DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #2 - primavera 03

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA POLÍTICA COMUNICATIVA

Escrits elaborats a contracorrent

"(...) L'única resposta al domini del capital sobre els mitjans es construir una alternativa d'informació. Basada en un projecte clarament anticapitalista."
Michael Collon, "Ojo con los media", 1996.

"(...)I el més important, cal que aprenguem a comunicar-nos a tots els nivells."
Contra-infos Castelló 1999-2000.

La necessitat d'una política comunicativa és una realitat que naix en cada iniciativa. Una realitat que mai deixa de plantejar-se, situada en dos posicions sovint polaritzades malgrat la seva compatibilitat: una política comunicativa que deixe de banda els mitjans convencionals i treballe la qualitat i la quantitat d'uns mitjans propis, o una política comunicativa que participe en la societat de l'espectacle en la seva forma més clara i directa: els mitjans convencionals, treballant alhora i si escau, uns mitjans propis.

Este article naix amb el convenciment de la necessitat per millorar la contrainformació. Els canvis necessaris en matèria d'informació i comunicació no vindran des dels mitjans convencionals, si no dels moviments socials i les seves proclames, de la gent que insisteix en modificar l'estat de les coses. És cert que els mitjans dels moviments socials són instruments amb debilitats, amb grans mancances i amb un públic majoritàriament intern. També són certes les seves potencialitats. Són arma i espai públic, és a dir, un instrument fet amb el propòsit d'atacar i defensar-se, i una extensió col·lectiva de presència social.

Per altra banda, dins del que és la participació en els mitjans dels sistema, propostes com les del sabotatge comunicatiu, la realització d'accions espectaculars, cartes al director, publicació d'articles, intervencions en la ràdio, o allò de les persones famoses són qüestions que no s'haurien de descartar i que cal continuar treballant. Són realment suggeridores per a futures campanyes, per a crear debat, per a cobrir-se socialment les esquenes en cas de criminalització. Exemplifiquen la comunicació en clau activa, comunicac(c)ió, com a infiltració en la cultura de masses, com a irrupció perspicaç. Mostren la comunicació no sols com un mitjà per on transferir missatges, sinó com una eina més d'intervenció política. Una intervenció que corre el risc de ser la vàlvula d'escapament d'una olla saturada de discurs dominant, d'una olla que necessita escletxes que el legitimen davant de certs lectors, que mostren una imatge de pluralitat. Riscos que no ens haurien d'espantar ja que pot ser ens beneficien.

Cal autocrítica.

Cal deixar constància del sentiment d'amaterisme -que sovint sembla quasi estructural- de les assemblees de base, degut en gran part a la inexistent transmissió de les diferents experiències generacionals. Treballem com si començarem de zero, ja que la gent que hi havia abans ha tendit en la seva majoria a la vida contemplativa o a fugir de la ciutat. Cal ficar els peus en terra i partir del que tenim a Castelló. Fa falta planificació a llarg termini de les iniciatives, més comunicació interna: a nivell d'assemblees, de lluites, etcètera. Cal reconèixer que estem verds a nivell col·lectiu. També reconèixer un aïllament a nivell social: qui ens coneix? i abans de tot i on la verdor és fa més forta: qui som? ens coneixem els col·lectius crítics amb el capitalisme?. Un aïllament que podem diagnosticar entre d'altres factors pels precaris canals de comunicació externa.

Cal assabentar-se de projectes desapareguts com Contra-infos Castelló: "No podem voler fer una feina contrainformativa equivalent a la que es fa a les grans ciutats, hem de veure quina quantitat de gent es mou per allí per a adonar-nos que sense una coordinació i una organització més o menys estable el poder assabentar-te de coses de fora del teu cercle seria una aventura." Aquest escrit ja té més de 2 anys d'història, recordar-lo és un exercici llastimós de memòria històrica. El final d'aquest projecte no fou quelcom excepcional, també butlletins, fanzines, revistes com Alerta, l'Argilaga, Llonguis, El estupefacto, o Contracorrent van desaparèixer. Aquests són exemples que ens verifiquen en l'afirmació que no hi ha una regularitat en les iniciatives, tampoc hi ha una planificació a mitjà i llarg termini, ni tampoc una valoració col·lectiva d'aquestes. Anem a poc a poc, sempre sobre la marxa, a un ritme que ens ve marcat i que ens situa a contrarrellotge amb uns dèficits brutals. Anem acumulant experiències, dinàmiques, pràctiques col·lectives, creixent com a contrapoder fortament influenciats per les debilitats explicades.

Conèixer, compartir, proposar, cooperar...

1.- manifestar-se...

Cal considerar als col·lectius que des d'anys enrere porten un treball en Castelló. Cal considerar la seva trajectòria i les seves experiències, ja que demostren que a nivell local hi ha hagut prou casos de plantar cara al sistema des dels seus propis mitjans.

Des de l'experiència dels col·lectius silenciats, criminalitzats, i de tant en tant escoltats, es dóna a entendre que un pas més per aconseguir els objectius marcats es passar-se a millorar els mitjans contrainformatius, o a crear-ne de nous. Sabem de manifestacions exitoses en quantitat, amb els mitjans convencionals convocats i aquests no aparèixer, o assistir i falsejar radicalment la notícia. Alhora que també es té l'experiència de falsejar radicalment la noticia en benefici de la protesta. No hem de supeditar les manifestacions a l'èxit mediàtic d'aquestes. No és l'estratègia adequada. El calendari el marquem des del moviment i no des de la receptivitat, positiva o negativa, dels mèdia. Cal tindre-la en compte, aprofitar-la o rebutjar-la, però sense que ens determine el compàs.

2.- els partits polítics

Un altre punt en la política comunicativa és la relació amb els partits polítics. No hem d'oblidar que un dels mèrits d'aquest moviment de moviments és l'horitzontalitat, l'assemblearisme, la no institucionalització de les lluites, és a dir, les bases per sobre de tot. Sabem per experiència que els polítics no destaquen per complir les seves agendes. Cal tindre'ls en compte sent conscients del paper que juguen dins del sistema i en relació amb els moviments socials. El fet que les proclames de les lluites socials: els masets, la contaminació de les taulelleres, el moviment per la pau, la defensa de la natura, la solidaritat internacional, la vivenda, etcètera es sumen a l'agenda dels partits polítics correspon als interessos partidistes d'una minoria per monopolitzar el poder. Els canals de col·laboració entre partits i moviments han de basar-se en la necessitat de fer política en el carrer, en l'àmbit educatiu, en els llocs de treball, en el dia a dia,... i actualment Castelló i l'Estat espanyol destaquen per la falta de referents polítics que assumeixen un paper menys rellevant que el dels moviments socials. No ho veuen positiu i necessari. Continuen defenent uns models jeràrquics d'organització, d'avantguarda de no es sap què, de professionalització dels assumptes públics, de mobilització bàsicament en les eleccions, de culte al líder, a la jerarquia... . Per això cal que ens marquem els ritmes des de dins dels moviments i que no vinguen marcats per agendes de polítics. Els moviments socials no deuen ser grups dependents dels partits polítics. Cal treballar l'autonomia.

A Castelló tenim l'exemple del BNV que ja no suma reivindicacions socials a la seva agenda per guanyar adeptes i que està disposat a vendre's, literalment, per aconseguir ser la tercera força política, quan en el seu discurs originari parlava en termes transformadors de les institucions municipals. O la mateixa e.u., autoproclamada representant de l'antiglobalització, que en les darreres eleccions generals es va juntar a la desesperada amb el PSOE, protagonista de molts dels capítols més foscos de la "democràcia".

3.- observant allò local

Per un altra banda, els col·lectius "no global" de la vila no hem donat prova a nivell local "d'eixa impressionant capacitat per multiplicar i combinar canals de comunicació en els que circule no sols informació sinó també debat, pràctiques, subjectivitats i capacitats organitzatives" (A.Papathéodorou membre de samizdat.net a l'encontre ZéligConf), que s'atribueix al moviment de moviments. Tampoc s'ha donat prova a nivell local d'actituds negatives en les que cauen altres col·lectius, sobre tot a internet, que es dediquen a la comunicació, "actituds de xiringuito, en virtut de les quals cada experiència de comunicació dona a la fi més rellevància al seu "segell" que a la necessitat de produir cooperació o d'aprendre a estar junts en moviment amb les nostres especificats i les nostres riqueses" (A. Papathéodorou).

Realment i per on apunten les línies d'actuació de certs col·lectius que es dediquen a la comunicació sembla que Castelló comença a conèixer i coneixerà amb més força "maneres polifòniques (plurals i pluralistes si es vol) per a produir informació, per a fer circular el debat i per a produir subjectivitat. El que implica una capacitat de difondre els sabers tècnics i construir espais així com de combinar diversitat i cooperació" (A. Papathéodorou). Una tasca que projectes com "prou", "el universal", "el cigronet", "críti(cs)" o "l'a-ràdio" estan assumint amb tota valentia.

Al meu parèixer, un mitjà escrit controlat per una assemblea oberta a la participació de tots els col·lectius, assemblees, organitzacions, xarxes... que formem part del Castelló crític, podria aconseguir espais en els que la diversitat de veus es veren identificades, en els que la gent considere que val la pena gastar energies per finalitzar amb la fragilitat d'aquestes iniciatives i així poder recórrer un camí clar. Amb la funció d'arribar realment a la ciutadania, per què el futur del moviment passa per la seva capacitat d'obrir canals de comunicació interna i externa, per tal d'entrar en contacte fluid i constant amb altres agents socials que estan pel canvi i guanyar espais de legitimitat al discurs i la manera de fer dominant.

Com deien ara fa uns anys en Contra-infos Castelló: "(...) cal que aprenguem a comunicar-nos a tots els nivells."

Índex

anterior:
Per una política comunicativa dels moviments socials de Castelló
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex