la setmana (24-31 de desembre de 03), Crònica ens recorda que cal passejar i no agafar tant el cotxe, així a més podrem “disfrutar” de les 12 escultures a l’aire lliure de Ripollés, artista exòtic amic del poder local.

La major part de les notícies tenen a veure amb la gran quantitat d’inversions i activitats que fa l’ajuntament de Castelló: “El consistorio aprueba los presupuestos para el 2004”, “La avda. Benicàssim està abierta al tráfico”, “El consistorio pagará el asilo en cinco años”, “El Betlem de la Pigà llena el Principal”, etc.; són notícies aparentment innòcues, però que recreen una imatge paradisíaca de la ciutat. Un espai on no hi ha conflictes, només infraestructures, inversions i millores.

En la setmana (31 de desembre-8 de gener), Crònica de Castelló titula que “Castellón registra menos entradas de vehículos gracias al plan especial de Navidad”, quan és sabut per tothom que la ciutat no es caracteritza precisament per la fluïdesa del seu trànsit; un altre titular diu “La peatonalización reduce el tráfico rodado en 21.840”, quan els amos dels carrers de CS són els automòbils, amb unes voreres per als peatons que no poden ser més estretes; “Más de 200 sugerencias para regalar en Reyes” fent una crida al consumisme més salvatge; això sí atenuat per una notícia solidària tipus “El consistorio concede 21.400 euros a 30 ONG’s”; altres titulars com “La ciudad se prepara para recibir a los Reyes” o “Belenes de todo el mundo, expuestos en Castellón” accentuen el to coent i kitsch d’aquesta publicació, no per això menys efectiu a l’hora de crear estats d’opinió en sectors socials desinformats i de baix consum cultural.

PUBLICAS

Publicas és l’empresa contractada per gestionar la publicitat de l'ajuntament. A més, publica un periòdic gratuït, Castellón Información que, curiosament, ve farcit de publicitat municipal. També hi ha publicitat de la Diputació, i d'empreses concessiònaries de l'ajuntament com ara Paco Molina (encarregada del manteniment de parcs i jardins), FCC (servei de neteja), Cemusa (mobiliari urbà), Facsa (aigua). El contingut de la publicació: elogis desmesurats a la gestió del PP, al seu costat la pròpia propaganda electoral del partit empal·lideix.

Si l’adoctrinament ideològic en el cas de Crònica de Castelló és sutil i dissimulat, Castellón Información no s’està de res, es propaganda pura i dura a favor del govern del PP. Aquesta anomenada “Publicación Comercial Gratuita” és una plataforma més, per si encara no en tingueren prou, que repeteix literalment les consignes del poder i representa una imatge de Castelló que s’apropa a una pastoral bíblica. L’exempla númer. 67 de desembre de 2003 té els següent titulars: “Feliz Navidad, Castellón”, “El Ayuntamiento pretende hacer de los terrenos del Aeroclub un espacio emblemático”, “El trasvase del Ebro cumple la normativa medioambiental de la UE”, “El empleo es el primer integrador de personas discapacitadas”, “La provincia de Castellón cuenta con una nueva unidad de SAMU” i per acabar-ho d’adobar: “La celebración de la Copa América impulsará el futuro de Castellón”. Cal dir alguna cosa més? Es tracta d’un autèntic pamflet infumable al servei de “esos grandes hombres del Partido Popular y del futuro de Castellón”.

Açò és només una petita mostra de la teranyina mediàtica del PP local en el camp de la comunicacó gratuïta. L’estat de guerra d’informació permanent del PP omple les bústies dels carrers de Castelló de publicacions de diferent pelatge, dirigides a diferents públics objectius, però amb una mateixa missió: la socialització del pensament únic conservador del Castellón uno, grande y libre.

1.- La manera com s'estructura la informació a nivell econòmic, té un fort impacte en els propis continguts dels productes periodístics. Per això volem cridar l'atenció sobre el desenvolupament de la premsa gratuïta com una nova fase en l’evolució històrica dels mitjans de comunicació. A l'imprescindible llibre de N. Chomsky i E. S. Herman "Manufacturing consent. The political economy of the mass media", Pantheon Books (traducció castellana: "Los guardianes de la libertad", Ed. Grijalbo Mondadori) se cita com, durant la primera meitat del segle XIX, la premsa radical va gaudir d'una enorme difusió entre la classe obrera del Regne Unit. El posterior declivi d'aquesta premsa, no vingué causat per la repressió governamental que patí, sinó pel constant augment dels costos del funcionament d'una empresa periodística, de manera que només els rics podien dedicar-se a l'edició de mitjans (aquest procés és estudiat per James Curran i Jean Seaton a "Power whithout responsability: the press and broadcasting in Britain", Methuen, Londres, 1985). Aquest augment del cost fa que per a qualsevol mitjà siga imprescindible el recurs als ingressos per publicitat, esdevenint així dependent dels anunciants (veure Chomsky i Herman, op. cit., pp 42-50).

2.- Veieu Mis mejores frases

Índex

anterior:
La UJI: captiva del neoliberalisme

següent:
L'Opus Dei a Castelló
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent