DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #4 - tardor 03

RECONSTRUÏM LA MASCULINITAT

Escrits elaborats a contracorrent

Aprofitant l'espai de reflexió que ha nascut fa un any a la ciutat de Castelló i per tal de sumar-me al viatge iniciat pels dossiers críti(cs), he decidit presentar aquest article on es parlarà al voltant de la masculinitat i com ens envolta i influeix en la nostra quotidianitat, tant pública com privada.

Un dels desitjos que vull aconseguir és el d'obrir el camp temàtic dels Dossiers. Com els anteriors han fet referència a temes col·lectius, d'organització, de denúncia social,  d'anàlisi, etc; el camí triat en esta ocasió té com a eix central la pròpia persona i més concretament la construcció masculina del gènere i com açò repercuteix tant en les nostres relacions socials com en els moviments de transformació que pretenem dur a terme. Cal descobrir la forma en què està construïda la masculinitat per a poder superar-la, per tal de construir unes, moltes de noves, sense exclusió.

Un primer pas serà el de conèixer el concepte de masculinitat. Aquest terme es refereix a una sèrie d'accions, actituds, valors, creences, referències vitals que engloben als dos sexes, tot i que és més evident en els sexe masculí i que actua com si es tractés d'una matriu adaptant-se a diferents situacions (edat, context social, cultura…). La identitat de gènere és una identitat construïda, una forma de ser en la qual creiem i la representem com si fos una creença.

Tot i que existeixen diferents models alternatius de masculinitat en la societat, en la construcció de la subjectivitat masculina segueix encara havent-hi un model hegemònic de masculinitat, que du al fet que tots els homes es facen homes des d'aquest format. Aquest model el descriurem ara.

Aquesta subjectivitat masculina hegemònica es caracteritza per la formació d'un autoconcepte rígid, com del jo sóc com sóc, tot i que la formació de la persona dura tota la vida; la creació d'una identitat basant-se en l'autoconcepte que cadascú té de si mateix; tanmateix, l'autoconcepte i la identitat estaran basats en l'exclusió del  diferent, l'admiració en el que voldria ser però no sé és i en els ideals que el fonamenten; açò dóna lloc a la necessitat d'una realització personal en el marc públic (en el treball, el bar, l'estudi…), a uns desitjos incontrolats, a una manipulació dels fets ocorreguts en el seu entorn, a un diàleg competitiu en què no s'escolta el que diu l'oponent i on es vol guanyar el debat o el comentari, a la desconfiança ja que nosaltres sabem millor que ningú el que som, i a un rebuig ferm cap a allò femení, divers i al que supose obertura d'una mateix cap a l'exterior, al canvi.

Una vegada conegut quina forma té i de què es composa la masculinitat que cada un du incorporat en si mateix, el següent pas és el de conèixer els ordres bàsics i creences que donaran lloc a la masculinitat social.

Els ordres bàsics són dos: per un costat hi ha la ideologia, que serien l'individualisme i l'exclusió de l'altre; per l'altre costat es troben els valors, com són la dominació i el poder.

Respecte les creences, és a dir allò que fa que es tinga consciència del que es fa i del perquè es fa, hi han de dos tipus:

-Les creences matrius que serien les següents: l'èxit o el fracàs ( per exemple ens costa jugar a nous jocs i ho fem si podem aconseguir l'èxit), la construcció excloent de l'altre igual (donar-se la mà entre amics, una distància infranquejable), la construcció complementària que cadascú fa d'ell mateix (separada dels altres) i la minimització de les diferències entre els homes i la maximització de les diferències entre les dones (ens resulta difícil comunicar-nos entre sexes pot ser per açò). Aquests tipus de creences es caracteritzen per ser naturals a la vida (no hi podem fer-hi res), per una censura extrema a l'incompliment d'aquestes creences, així com per tindre un pensament on allò femení contamina (fer manualitats o jocs típics de les dones).

-Les creences existencials que es mostren en el comportament diari serien: identitat privilegiada del fet de ser home, una essència masculina que s'ha de demostrar contínuament, un pensament sobre que mai es pot defraudar (s'ha de donar la talla), una masculinitat bipolar amb dos pols extrems (èxit-fracàs), i unes diferències insalvables respecte l'altre sexe.

Tota aquesta estructura fa sorgir una masculinitat de caràcter social basada en l'autosuficiència racional, controladora i diferent dels altres, que es construirà en l'acció, per tal de legitimar-les en una autoconfiança plena en l'assoliment del que es propose (el guany), fet que provocarà a la fi del procés masculinitzador de la persona, un sentiment de dominació (ja que és impermeable a l'entorn) i un dèficit emocional (per l'exclusió del diferent).

A continuació hi ha una sèrie de comportaments masculins hegemònics, on alguns es poden percebre en  accions típiques que fem o observem diàriament. Un primer exemple serien els casos on es considera el cos com una màquina, que no coneix límits i que és capaç de tot allò que ens proposem; un altre suposat seria l'aparença, postures que ens autoafirmen com a sers masculins; també hi ha la fragmentació del cos segons una jerarquia on el cul seria l'últim dels estrats, una sèrie d'actituds actives i expansives (la posició oberta de cames en els autobusos); la recerca del cos a cos dins d'una violència acotada; la construcció d'una cuirassa invisible corporal (rigidesa dels cos, falta de relaxació); i una sexualitat centrada en els genitals arribant fins a personalitzar-los. Tots aquests comportaments es desenvolupen i confirmen en pràctiques disciplinàries masculinitzants, un exemple serien els partits de futbol entre amics on es desenvolupen una sèrie de rols i relacions que nodreixen l'espectre masclista que cada un du en la seua personalitat.

Tots aquests aspectes que de forma general i en diferents nivells es donen en la societat actual, també hi són entre nosaltres. Crec que és important no confondre desitjos amb la realitat, ja que el format hegemònic està en la ment de tots els mascles i cal analitzar-ho.

Les nostres pràctiques assambleàries es veuen perjudicades per la limitació que sorgeix d'aquesta masculinitat. Molts projectes pateixen les conseqüències de confrontacions personals, d'incomunicació o d'un diàleg competitiu (on l'esforç és més per a saber qui té raó en lloc d'anar cap a la creació conjunta d'una idea o superació d'un conflicte), desconfiança cap algú/nes dels membres, etc.

Així doncs, una vegada descrit teòricament la construcció masclista de la persona i reconegut més o menys la influència en el treball comú de la dissidència, em pareix bon moment per dir-vos el que voldria aconseguir amb aquest text.

Sobretot parlar, analitzar i desfer l'actual masculinitat per a saber realment els seus fonaments, el que ens ajudaria a comprendre la seua funció en l'estructuració de subjectes, sexualitats i institucions, i inclús fins a quin punt les nostres accions es veuen afectades i limitades per tenir aquesta personalitat. Aquest diàleg també ens serviria per a la reconstrucció de la personalitat masculina en nous valors i creences. Aquest pas resulta inevitable, ja que els moviments feministes, la incorporació de la dona al treball, la nombrosa capa de dones universitàries, etc, han contribuït a forjar una nova dona, que, al prendre part activa en la societat, obliga a l'home a replantejar-se el seu paper.

La reconstrucció oberta a les diferents masculinitats que hi ha a la societat ha de tenir en compte les màscares que la matriu masculina ha creat per tal d'adaptar-se a la nova realitat sense perdre els seus privilegis de gènere, per tant un exercici seria la identificació d'aquestes màscares entre nosaltres mateixos (fer sols determinades tasques domèstiques, dir que ajude a les feines domèstiques quan ell deu fer-les, no ajudar, la contínua referència al fet que els homes també tenen sentiments…).

Tot açò, en la pràctica haurà de repercutir directament en noves conductes, hàbits i relacions que ens rellancen com a persones i com a col·lectiu; cal aprofitar doncs els nous temps i espais que s'obrin. El ventall de possibilitats és ampli, les converses amb els amics, els Dossiers Críti(cs), el Casal  Popular, la Ràdio Llibertària, l'A.C El Rebrot, L'Avanç, els moviments socials a nivell global… és a dir les organitzacions deuen servir  per a denunciar aquest patró i per a dur a la pràctica la construcció d'una nova masculinitat.

A partir d'ací m'agradaria proposar l'inici d'un diàleg entre els lectors i lectores, utilitzar aquestes pàgines que ens obsequien a tots i totes les persones dels Dossiers Críti(cs) per a continuar la comunicació oberta. Saber si és necessària aquesta transformació, com fer-la, cap a on…, la resposta està entre nosaltres.

Índex

anterior:
Presons: ni Albocàsser ni enlloc

següent:
El pla d'argiles ceràmiques
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent