DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #9 - hivern 05

QUÈ SOM ELS HOMES?

Escrits elaborats a contracorrent

El següent article vol ser un tipus de continuació d'un text aparegut en els mateixos Dossiers Críti(cs), titulat "Reconstruïm la masculinitat", on es disseccionava el funcionament del model masculí tradicional que comprèn tant el comportament masclista com el seu discurs ideològic. Abans d'iniciar la lectura, primer caldria respondre personalment a la següent pregunta. Tenen els homes d'avui en dia problemes d'identitat?

Si penses que no, potser no et fa falta llegir el text; ara bé si la resposta és positiva o et fa pensar per què cal fer-se-la, et recomane la continuació de la lectura. A hores d'ara el pas que vull donar mitjançant aquest article, s'enfila cap a dos objectius:

1-Presentar la forma amb la qual la dona ha aconseguit transformar la realitat, apropant-nos al... -com ho han fet les dones? (Més tard raonarem el perquè d'aquest pas*).

2-Establir unes pautes o direccions cap on dirigir els homes els esforços per a poder adaptar-se a les noves realitats canviants, tenint en compte la metamorfosi de la societat, així com la infinitat de models masculins possibles, ja que encara estan per cons-truir, crear, descobrir, potenciar...

Abans d'apropar-nos a allò més interessant d'aquest diàleg, primer hem de recordar l'entorn que ens envolta. En termes generals, el procés sociocultural i sociolaboral en què estem immersos, es caracteritza per la novetat i rapidesa amb la qual es coneixen els fets; la mundialització econòmica; els moviments migratoris; noves formes de família; etc. Per tant, si som capaços d'imaginar-nos sobrevolant l'espectre de la masculinitat i l'entorn on es desenvolupa, el paisatge que hi trobem estaria caracteritzat:

-per un costat, un món amb requeriments de flexibilitat i d'adaptació als canvis so-ciolaborals;

-per l'altre, dins l'aspecte personal i de relació, la sorgida de les dones al món públic, amb el seu projecte de vida, amb unes capacitats i habilitats pròpies (diferents de les tradicionals), caracteritzades pel seu dinamisme, adaptabilitat i esforç;

-i finalment per la sorgida de noves formes d'entendre el ser home, diferenciades pel seu nivell de violència o solució pacífica dels conflictes, autista dels sentiments o comunicatiu-empàtic, competitiu o col·laborador, etc.

Aquesta fotografia de la situació vol servir per saber el lloc i el moment on som, per poder triar les opcions més encertades. Així doncs començarem a discórrer en... com ho han fet les dones?* En aquest moment ens cal aproximar-nos als moviments feministes i fer-los servir d'exemple per a marcar punts de referència en l'alliberament dels homes. I precisament el que us propose és descobrir a petita escala com el moviment feminista i les dones ha fet el que han fet. Val a dir que les dones estan encara en lluita i que tot el que han aconseguit ha sigut gràcies a un esforç continuat en el temps, d'una bellesa i delicadesa destacable; però és avui en dia, on encara ens troben amb situacions de desigualtat, violència i abús.

L'inici del canvi feminista en l'aspecte més personal, sorgeix de la reflexió al voltant de les raons pressuposades que els obligaven a viure en condicions de vida de subordinació i lliurament cap a l'altre (xiquets, iaies, home, etc). Aquest camí les ha dut a descobrir com al llarg dels temps i sobretot amb la Il·lustració havien estat descartades de les funcions socials pel fet de ser elles qui per naturalesa, devien fer-se càrrec de l'àmbit domèstic; i a més a més, encarregar-se del benestar dels seus fills i del marit i dels seus pares i dels pares del seu marit i així sense parar. Tot açò es veu agreujat per la falta de delicadesa de qui et rodeja, ja que com aquestes faenes són naturals, no suposen esforç, ni il·lusió, ni res, sols perquè han de ser així. També van desemmascarar el funcionament recíproc del capitalisme i el patriarcat, les dificultats en el món laboral , etc.

Juntament amb els descobriments del pensament, elles han anat actuant directament en les seues vides, mitjançant la protesta pública, la negació a fer determinades activitats exclusives, i s'han introduït en espais marcadament d'homes, etc. Per tant, han sabut conjugar la part teòrica de desmitificar el model fals de la feminitat amb la fundació constant de nous contextos, comportaments i reaccions, diferents a les previstes, sent aquesta la forma amb la qual han obert un món insospitat de possibilitats, on cadascuna són filles d'elles mateixa i producte de la seua creació col·lectiva. Així doncs, les conclusions que podem extraure els homes, per començar serien:

1-Cal reflexionar al voltant de quins són els valors i comportaments dels que partim, les carències que tenim, els mites sobredimensionats o les possibilitats dels homes que encara estan per descobrir. Sobretot hem de poder esbrinar el camí que recorrem de ser xiquets fins a ser homes.

2-Hem de superar la comoditat de veure la situació de l'home com un fet na-tural i immodificable, on el seus fonaments són el valor sobredimensionat de la violència i la incapacitat d'abordar un conflicte sense cridar o colpejar.

Des d'una perspectiva masculina la vida diària dels homes es troba en una paradoxa evolutiva, on juntament amb els canvis aportats pel feminisme cal afegir-hi els canvis socials i econòmics. Aquests fets junt amb d'altres propis de cadascú, demanden uns valors (comunicació, col·laboració, flexibilitat...) i unes creences (adaptació i estimuladors de nous contextos de relació, valorar més les igualtats entre les persones o acceptar i incorporar comportaments i actituds femenins) que no són pròpies de la mentalitat masculina tradicional. Exemples d'aquestes noves demandes de valors i creences provenen de la necessitat de negociar a dues bandes en la construcció de la vida familiar, la implicació en l'educació dels fills o les filles o en la cura dels familiars grans o la major projecció de la dona cap a la formació i el treball.

Per tant, ens troben en un temps on, s'enfonsa a poc a poc un model primitiu de relació entre les persones sense haver reflexionat obertament sobre les seues debilitats i fortaleses, cosa que acaba suposant un escenari ple d'interrogants i dubtes, on s'enfronten les formes tradicionals de relació i pensament amb les noves demandes de valors i actituds. Per aquesta raó els homes d'avui es troben en crisi, fet que es pot resumir dient que no sabem respondre a la pregunta... què som?

Aquesta situació fa urgent respondre a aquest interrogant i molts d'altres. Però per poder fer-ho primer seria més oportú establir criteris o pautes que ens encenguen les llums d'un camí desconegut, com és la reflexió dels homes per als homes i per a la resta. Aquesta anàlisi ens ajudarà a reconstruir la forma de ser i entendre els ser home en la societat d'avui.*

Un primer criteri seria el punt de vista del procés. Entenc que les definicions sempre han sigut cap a endins, transformant el que ens envolta per adaptar-lo a la nostra visió. Per tant, caldria obrir el punt de mira cap a enfora, tenint en compte la realitat que ens envolta, les persones que ens rodegen, les noves visions dels futurs possibles, etc.

Un segon pas ha de ser descompondre les diferents masculinitas existents, per enfortir aquells aspectes més positius per al nostre benestar i per als que ens envolten (persones i medi), i per rebutjar les més negatives. Cal tindre cura de les màscares que ens creem per mantindre les situacions d'autoritat ja que ens poden distorsionar la visió de la realitat.

Un altre criteri és el de la participació de la diversitat de models masculins, ja que han de cabre totes les formes de ser home en el procés de reflexió, ja siguen homosexuals, heterosexuals, joves, separats, casats etc.

Un criteri més, és el de la comunicació participativa i horitzontal. Sols des de la reflexió col·lectiva i oberta podran participar sense límits totes les persones i col·lectius.

Per últim, us propose iniciar un diàleg al voltant de l'anàlisi de la socialització dels homes (dins del Críti(cs) o en l'Indymedia, en el Casal Popular o l’A-ràdio...). Esbrinar el camí recorregut de com un xiquet arriba a ser home. La raó, per la qual considere important aquesta temàtica, recau en què treballant conjuntament el tipus d'educació que hem tingut, quins aspectes han influït en la nostra forma ser i actuar o els problemes que hem patit com a conseqüència, donarà peu i solidesa a les reflexions, propostes i accions que duguem a terme. Però més important, complex i bonic serà la recreació, en eixe moment, de nous models de comportaments, amb noves formes de

Cal que siga participatiu, plenament lliure i obert a manifestacions de les masculi-nitats, superant el lideratge d'uns models, ja que és un deure de tots traure'ns de sobre la cotilla masclista que ens ofega i no permet gaudir plenament de les nostres possibilitats com a persones. El qüestionament de les creences, valors i formes d'actuació que s'han donat per bons al llarg dels anys pot situar a moltes persones a la defensiva, pensant que és un atac a la seua identitat i autoestima; per tant el procés deu ser assossegat i exposat amb claredat.

*Els criteris de reflexió esmenats poden ser canviats, rebutjats o acceptats. L'objectiu és fer-los servir com acords mínims per canalitzar les reflexions.

Índex

anterior:
Herrero-Tejedor

següent:
Brigades Internacionals a Benicàssim
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent