DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #11 - estiu 05

DEL CAMINÀS A LAS PALMERAS. LA PROSTITUCIÓ A CASTELLÓ

Escrits elaborats a contracorrent

Tinc dos fills al meu país que he de mantindre, he intentat buscar-me un treball normal però no encontre, ja que sempre em demanen els papers i no els tinc.” Treballadora sexual. Castelló.

La prostitució sempre està a debat. Prohibició, reglamentació o abolició? Des del feminisme no hi ha una sola veu al respecte, malgrat el consens al voltant de la fallida de l'actual model d’intervenció davant el fenomen. Entre les postures abolicionistes que s'oposen a la reglamentació s'argumenta que en països com Holanda, Austràlia o Alemanya, en els quals s'ha legalitzat la prostitució, l'explotació sexual s'ha disparat (Alicia Martínez, Diagonal, núm.7, pàg. 38) i el tràfic de dones no s'ha aturat. Alhora s'oposen al prohibicionisme per la criminalització que suposa per a aquest col·lectiu de dones. Entre aquells que aposten per la reglamentació s'aposta per donar veu a les implicades, alhora que s'incideix en la necessitat per promoure el dret a la lliure elecció de treball. El següent article més enllà del debat obert pretén apropar-nos a una realitat invisibilitzada i es basa en el treball d’investigació “Estudio sobre la realidad de las mujeres invisibilizadas: trabajadoras dels sexo en Castellón” de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I. A més, hem utilitzat altres fonts.

Prostitutes, treballadores sexuals.

A l'Estat espanyol el marc jurídic en què s'exerceix la prostitució s'inclou dins del model abolicionista, en el qual es penalitza el tràfic de dones i el proxenetisme. Amb aquest model es pretén evitar el comerç sexual de les persones. L'ordenament jurídic, per tant, no sanciona administrativament o penalment a qui exerceix la prostitució, encara que si es tipifica la conducta de qui es beneficia de l'explotació sexual aliena.

Sembla evident que l'exercici de la prostitució, amb la legislació existent, porta associades nombroses problemàtiques que afecten majoritàriament a les dones. La manca de reconeixement com a activitat laboral i l'estigma social que l'acompanya provoca que el col·lectiu de dones prostitutes vegen infringits els seus drets més fonamentals. Malauradament quan es defineix la prostitució, ja siga des de l'origen etimològic o des de la definició del diccionari, comprovem com no es reflecteix el fet que sovint l'acompanya “una forma de violència, de marginació, de dificultat econòmica i cultura sexista i patriarcal” (Coalició internacional contra el tràfic de dones). En els darrers anys s'ha elevat considerablement el nombre de treballadores sexuals, sobretot procedents d'altres països, la majoria víctimes de l'engany. Una vegada instal·lades en Espanya la majoria de dones que es dediquen a la prostitució són el principal paraigües econòmic de les seues famílies, tot convertint el treball sexual en l'única forma d'ingressos per a mantenir als fills, i si és el cas, a les persones que tinga al seu càrrec.

A l'Estat espanyol es calcula l'existència d'unes 300.000 treballadores del sexe, i que 4 de cada 10 barons espanyols han fet ús almenys una vegada de la prostitució. De totes formes, aquestes dades no són del tot fiables al resultar molt complicat un càlcul exacte del tràfic de dones per a l'explotació sexual. Tan sols a Castelló es comptabilitzen més de 50 clubs on poden treballar-hi diverses desenes de dones. Només en el tram de la N-340 al seu pas per les comarques castellonenques trobem el 60% de clubs, a Castelló capital hi ha el 30% i el 10% restant són clubs ubicats en altres municipis. A més, caldria afegir-hi les que exerceixen en cases o al carrer, pel que resulta impossible obtenir una xifra aproximada de treballadores sexuals. També s'ha de tenir en compte el nomadisme al que estan sotmeses les treballadores en règim de plaça, açò és, 21 dies seguits treballant per després traslladar-les a altres llocs.

Segons les informacions publicades per la Asociación Independiente de la Guàrdia Civil s'han detectat 1.483 víctimes de tràfic i explotació sexual en els anys 2003 i 2004 a la demarcació de Castelló, fet que la va situar l'any 2003 com la tercera de tot l'Estat amb més casos documentats, 1.158 víctimes, només 5 d'elles de nacionalitat espanyola (Levante, 3/05/05). Els casos documentats per la Guàrdia Civil descriuen xarxes amb contactes a l'estranger on es selecciona i enganya a les dones, moltes menors, per a utilitzar-les com a moneda de canvi sexual. Seguint amb les informacions de la Guàrdia Civil l'any 2004 va ser el punt geogràfic amb més denúncies per explotació sexual de menors, exactament 10 denúncies. Segons els especialistes, només l'1% de les víctimes d'explotació sexual presenten denúncia.

El treball de la Fundació Isonomia

Des de la Fundació Isonomia es va iniciar una investigació per aproximar-se a la situació de les prostitutes. Per a aconseguir-ho es van utilitzar tan entrevistes semi-estructurades com un grup de treball interdisciplinari. Inicialment i amb l'ajuda de dos de les associacions locals que treballen amb treballadores sexuals entraren en contacte amb el col·lectiu de treballadores sexuals de Castelló. Gràcies a aquest treball obtenim una aproximació a diferents trets per dibuixar un perfil social amb referències a diferents aspectes. A continuació destaquem alguns d'aquests aspectes.

Quant al país d'origen de les dones amb què treballaren. Eren immigrants de l'Àfrica subsahariana (Senegal, Nigèria, Guinea) el 9% i exerceixen en el carrer, llatinoamericanes (dominicanes, cubanes, colombianes, equatorianes i brasileres) el 57% i exerceixen en clubs, dels països d'Europa de l'est i central (romaneses, txeques i eslovenes) el 34% i treballaven en el Caminàs. Les edats oscil·len entre els 20 i els 47 anys, predominant les situades entre els 20 i els 30 anys. El 90% d'elles estan separades o divorciades i tenen menors d'edat i família al seu càrrec, majoritàriament al seu país. Al contrari del que es pot suposar el 85% tenen estudis superiors, batxiller en la seua majoria i experiència laboral en altres àmbits. Les dones entrevistades exerceixen durant un temps que oscil·la entre els 2 i els 8 anys. Els escassos recursos econòmics és una de les principals causes per a prostituir-se i com assenyalaven les dones investigades, la raó primordial és la manca d'una oportunitat laboral.

Totes les donen que acudeixen al Grup de treball de la Fundació deien no estar subjectes a cap tipus de xarxa. Tot i això, durant les entrevistes en clubs, algunes dones van manifestar exercir la prostitució induïdes per altres persones, les dones procedents dels països d'Europa de l'est i central fou el col·lectiu que en major freqüència va manifestar venir enganyades. El 95% dels casos mostren haver patit algun tipus de malaltia de transmissió sexual com la gonorrea o la sífilis. Cap assenyala ser portadora del VIH/SIDA. A més, es destaca l'addicció a substàncies, tant de les heroïnòmanes que exerceixen per a consumir, com per part de les dones entrevistades en clubs, a l'alcohol en un 80% i a la cocaïna en un 50%. També s'observen trastorns d'ansietat amb casos d'agorafòbia o trastorns obsessius-compulsius amb una necessitat imperiosa per netejar els seus cossos, així com trastorns post-traumàtics i trastorns en la conducta alimentària.

Per al Grup de Treball de la Fundació, les principals necessitats i demandes es troben en la manca d’informació sobre les malalties de transmissió sexual, la higiene en els clubs, la salubritat i la manca d'una oportunitat laboral que puga facilitar l'abandó de la prostitució, amb l'afegit de no tenir papers, que agreuja la seua situació social i dificulta la possibilitat d'obtenir-los legalment.

Proxenetisme organitzat

Entre els col·lectius que advoquen per la regularització de la prostitució trobem l'Associació Nacional d'Empresaris de Locals d'Alterne (Anela), que agrupa a set dels vint-i-quatre clubs que té identificats la Guàrdia Civil a Castelló (Levante, 4-05-05), en els quals hi treballa una mitjana de 250 prostitutes. Hem d'assenyalar que segons les dades de la Fundació Isonomia es tenen controlats 50 clubs. A més en el lloc web d'Anela només trobem com a membres associats a Castelló a dos clubs: Las Palmeras, a Almassora, i Kiss Club, a Xert.

Dins d'Anela trobem com a secretari i advocat a José Luís Roberto Navarro, president del partit ultradretà España 2000 i de l'empresa de seguretat Levantina, la qual proveeix els serveis de seguretat als associats. Aquest controvertit col·lectiu format per membres de la ultradreta amb interessos directes en l'explotació sexual majoritàriament d'inmigrants ha estat fortament qüestionat en el llibre d’Antonio Salas “El año que trafiqué con mujeres” (Ed. Temas de Hoy). L'autor, entre d'altres qüestions, descriu les campanyes d'Anela per eradicar la prostitució de carrer convidant-les perquè ingressaren en els locals de cambreres per continuar exercint la prostitució. Entre les últimes noticies d'Anela trobem una querella de Pablo Mayo, president d'Anela, contra l'Associació feminista Alecrín, per injúries i calúmnies. Segons Pablo Mayo, gerent del club El Romaní de València, Alecrín els va titllar de “sindicat de proxenetes”. L'associació feminista els havia atorgat aquest any el premi Alacrán per concedir un “segell de qualitat” a les treballadores dels seus clubs (La Voz de Galicia, 2/04/2005 ). Darrere del debat sobre la reglamentació de la prostitució sembla que a les bones intencions per eradicar el fenomen s'uneix l'interés per monopolitzar els beneficis del negoci. Els que eufemísticament s'autonomenen “empresaris del sexe” no són més que la patronal del proxenetisme organitzat, tal com es va definir al XVI Congrés Estatal de Dones Advocades.

Conclusions

El domini patriarcal conjugat amb la societat del mercat converteix a la dona en un producte més de consum. Des d'aquesta visió, la prostitució actualment és el màxim exponent de la mercantilització de les dones. Així, i seguint amb els eufemismes neoliberals, al seu voltant trobem els consumidors del producte, ara clients, i els propietaris dels clubs, ara empresaris. Les xarxes internacionals hi troben un suculent negoci gràcies a l'alta demanda dels serveis de la prostitució. Segons les xifres utilitzades pel Senat i per Anela el mercat del sexe i la prostitució mouen cada any a la demarcació de Castelló més de 222 milions d'euros, 37.800 milions de les antigues pessetes (Levante, 4-05-04).

L'explotació sexual de les dones s'estableix com una situació jeràrquica més en què la dona es queda en la posició de subordinació i de major vulnerabilitat davant la violència estructural (insults, coaccions, indiferència, invisibilització, etc) i la violència de gènere. Des de la Fundació Isonomia s'aposta per regularitzar el fenomen amb l'objectiu de finalitzar amb la marginació que pateixen. S'advoca per un sistema reglamentarista per tal que existisca una elecció real de la llibertat sobre el propi cos, amb la possibilitat de valorar altres oportunitats laborals, per a què qui decidisca practicar-la ho faça amb el mateix rang social que qualsevol altre treballador/a. No és pot obviar les grans dificultats que tenen per deixar l'exercici de la prostitució pel freqüent ús de la violència per part de proxenetes i propietaris de clubs, a sobre dels escassos recursos econòmics que disposen, sense oblidar l’eterna desídia de l'administració davant el fenomen.

Índex

anterior:
De Mundo Ilusion, el deliri “desarrollista” i la lluita ecologista

següent:
El periodisme al servei del poder
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent