DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #12 - tardor 05

RESSENYES DE LLIBRES

Escrits elaborats a contracorrent

"Os Cangaceiros. España en el corazón" (2005).
Logroño, Ed. Pepitas de calabaza.

Presentem una obra de recent edició que recull diferents textos, a mode de cròniques, referits a les lluites obreres a l'estat espanyol, sobretot als anys 70 i 80. Textos que s'acosten a una història oblidada, reprimida i manipulada, que visualitzen unes revoltes i unes formes de lluita no recuperables pel discurs del poder i els seus lacais polítics i intel·lectuals.

Es fa un recorregut històric que comença amb el sorgiment i ràpida extensió de l'anarquisme pels pobles andalusos a finals del segle XIX i principis del XX. Es situa aquest fenomen com un moviment social negador i destructor de la incipient societat industrial capitalista, com una força incontrolable i espontània que protagonitzaven els jornalers i les jornaleres i que estava encaminada a la dissolució de la societat de classes i la instauració del vell ideal mil·lenarista de justícia i igualtat absoluta.

A partir d'aquest punt, el gruix del llibre fa una passada per algunes de les més conegudes lluites obreres dels anys 70 i 80 a l'estat. Les vagues de Forjas Alavesas, Naval Gijón i Euskalduna, caracteritzades per la pràctica absència de sindicats i partits obrers, i per la utilització i extensió de les assemblees com a arma fonamental per gestionar els conflictes, representen la punta de l'iceberg de l'últim assalt del proletariat a la societat de classes. Vagues, aquestes, que no representaren un cas aïllat o una anècdota històrica. Ben al contrari, foren aquells, temps d'agitació i extensió d'un enfrontament salvatge entre el món del treball i el món del capital. A fàbriques i empreses de moltes ciutats de l'estat esclaten grans conflictes, sobretot a la indústria i la construcció, i aquests transcendeixen l'àmbit dels recintes productius per contaminar-se amb les lluites als barris, als instituts i les universitats.

Trobem, doncs, textos que reivindiquen l'autonomia de la classe obrera enfront els intents de control polític i burocràtic, que recuperen el patrimoni històric de les revoltes autoorganitzades i radicals contra la reestructuració del capitalisme espanyol ara en forma democràtica, i que posen de manifest sobre quines bases s'assenta la modernització i la racionalització econòmica a l'estat, en forma de reestructuració industrial, de repressió, de sobreexplotació del treball i de destrucció del teixit social als barris populars. Una interessant aportació a la reflexió, des dels moviments socials i el pensament crític, sobre el d'on venim i cap on anem.

Arcarons,J; Boso,A; Noguera, J.A i Raventós, D. (2005) "La Renda Bàsica de Ciutadania. Una proposta viable per a Catalunya".
Barcelona, Ed. Mediterrània.

S'ha parlat, i es parla, molt de la renda bàsica tant des dels moviments socials, com des del món acadèmic i polític. En resum, aquesta és una mesura econòmica, basada en una certa lògica de redistribució de la riquesa, que pretén acabar amb la pobresa situant tots els ciutadans i ciutadanes per sobre del llindar d'aquesta. La renda bàsica consisteix en un dret de ciutadania, universal i sense contraprestació, que garanteix a tothom uns ingressos equivalents bé al salari mínim, bé a la renda mitjana nacional.

En aquest treball, trobem una introducció on els autors fan un repàs pels fonaments filosòfics, polítics i ètics de la renda bàsica. Partint de determinades concepcions republicanes i democràtiques radicals, passant pel neomarxisme i el pensament liberal. No obstant això, trobem en falta una referència al discurs del moviments socials i anticapitalistes, que són els que més han contribuït en els últims anys a la difusió d'aquesta proposta. A l'estat espanyol, per exemple, destaquen la coordinadora Baladre i la plataforma Berri Otxoak, entre d'altres.

Com a novetat a destacar, aporta una interessant recerca basada en la microsimulació per ordinador, que demostra la viabilitat i els distints models econòmics possibles per aplicar la renda bàsica a l'àmbit català. Aquestes simulacions ens mostren quines mesures, i de quina forma, s'han de prendre per part de l'administració per tal de redistribuir els ingressos recaptats pels impostos (bàsicament l'IRPF). Podem veure així una contribució empírica que demostra la viabilitat i orienta els gestors polítics en la possibilitat d'implantar aquest salari social garantit.

La renda bàsica es va convertint així, en una proposta concreta, compartida i treballada des de determinades parts del món acadèmic, polític i social, que es va desenvolupant com una factible reforma i reforç, monetarista, de l'Estat social de benestar. De tota manera, el que sembla més interessant i transformador són les potencialitats de la mesura per tal d'acabar no solament amb la pobresa, sinó també amb l'esclavatge del treball assalariat, del treball domèstic i el replantejament del concepte de ciutadania.

Índex

anterior:
Una aproximació a alguns aspectes provocats per la necessitat de mà d´obra durant la recol·lecció de la taronja i la seua incidència local (I)
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex