DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #3 - estiu 03

TAULELLERES I SALUT

Escrits elaborats a contracorrent

Amb aquest article es pretén aportar una reflexió al voltant dels efectes de les peculiaritats del context econòmic d'estes terres sobre un dels drets fonamentals de la persona: el dret a la salut. La indústria ceràmica i les empreses afins, com a principal motor econòmic de la zona, gaudeixen d'una sèrie d'avantatges proporcionades per l'administració pública. Entre aquests beneficis trobem la irresponsabilitat del govern en fer complir la legalitat quan les empreses superen el límits establerts en les seues emissions atmosfèriques. Aquest fet, com la Plataforma No a la Contaminació ha mostrat en repetides ocasions, és el principal causant del nivell de contaminació de l'aire de les comarques de Castelló i està estretament relacionat amb la salut dels seus habitants.

Salut i posició social:

Freqüentment, quan escoltem parlar sobre les malalties (legionel·la, pneumònia, càncer, grip...) els missatges centren el concepte malaltia en l'absència de salut en l'individu, i sovint segueixen el camí invers per a respondre al concepte salut: l'absència de malaltia en la persona. En aquest últim cas, l'interès rau en la no existència de malaltia(=si no hi ha malaltia hi ha salut), i per un altra banda es basa en l'individu. Esta manera d'enfocar-ho dóna força a la idea que els problemes de salut es distribueixen a l'atzar, independents i sense estar determinats per circumstàncies socials i econòmiques; el que alguns anomenen components medi ambientals. Ara bé, diferents estudis posen en qüestió aquesta interpretació i exemplifiquen la importància dels components socials i econòmics. Segons els estudis de la fundació FOESSA, la classe alta manifesta en un 6% sentir-se malalta, la classe mitjana ho manifesta en un 10%,la classe baixa augmenta fins a un 20%, mentre que la infraclasse es situa en un 54%, degut en gran mesura a la tercera edat. Cal sumar a aquesta anàlisi, l'últim informe de salut pública i administració sanitària, on s'hi posa en evidència que la diferència en l'esperança de vida entre els més rics i els més pobres en ciutats com Madrid i Barcelona es situa en 15 anys.

A partir de les dades que ens proporcionen aquests interessants estudis podem arribar a la conclusió que la salut i la sanitat constitueixen un element bàsic del sistema social, i com a tal manifesten semblants característiques al model social en què vivim: la desigualtat social, econòmica o cultural es correspon amb desigualtat en termes de salut. Per tant, la salut i el context econòmic conviuen en una relació d'influència mútua que els connecta almenys en una direcció: el nivell de salut està influenciat, entre d'altres factors, per la posició social i econòmica de cada persona o grup dins de la societat.

Sobre Castelló:

Al localitzar l'article en els pobles de Castelló, a banda de tindre en compte la posició social quan parlem de salut, també hem de prestar atenció al medi ambient. Naturalment tots i totes estem exposats i exposades per igual entre d'altres als gasos, abocaments tòxics, contaminació atmosfèrica, tanmateix aquells amb un poder adquisitiu més elevat poden disminuir la influència d'aquestes condicions nocives per a la salut, gràcies al doble acristalament, segona residència en la natura, assegurances mèdiques, sanitat privada, espais més amplis i nets, etc.

A part d'aquestes diferències socials d'ordre estructural, des de fa ja més de trenta anys, les primeres empreses del sector del taulell van començar a contaminar provocant en els pobles de la zona greus problemes de salut que han trencat d'arrel el pensament dominant sobre el concepte salut i han mostrat la importància dels components medi ambientals. Cal apuntar que un nombre elevat d'investigacions destaquen la connexió entre l'aparició de certes classes de càncer i malalties pulmonars i la contaminació atmosfèrica de partícules en suspensió com arsènic, cadmi, crom i plom. Actualment, gràcies a les informacions de la Plataforma No a la Contaminació, sabem de dos estudis (un del Consell Superior d'Investigacions Científiques i un altre de la Unitat de Mineralogia Aplicada i Ambiental de la Universitat Jaume I) que arriben a la conclusió que la quantitat d'aquestes substàncies és molt major en els pobles propers a les indústries d'esmalts i de taulells que a la resta de pobles més allunyats. De fet, en la pàgina web de la plataforma podem trobar un número ampli d'estudis i estadístiques esgarrifoses. Si s'ha arribat a aquest nivell de degradació mediambiental, és en bona part degut a la passivitat total amb què històricament han abordat la qüestió els responsables polítics i econòmics.

Els habitants de la zona:

Hem de tindre en compte que segons les dades de l'INEM quasi la meitat d'assalariats i assalariades industrials es situen en la indústria ceràmica, sense sumar les empreses afins al sector, fet que incrementa sensiblement el percentatge. El que ens preguntem és: com afecta als treballadors i les treballadores treballar amb aquestes empreses altament contaminants?.

En el llibre "Percepciones y experiencia. La prevención de riesgos laborales desde la óptica de los trabajadores", es publiquen moltes opinions referents a la salut dels treballadors i les treballadores d'aquest motor de la nostra economia. Per exemple: Yo, cuando estaba trabajando cargando pales a toda pastilla y eso me estaba empeorando los pulmones, hasta que llegué a un punto que ya se me hizo crónico la bronquitis asmática. Y yo aguanto y aguanto porque, mira, digo tengo que sacar la casa adelante y traga. A veces no estamos bien y vamos a trabajar. La mayoría tenemos hijos, muchas cosas que pagar y eso hay que sacarlo adelante. (Home, major de 35 anys, fix.). El fet de gaudir de la gallina dels ous d'or també ha portat conseqüències gens beneficioses: Yo el año pasado tenía problemas de asma y tuve que dejar la fábrica por eso. Porque me ponían en todos los sitios en maquinarias que tiran mucho vapor y yo me estaba... Yo me tuve que ir de una azulejera porque tenía problemas de alergía, al esmalte. (Dona temporal).

Per altra part, també hem de considerar els habitants de pobles com l'Alcora. Levante (23/01/02) va publicar un article sobre la preocupació de les mares d'Alcora pels casos de deficiències respiratòries en els seus fills. Entre 1992 i 1999 "el número de morts per càncer de pulmó en la zona ceràmica dobla al de la resta del País Valencià, les morts per bronquitis, efisema pulmonar i altres EPOC són quatre vegades major en les dones i un 50% en els homes i el de morts per infart el doble en homes i un 20% més en dones?"[1]. De fet, l'origen de la Plataforma contra la Contaminació es remunta l'any 1997, quan un grup de mares angoixades pels problemes de salut (al·lèrgies, problemes epidèrmics, respiratoris) dels seus fills i filles decideixen començar a mobilitzar-se. I és gràcies a aquest grup de mares i pares que l'opinió pública ha pogut assabentar-se de les causes d'aquests problemes sanitaris, i alhora s'han aconseguit millores en la qualitat de l'aire que respirem. Durant tot el període de mobilització social, sobretot a l'Alcora, la plataforma ha aconseguit que s'instal·len filtres en atomitzadors, que s'inicien tres estudis epidemiològics, que es milloren infrastructures i el transport de materials i la substitució de matèries primes contaminants en les esmalteres.

A mesura que passa el temps i els responsables polítics i econòmics continuen sense portar a terme polítiques d'igualtat amb incidència en els indicadors de salut, els habitants de la zona taulellera continuem preguntant-nos: Quantes morts s'hagueren pogut evitar si visquérem amb un aire sense contaminació?: càncers de pulmó, bronquis, tràquea, malalties pulmonars obstructives cròniques i isquèmies de cor. La llista és suficientment llarga per a deixar-nos els pèls de punta. Una vegada més es posa de manifest que les polítiques economicistes a ultrança dutes a terme per polítics i empresaris sense escrúpols posen en perill la salut i el benestar de les persones.

[1] Plataforma ciutadana no a la contaminació. Revista nº2. 2003.
Web: http://es.geocities.com/pccontaminacio

Índex

anterior:
L'eclipsi de la política

següent:
Perilla la vida del segon molí?
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent