DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #10 - primavera 05

REVISIONISME HISTÒRIC

Escrits elaborats a contracorrent

El revisionisme històric és l'estudi i reinterpretació de la història enfront del consens històric majoritari. En ocasions, pot evolucionar fins a convertir-se en escola, i aconseguir el predomini, com s'entesten en el cas de Castelló. Per a la majoria d'historiadors es tracta d'una classe de pseudohistòria, motivada pel suport a determinades ideologies polítiques o socials.

Certament entre la comunitat d'historiadors/es no es pren seriosament la literatura simplista de revisionistes com César Vidal, Pio Moa o José Maria Marco; historiadors que han fet de la seua particular revisió del passat la seua font d'ingressos. A Castelló trobem als mitjans de comunicació locals (Heraldo, Mediterráneo o TVCastelló), columnistes com Wenley Palacios, Vicente Javier Mas, Salvador Bellés o Jose Luis Tirado, units per difondre un discurs que menysvalora la repressió feixista, alhora que menysprea i carrega contra l'esquerra i el nacionalisme amb l'objectiu d'acusar-los d'una actitud revolucionària amb resultat totalitari i exterminador de la realitat (J. Tussell, El País, 08/07/04). A més de comptar amb alguns altaveus mediàtics són promoguts per l'Ajuntament i la Diputació. Així, per seguir amb els exemples esmentats, a Javier Mas i José Luis Tirado els publica llibres la Diputació i a Salvador Bellés se'ls publica l'Ajuntament. Encara avui aquests personatges es senten molestos quan s'escriu sobre els afusellaments del franquisme o es critica el tractament municipal cap a personalitats com Serrano Suñer. Així tenim l'exemple del nét de Serrano Suñer (Mediterráneo, 21/03/2005), el qual va contestar una carta a la premsa sobre el passat obscur del seu avi (Mediterráneo14/02/2005) per reivindicar la seua figura, o per exemple una altra de Vicente Javier Mas (Heraldo de Castellón, 27/02/2005) com a contestació a una carta del Grup de la memòria en què es tractava del cobriment del riu sec, dels afusellats en aquell lloc, i de la demanda per erigir un record a tantes víctimes (El País,14/02/2005).

Periodista i escriptor

En aquesta ocasió anem a centrar la resta de l'article en Vicente Javier Mas Torrecillas, periodista i escriptor.

Promogut com a periodista pel director de Mediterráneo, Jesús Montesinos, com a escriptor ha publicat, entre d'altres, llibres que ratllen el revisionisme en temes com la guerra civil a les comarques de Castelló. Va ser directiu de Mediterráneo a finals dels 90, director del Diariet de Vinaròs on pu-blicava una editorial de continguts prepotents i feixistitzants, aproximadament entre els anys 2000 i 2002. També ha estat director de la Televisió de Benicàssim. La seua política editorial és considerada per alguns periodistes com el natural relleu generacional de les tesis de l'advocat Wenley Palacios, dins dels columnistes d'opinió que defensen les posicions més ultres de la dreta local.

En la seua bibliografia trobem els següents llibres: La iglesia católica en la transición política, Años de rencor, El camino liberal de Enrique Monsonís, El Hospital Provincial: poyecto inconluso, Represión en el Maestrat: políticas de depuración social entre 1935 y 1940 i La vía Castellonense a la democracia (1979-1999). Originalidad y especificidad de la transición.

Draps Bruts

En el seu currículum ja trobem alguns draps bruts. Aproximadament ara fa uns tres anys, l'Ajuntament de Benicàssim estava governat pel PP en coalició amb el BNV i ARB. Un sector del PP pretenia destituir a Llorca, president d'ARB, un partit polític que amb la figura de Llorca al capdavant divideix el vot de dretes i no té cap escrúpol en formar part de governs amb el PSOE quan ha pogut, com quan es va aliar amb Francesc Colomer. Per a aconseguir-ho creen una pàgina web de boicot a Llorca. Mas ja tenia experiència en el món d'internet, ja que mantenia el portal digital www.redmediterraneo.com, web paral·lel al diari que va tancar arran de la polèmica amb Llorca. Finalment, Javier Mas va ser portat a judici per aquest cas.

Aquest no és l'únic problema de Mas Torrecillas amb la Justícia. L'any 2000 ja hi havia estat condemnat per mentir en el diari Mediterráneo. Exactament i tal com es va publicar a ordres del jutge en el mateix periòdic el 16 d'agost del 2002 en la pàgina 16: "No es cierto que familiares de Pascual Barceló tuvieran propiedades en la Sierra de Irta afectada por el plan de ordenación". Aquesta sentència del jutjat núm. 3 de Castelló (procés 79/2000), s'havia engegat per l'interessat, Pasqual Barceló, regidor d´EU d´Alcalà de Xivert, contra PECSA, i més concretament contra Jesús Montesinos Cervera i Vicente Javier Más Torrecillas, finalment obligats a rectificar per calúmnies.

El revisionisme en el seu esplendor

Les seues tesis sobre la repressió després de la guerra a les comarques castellonenques, publicades al llibre Represión en el Maestrat. Políticas de depuración social entre 1935 y 1940 (editorial Antinea, Vinaròs, 2000), pretenen restar importància a la repressió viscuda.

"En Castellón, la acción de Regiones Devastadas se aplicará suavizando las diferencias políticas de vencedores y vencidos", p. 244.

"Des de la Comisión Provincial y después de la misma DGRD en Madrid, se instruyen expedientes, se aprueban ayudas a personas con pasado marcadamente republicano", p. 245.

Cal matisar que la Dirección General de Regiones Devastadas va dirigir els treballs de reconstrucció de les infrastructures destruïdes durant el conflicte. A través del seu Instituto de Crédito també va canalitzar ajudes a persones. Per a Mas Torrecillas aquestes ajudes són tot un element indicatiu de la distorsió existent al voltant de la repressió exagerada del franquisme.

"...indica hasta que punto la represión tuvo en la provincia de Castellón una entidad mucho menor de lo que inicialmente se ha podido creer. La ine-xistencia de un clima de terror, de un clima de miedo impuesto por el encarcelamiento masivo de ciudadanos y vecinos que habían partenecido a partidos políticos de izquierdas durante la república, e incluso que se habían destacado en su propaganda en contra del alzamiento militar durante todo el período de guerra, desdice a aquellos autores que se han empeñado en ofrecer una visión oscura y trágica de la posguerra castellonense", p. 249.

Pel que afirma Mas, podíem dir que no es va represaliar a tot el món directament (indirectament sí, perquè tothom havia de presentar avals); amb tot, el mateix Mas es contradiu ja que reconeix que a l'entrada dels feixistes:

"Fue en esos momentos de desorientación civil y administrativa, en la etapa de interregno o vacío significativo de poder, cuando los fusilamientos en las cercanías de los cementerios, igual que ocurrió durante el Gobierno repu-blicano, se sucedieron indiscriminadamente", p. 249.

Quant al paper de la DGRD reproduïm el testimoni de Tomás Gozalbo Estrems que, en part, posa en entredit la teoria de Mas sobre el paper benefactor d'aquesta institució:

"La guerra va acabar amb la meua vida de mestre, evidentment no podia demanar el reingrés. Primerament, en van portar a Ocaña. Ara seguisc creient que, si no vaig resultat més perjudicat va ser pels dos anys que vaig passar allí. Quan en van reclamar des de Xàtiva ja havien passat dos anys i la cosa s´havia calmat (...) Després vaig estar a Nules a Regions Devastades, on l´enginyer que ho dirigia, després de conèixer el que jo sabia de topografia, en va voler encomanar la realització d'uns treballs de topografia en Benassal. Però es van enterar i van dir que este tio, ni parlar-se! Aleshores vaig demanar que almenys en col·locaren de peó, i ho van fer. Pic i pala, a treballar en una desviació d´una nova sèquia del riu Millars". ("Converses...", Benicarló, 2002, p. 84).

A més, segons Mas Torrecillas, durant el final de la guerra, la població vinarossenca estava esperant amb anhel que el conflicte acabés, perquè els feixistes posaren fi a la situació de pobresa en què estaven vivint.

"Las políticas de represión social, tanto físicas como materiales, comenzaban a hacer mella en los ciudadanos, que llegaron a manifestarse en alguna ocasión, caso de Vinaroz, contra la carestía generalizada y la situación social. En general, se puede afirmar que la población esperaba ya el éxito de la ofensiva franquista en el frente de Aragón para que se acelera (sic) el triunfo de los sublevados y pusiera fin a la situación por la que estaban atravesando", p. 185.

Al cap i a la fi, els sublevats eren els que estaven alliberant de la depuració social entre 1935 i 1938 a una població que sofria les col·lectivitzacions i una sèrie de mitjans, seguint amb l'opinió de Mas, totalitaris i de coacció social.

Aquestes són tan sols unes perles d'un jove revisionista casolà. També al llibre El Hospital Provincial. Proyecto inconcluso observem una mostra de la seua anàlisi històrica sobre el primer president de la Diputació Provincial durant la dictadura, Juan Flors, i sobre el corresponent ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco. Segons les tesis de Mas Torrecillas, gràcies a aquests dos personatges, s'aconseguiren avanços molt importants, després del caos del govern republicà. De fet, els cita com a protagonistes dels avanços més destacables en la història de l'Hospital Provincial de Castelló (p. 96, El Hospital Provincial. Proyecto inconcluso).

Per a saber més

Per a conèixer amb més deteniment les seues teories sobre la història o la política es poden llegir les editorials publicades durant el període 2000-2001 en el Diariet de Vinaròs, els seus llibres o els seus articles publicats periòdicament en la premsa local (Mediterráneo, Heraldo). Com a curiositat destaquem el treball "La vía Castellonense a la democracia (1979-1999). Originalidad y especificidad de la transición", un article convertit en llibre que sembla fet per a omplir currículum, per tal de poder optar a càrrecs institucionals, que tard o d'hora, i donada la fidelitat que mostra als postulats historiogràfics de la dreta radical, acabarà aconseguint per a major glòria de la caspa política i intel·lectual local.

Índex

anterior:
Les reixes del sistema

següent:
Nacionalcatolicisme (III)
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent