DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #1 - hivern 02-03

EL TELEPREDICADOR LOCAL

Escrits elaborats a contracorrent

A principis de la dècada dels 90 es va produir el desenvolupament a tot el País Valencià d'un nou model comunicatiu que va despertar molta il·lusió i esperança: va ser el boom de les anomenades televisions locals. La seua creació tenia molt a veure amb el ressorgiment dels fenòmens locals al si d'un món cada vegada més global i planetari.

La televisió local és una realitat que s'ha anat imposant en la vida quotidiana, ja que ajuda a reequilibrar els efectes d'uns mitjans dominats en general per forces transnacionals escassament respectuoses amb les cultures locals. En teoria, la televisió de proximitat permet informar millor d'allò més proper. Té una indubtable capacitat per a enriquir la vida ciutadana i el desenvolupament comunitari. Allò local es manifesta com una forma de relació diferent entre el ciutadà i l'ecosistema comunicatiu. Proporciona una oportunitat única per a buscar un model de televisió diferent que no siga un succedani de la televisió comercial que patim cada dia amb una actitud entre resignada i estoica.

A Castelló però hem de conviure amb una fenomen anòmal, singular i estrany de televisió local que distorsiona el conjunt del panorama comunicatiu. Ens referim a la coneguda popularment com Tele Troncho que s'ha convertit en una plataforma privilegiada per a l'expressió d'opinions discriminatòries que atempten contra els valors democràtics i la convivència ciutadana. Aquest fet és lamentable, entre altres motius, perquè és una malversació dels avantatges inherents a la televisió de proximitat en contraposició a les directrius pròpies de la televisió d'audiència massiva, sotmesa a altres exigències.

Vicente Miralles Troncho ha creat una televisió, primer amb la indiferència dels poders públics, després amb la seua complicitat i ajuda, a partir de la bona conjuntura històrica que va suposar l'expansió de les televisions locals, moment propici per a elements oportunistes sempre a l'aguait per a treure tallada de qualsevol novetat en l'escenari comunicatiu.

Quina és la seua aportació al sistema de comunicació local? Quina és la seua novetat o originalitat? Contribueix a la lliure expressió del pluralisme ideològic, cultural i social de la ciutat, a la potenciació de la solidaritat, la comunicació ciutadana i el respecte als principis que deuen regir la difusió d'una informació veraç, responsable i creïble? Quants programes culturals o educatius apareixen en les seues emissions? Expressa el sentir comunitari de la pluralitat dels habitants de Castelló? Quan ha escoltat i donat cabuda a l'opinió de tots els ciutadans i no exclusivament la dels seus amics, acòlits i seguidors? Com s'explica que una televisió local s'organitze per a servir de plataforma d'exhibició pública d'un personatge de dubtosa "catadura" moral i de nul·la sensibilitat democràtica?

Una televisió local professional i rigorosa hauria d'estar orientada al servei públic, estretament lligada al municipi, de caràcter participatiu, difusora de tasques educatives, informatives i culturals, i que servís d'estímul per a la dinamització econòmica i cultural de la població. Tele Troncho no fa cap d'aquestes funcions. Aquesta televisió no està al servei del conjunt dels ciutadans de Castelló o a favor d'una millora social i no serveix res més que com a estímul per a l'exhibició grotesca i "hortera" del conegut showman local, que es dedica a la televisió com podria fer qualsevol altra activitat que li proporcionés fama, popularitat, influència i diners. Utilitza aquesta plataforma privilegiada de difusió pública al servei dels seus interessos personals. El seu model de televisió local es defineix no solament en l'acceptació acrítica d'allò local sinó també en l'esforç persistent per la conservació i promoció de les tradicions més ràncies i reaccionàries de Castelló. Aquest model de televisió local és l'enaltiment de l'antitelevisió. Suposa una perversió del propi gènere televisiu. Se salta tota norma, regla, codi o convenció, la televisió comença i acaba en ell. Ens trobem davant d'una adulteració del model de televisió local.

El model televisiu pregonat per aquest telepredicador serveix com a coartada per a la segregació social d'alguns grups o classes, sovint servint de base per a la instauració de fenòmens d'imposició autoritària d'ideologia que tracta d'impedir i torpedinar qualsevol acció o projecte que posa en perill un determinat statu quo. Justament, quan la consideració de l'esfera del local i la seua potenciació brindaria oportunitats renovades per a la democratització social i la participació general en els assumptes públics; en canvi, forma part de l'hidra (monstre mitològic de molts caps) del poder mediàtic. Desgraciadament, tot això és un reflex de la falta d'una política cultural seriosa, que es va posar ja de manifest en la descafeïnada celebració del 750 aniversari de la fundació de la ciutat.

La seua ideologia és la impulsivitat i l'arribisme amb el poder conservador. Es produeix un culte a la improvisació, a la no reflexió, a la passió i als instints. S'aprofita de la bona voluntat de la gent, d'aquelles actituds que veuen en allò local un progrés natural en la democratització de les comunicacions. Es tracta d'apropar els mitjans a la gent, de fer-los populars. Valent-se d'aquest fet, Troncho enganya als telespectadors utilitzant un populisme barat. Cal dir que qualsevol televisió local per si mateixa no és un agent de democratització o d'informació rigorosa i contrastada, per molt que puga donar entrada a la participació dels oients a través de trucades telefòniques, això sí, degudament tallades, quan es critica una conducta o política determinada contrària als seus interessos.

No és tampoc el reflex inconscient d'una "localitat", d'una cultura local que ve associada inexorablement a les característiques d'un territori. Això és fals: no són els territoris els elements essencials en l'objectivació d'allò local sinó les actituds comunicatives i culturals. Tele Troncho és molt més que una anècdota o curiositat local. És una font creadora d'opinió, catalitzadora d'aquelles opinions i actituds que més afavoreixen i justifiquen els interessos especulatius i antipopulars. En ambients polítics locals es comenta que Troncho pot arruïnar una campanya electoral, fet que posa de manifest el poder d'influència que ha adquirit aquest agitador mediàtic.

Tele Troncho representa l'antimodernitat, el franquisme sociològic, a través de les seues emissions dóna una imatge de Castelló penosa, per antiga i obsoleta, superada sortosament per l'evolució històrica. És una rèmora del passat que torna a ocupar un espai massa gran i immerescut en un present que cada vegada més recorda temps antics de camises blaves, de braços en alt i de grans banderes. La visió de Castelló és la mateixa que tenien les autoritats franquistes. De fet, Troncho a diferència d'altres companys de viatge, no dissimula les seues simpaties per la dictadura a través de declaracions laudatòries i d'exhibició de símbols anticonstitucionals en les seues emissions amb el silenci i el suport? per acció o omissió de les autoritats locals.

Per a Troncho, els poderosos (amants de l'esperit caciquil) estan dotats innatament d'una capacitat de fer el bé. Són infal·libles, divins, mai s'equivoquen, mai rectifiquen, només requereixen adoració, són els amos de l'empresa Castelló S.A. Hem d'estar agraïts i feliços de tenir una classe dirigent tan competent i diligent. Els hem de felicitar perquè es preocupen amb tanta eficàcia i altruisme pel bé comú. Tots però, amb comptades excepcions, quan deixen la política, si la deixen, tenen un patrimoni econòmic molt superior a quan havien entrat a fer de polítics. Curiosa manera de preocupar-se pel bé de Castelló, usant el bé comú com a coartada per a l'enriquiment privat!!. Troncho mai ha alçat la veu. Demostra que és la veu del seu amo.

Per si no tinguérem prou, un conegut diari de Castelló li ha proporcionat una tribuna privilegiada perquè difonga les seues controvertides, intoxicadores i anacròniques opinions en la justificació i en la creació d'estats d'opinió favorables a una visió economicista i especulativa del territori, allunyada dels vertaders problemes dels seus lectors i de la població en general.

Què és més necessari per a Castelló, posem per cas, un aeroport, un Mundo Ilusión, o poder portar els nostres fills/es a una escola pública en condicions i tenir una sanitat pública de qualitat sense llistes d'espera? Què ens interessa més saturar el poc que queda de costa no edificada amb més apartaments i urbanitzacions monstre amb uns beneficis econòmics alts per a unes determinades persones que ho han promogut, o preservar el patrimoni natural de la barbàrie especuladora i urbanística? I així podríem continuar esmentant més casos que ens afecten en la nostra vida quotidiana. Quan s'ha oposat, Tele Troncho, més enllà de declaracions retòriques de cara a la galeria, a la política especuladora i antisocial?

Les autoritats locals, si realment tenen sensibilitat democràtica, no poden emparar i donar cobertura a una televisió que no respecta les regles més elementals del joc democràtic i fomenta l'odi i la criminalització d'aquells que no pensen com el seu patró, d'aquells que són discrepants. Troncho per si mateix és un element distorsionador per a la convivència i el bon viure dels castellonencs/ques, i més quan ha adquirit un protagonisme impropi que no li correspon.

La por a les reaccions d'una persona que presumeix de tenir accés i audiència amb les màximes autoritats de la ciutat, no ha d'aturar o paralitzar si vivim en una democràcia. La por no ha d'impedir combatre un model televisiu discriminador, tergiversador, desfigurador, falsificador i enganyós. S'ha d'alçar la veu contra l'estultícia i la ignorància, contra la seva actitud "chulesca" que és una lacra per al norma funcionament de la vida democràtica a la ciutat i una vergonya per a la identitat exterior de Castelló. Les actituds dogmàtiques i excloents no poden tornar a instal·lar-se amb total impunitat a través de les ones televisives dins de la nostra quotidianitat.

Què passa amb Troncho? És veritat que té línia directa amb les màximes autoritats de la ciutat? És company de viatge i altres menesters d'alguns dels nostres màxims representants polítics? Els nostres representants polítics no llegeixen les seues columnes o no escolten les seues apologies violentes i agressives, i si les coneixen per què li donen suport? Potser ignoren les seues manifestacions escrites a favor de la política de Le Pen?. Els seus socis volen convertir Castelló i el conjunt del país en un gran parc temàtic, en una gran autopista amb aeroport inclòs; agredeixen el territori en nom d'un descontrolat i sacralitzat progrés econòmic que ho justifica tot, fins i tot, la qualitat de les nostres vides. Hem descobert que hi ha per damunt del dret a la vida, el dret a l'espoli, al robatori, el dret a ser ric a costa dels altres.

El triomf de Tele Troncho és el triomf de la banalitat i de la frivolitat. No cal dir que en aquest terreny no s'hi troba sol. L'insult constant en què s'ha convertit la televisió autonòmica valenciana no ajuda a contrarestar la toxicitat contaminant de les seues emissions. Tele Troncho adopta, difon i amplifica una imatge de Castelló, carca i reaccionària. Un poble que només l'interessa treballar, anar de festa i riure les gràcies de les autoritats locals. Un món perfecte en la seua atractiva simplicitat i aparent harmonia. Com si tots els castellonencs/ ques haguérem d'estar orgullosos de tenir un alcalde que alaba a Franco o d'haver tingut familiars que es van allistar a la División Azul al costat de les tropes de Hitler!. S'ha convertit en un altaveu privilegiat per a la difusió de l'imaginari castellonenc més ranci i arcaic, una visió perversa de la realitat de la ciutat. És un instrument de propaganda política de baixa estopa que promou els instints més primaris i les reaccions més viscerals.

Troncho ha fet del victimisme i de l'adoració del poder la seua religió particular. Tot comentari crític l'interpreta en clau personal, com si fos objecte d'una persecució per part de les forces del mal (tot aquells que s'oposen a les seues opinions i projectes). No hi ha possibilitat de debat democràtic, d'igual a igual, ja que ens trobem davant d'una personalitat autoritària i intolerant que qualificant-se d'home de poble d'una cultura arran de terra, fet mol digne, fa un ús pèrfid d'aquest fet. Ell sempre disposa de la seua televisió per combatre tota opinió contrària. De quins mitjans d'expressió disposen els ciutadans/es que no pensen com ell per a defensar-se de les seues calúmnies, difamacions i mentides insultants i reiteratives?

Ataca i menysprea, agredeix i insulta la dignitat de la dona a través de comentaris sexistes, fomenta un ús folklòric, exòtic i ornamental de la nostra llengua, carrega contra altres pobles promovent la xenofòbia i el patriotisme més tronat, ridiculitza i falta al respecte a aquells que pel seu aspecte no encaixen en el seu model de "bon" ciutadà...

Educa, promou la convivència, la tolerància i el civisme Tele Troncho? Més aviat és un agent actiu per a la divisió i tensió a causa de les seues visions parcials, manipuladores i tendencioses de la realitat. Suscita tantes adhesions fervoroses com rebutjos sistemàtics. Una televisió local que hauria d'estar al servei de tots els ciutadans, s'ha convertit en una font de divisió i de conflicte ad maiorem gloriam de Troncho i dels seus protectors i avaladors polítics.

L'opinió pública a Castelló es troba segrestada per un control dels mitjans de comunicació i de les institucions polítiques sense parangó en tota la història de la democràcia. Troncho és una peça clau d'aquesta cadena de dominació i de manufacturació de l'opinió del poble a escala local. És un exemple més, il·luminador i alliçonador, de quina és la imatge de Castelló que interessa donar i potenciar. Ens ve a dir a través de les seues "pastorals" prescindibles i ínfimes, homenatge constant al mal gust, que la INANITAT DE LA IGNORÀNCIA ens fa més lliures, més savis i més "castelloneros".

Índex

anterior:
Introducció

següent:
Aproximació crítica a la ciutat dels desgavells
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent