DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #6 - primavera 04

LA UJI: CAPTIVA DEL NEOLIBERALISME

Escrits elaborats a contracorrent

Presentació

Ara fa uns mesos la UJI va celebrar un acte en el que es va premiar el treball d’aquelles empreses amb un elevat sentiment ètic en les relacions laborals. El departament d’ètica aplicada a l’empresa va ser l’encarregada de repartir els premis. En aquell sopar opulent ASCER, LUBASA o NECSO se’ns van presentar des dels cercles de l’establishment universitari com a institucions a homenatjar. El lobby ceràmic ASCER que es pronuncia contra el compliment  del protocol de Kioto i contra la col·locació inmediata dels filtres per reduir la contaminació. L’empresa NECSO, del grup Acciona, responsable de la construcció del vial Orpesa-Cabanes. I LUBASA, implicada en la tupinada dels terrenys de RENFE mentre manté el monopoli de l’especulació urbanística i la construcció de La Plana.

Aquesta tipus de celebracions i actes en què la Universitat es presenta buida de tot tipus de contingut crític l’allunya cada vegada més de les més recents reivindicacions de la societat civil castellonenca i aferma el rumb que des del seu origen va emprendre amb els interessos econòmics de la zona. Aquest viatge ha donat molts fruits. La UJI és la primera Universitat pública de tot l'Estat que ha dedicat crèdits docents a l’ètica empresarial. També disposa d'una sala de borsa. La majoria  de les carreres ofertades són titulacions orientades per a formar els quadres que ocuparan l'estructura del mercat: tècnics d'empresa i en turisme, químics, informàtics, etc.

Coneixedors de les intervencions d’aquestes empreses homenatjades amb fets que qüestionen l’ètica de les seues actuacions i que protagonitzen les darreres queixes del moviment ecologista, ens va semblar aquest fet un bon punt de partida per a indagar la relació entre Capitalisme i Universitat.

L’èxit del capitalisme a la UJI

Rafael  Benavent, nascut a la Vall d'Uixó, fundador i president del Grup Ceràmic Keraben, és el president del Consell Social de la UJI i de la Fundació Empresa-UJI. La seua relació amb la Universitat es remunta al 1994 quan comença a presidir el Consell de Participació Social.

El Consell Social va nàixer amb la idea de catalitzar la participació de la societat dins de la comunitat acadèmica per a reflectir els problemes socials de Castelló. Tanmateix, R. Benavent representa en la UJI, des del seu càrrec en el Consell, a la societat castellonenca. Un altre poderós grup empresarial present al Consell Social és Viuda de Gimeno, promotor de la desfeta del litoral mitjançant camps de golf i macrourbanitzacions. Aquest holding centra la seua relació amb el món acadèmic en la investigació sobre l'aigua, un altre recurs natural que controla (junt a FACSA) des del silenci.

L'altra entitat presidida per Benavent és la Fundació Empresa–UJI, una de les parts més actives dins del món universitari. Es va crear a l'any 93 "y entre sus objetivos destacan el promover, potenciar, canalizar y gestionar las relaciones Universidad-Sociedad y facilitar la comunicación, el conocimiento, el diálogo y la cooperación entre la Universidad y el entorno socio-económico, público y privado". La voluntat per lligar Empresa i Universitat acompanya la voluntat per lligar la relació que la Fundació otorga al binomi Empresa i Societat. Utilitzant deliberadament els termes la Fundació ens presenta un discurs en què els interessos de la societat i els interessos privats no posseeixen cap diferència. Aquesta és la visió predominant, allò bo per al capital és el millor per a la societat. Entre les adhesions a la Fundació trobem alguns Ajuntaments de La Plana, la Diputació i la resta les multinacionals més importants com BP Oil, Iberdrola, Ferro, i un llarg etcètera en el que destaca el capital tauleller que es nega a col·locar filtres (Torrecid, Quimicer,...) i aquell més proper al Partit Popular com ara Marina d’Or o LUBASA. La Fundació té un pressupost per a l’any 2004 de 3.239.480 euros. Entre d'altres coses el dedica a finançar màsters per a formar als nous especialistes de l'economia de mercat.

La trajectoria de R. Benavent l'ha situat entre la creme de la creme de l'elit empresarial de La Plana que es codeja a Madrid amb el més selecte del poder. Un empresari amb alts càrrecs en el govern com ara antic membre del Consell Assessor per a la Ciència i la Tecnologia de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia, també és president del Consell General de Socis de la Fundació d'Estudis Borsaris i Financers. A més, ha rebut del Ministeri de Treball la medalla d'or al mèrit en el treball, se li concedeix el Premi Príncipe Felipe a la Calidad Industrial i el Premi Príncipe Felipe a la Competitividad Empresarial.També el premi a l'ètica empresarial que otorga la famosa publicació The Economist. Un poderós empresari amb 700 treballadors al seu càrrec que defén, seguint les seues idees catòliques, un model d'empresa familiar —Keraben— on tots els alts càrrecs estan ocupats pels seus fills. Representa el perfil perfecte del discurs triomfalista del poder polític; l'èxit econòmic de reduïts grups socials a costa del silenci dels problemes d'aquells més desafavorits.

1985. Un any complicat per a Benavent:

R. Benavent i el seu germà Josep des de mitjans dels setanta eren co-propietaris del Restaurant Arrantzale al Grau de Castelló. El propietari i major accionista era José Luís Araquistain, un conegut empresari amb molts interessos a Castelló. Aquest restaurant a l'agost del 85 va sofrir una forta explosió que el va deixar en runes. Pel que sembla l'Arrantzale era un punt de trobada de l'utradreta local i de membres del GAL com els germans Perret. A més servia de magatzem per a explosius que anaven a ser utilitzats en la guerra bruta contra ETA, causa a la que s'atribueix l'explosió (El Temps, 14/10/85, p.55, "El fosc laberint d'un atemptat"). Però la connexió amb els ultres no va ser l'única complicació que van viure els grermà Benavent al 85, ja que la fàbrica de fertilitzants que havien venut però que continuaven controlant com a gerents va patir un fort incendi. Després va vindre Gres de Nules i Keraben i amb el temps R. Benavent es va aconseguir situar en les altes cúpules empresarials dirigents.

Capitalisme ètic?

Domigo Garcia Marzà, professor d'Ètica i Filosofia Política, membre de la Fundación para la Ética de los Negocios y las Organizaciones (ETNOR), antic vice-rector de comunicació i política lingüística a la UJI, és un dels més destacatats promotors de l'ètica empresarial. L'ètica empresarial es presenta com una disciplina aplicada en què les empreses privades estan legitimades socialment pel seu compromís ètic. Aquest compromís per a D.G. Marzà és recíproc, la societat al mateix temps ha d'acceptar des de la seua adhesió les normes del funcionament empresarial. També des de la Fundació Empresa-UJI i des de la seua filial el Foro Jovellanos, ens presenten el conjunt de les empreses privades com a projectes amb una gran sensibilitat ètica amb els problemes socials i mediambientals i als que Castelló i la comunitat acadèmica ha d'ajudar a millorar.

En el llarg currículum de D. Garcia Marzà trobem obres com "Rentabilidad de la ética para la empresa" o "Ética de las empresas" i altres col·laboracions amb Adela Cortina, catedràtica d'Ética i Filosofia Política de la Universitat de València i també membre d'ETNOR. A. Cortina des de València també sent una gran preocupació per l’ètica i les empreses privades. A les presentacions dels llibres de D. Garcia Marzà assisteixen celebritats de l’alçada de Luis María Ansón, exdirector de l'ABC i director de La Razón; Fernando González Urbaneja, director del diario Cinco Días; Francesc Colomer, alcalde de Benicàssim; Miguel Ángel Mulet, regidor de cultura a l’Ajuntament de Castelló, etc.

Durant la seua etapa com a vicerector D. Garcia Marzà es va aliar amb J.J. Silvestre regidor de Medi Ambient a l’Ajuntament de Borriana amb la intenció de fer un aula de natura a Borriana emprant Torre del Mar, un construcció medieval de propietat pública situada al paratge natural del Clot de la Mare de Déu (L’estany de la Vila) i dins del catàleg de zones humides. Aquesta aula de natura es vol presentar com una iniciativa medi ambiental davant l’oposició a la tupinada urbanística de l’Ajuntament per fer del Clot de la Mare de Déu un estany integrat en un complex urbanístic de 2.600.000 metres quadrats en la zona de San Gregori amb camp de golf inclòs.

Com dèiem anteriorment D. Garcia Marzà també és membre de la Fundació ETNOR. Des d'aquesta s'ha impulsat la Xarxa Iberoamericana d'Ètica Empresarial formada amb altres entitats colombianes estretament relacionades amb la banca, l'església i les empreses privades del país. La Xarxa es presenta com una iniciativa ètica que pretén aconseguir dins del conflicte guerriller un desenvolupament humà dins de l'empresa. Açò és traslladar a Llatinoamèrica els principis de la seua proposta empresarial. Tot açò en el bellmig del Pla Colòmbia dels EEUU.

Segons l’obra de D. Garcia Marzà una empresa és ètica si "sus políticas, decisiones, acciones, consecuencias y efectos son aceptados por todos los afectados presentes y futuros". Tota una ambició per al braç ideològic de l'economia de mercat, eixa elit intelectual que dona la cobertura discursiva necessària per a justificar un món basat en les desigualtats.

La precarietat

Un fet que va cridar l’atenció sobre les precàries condicions dels i les treballadores de la Universitat va ser l’acomiadament d’una treballadora de l’empresa Aramendi S.L. d’un dia per a un altre per demanar més personal. Aramendi S.L. és l’empresa contratada que s’encarrega de la gestió de l’hosteleria. La privatització de l’ensenyament ha portat a què la gestió de serveis com la neteja, reprografia, l’hosteleria, etc., quede en mans d’empreses privades gens respectuoses amb els drets laborals. Aquest model segons les denuncies del col·lectiu d'estudiants CEPC ha empitjorat la qualitat dels serveis a més d’impedir la integració dins de la comunitat universitària dels treballadors i les treballadores que presten els serveis. Per altra banda, els treballadors i les treballadores del personal d’administració i serveis (PAS) també van mostrar les seues queixes davant la gestió del rector F. Toledo. Aquests van denunciar l'incompliment dels acords que havien pres en la Mesa negociadora i l'empitjorament de la marxa dels serveis, qüestions que han despertat el malestar entre el PAS. Per la seua part, la relació que manté el rector amb l'STEPV-IV ha portat al sindicat a definir-la d'enfrontament continu. En una de les denúncies públiques d'aquest després d'un dels atacs de F. Toledo es va traure a debat la paritat entre homes i dones a les posicions de poder a la UJI, majoritàriament controlades pels homes. El rector, organitzador i moderador de debats en el Casino Antic com per exemple sobre les polítiques d'igualtat, sembla que afronta les desigualtats de gènere amb certa frivolitat.

Guanyant legitimitat social gràcies a la UJI

Durant el curs multinacionals com B.P. Oil i Iberdrola o el capital local de tota la vida com LUBASA col·laboren amb beques i ajudes amb la UJI. En el cas de la B.P., la refineria de Castelló ha donat 11.526 euros per a realitzar jornades, seminaris, congressos, etc.,  rellevants per a la comunitat científica en els que ha de constar el seu logotip. Per la seua part, LUBASA otorga beques als estudiants que presenten els projectes més innovadors a la seua branca LUBASA social. En els actes en els que s'otorguen aquestes ajudes, com explica Naomi Klein al llibre No Logo, els anagrames són el més important; vendre una bona imatge amb l'afegit del suport del món universitari, representant de les ciències i la cultura a Castelló, pot resultar més senzill. ASCER també surt molt beneficiada socialment i mediàticament per l'estreta relació que manté amb la UJI. El lobby ceràmic ha emprès una dura campanya per guanyar un tracte especial en l'aplicació de la nova legislació mediambiental. En una de les conferències del president d'ASCER, F. Diago, per alertar del perill que corre la indústria tauellera si es compleix el protocol de Kioto, trobem la presència acrítica de F. Toledo, rector de la UJI, i de R. Benavent. Des d'ASCER s'utilitza el ressó mediàtic i el renom social que té la UJI per a confondre a la població, mentre continua l'escàs control sobre les emissions i la contaminació atmosfèrica de la indústria química com ve denunciant la plataforma contra la contaminació, així com s'incrementen les regulacions del plantilla i els acomiadaments col·lectius. La imatge social d'una empresa, la seua marca, bé val uns quants milions de pessetes a l'any.

Per finalitzar

Des dels seus inicis la Universitat de Castelló va nàixer per a servir a les necessitats del capital, sobretot, a la indústria taulellera. Les carreres ofertades havien d’assegurar la formació dels futurs quadres per a no deixar mai penjada l’estructura del capital ceràmic. Aquesta línia estratègica és clara: unir les necessitats de les multinacionals amb l’educació. L’èxit de R. Benavent i D. Garcia Marzà dins de les posicions de poder comfirmen l’èxit d’aquesta visió.

L’escassa activitat contestatària del món estudiantil a la UJI és simptomàtica d’una institució molt allunyada de l’esperit crític que sempre ha acompanyat la vida universitària. A més, les poques queixes organitzades des de l’estudiantat que posen en qüestió el paper de l’establishment universitari són silenciades quan no criminalitzades, com per exemple, les veus en contra de l’àgora i la nova parada d’autobús.

Tot i això dins de les iniciatives subvencionades per la UJI trobem projectes interessants que donen una postura crítica amb el sistema com el Màster per la pau o les exposicions a l’antiga Llotja del Cànem. Aquestes funcionen com la vàlvula d’escapament d’un olla que necessita expulsar vapor per no esclatar. És a dir, són la part crítica de la UJI per legitimar la institució davant del ciutadà/na no comforme amb l’estat de les coses. Les notes discordants dins d’una melodia protocapitalista. Les notes que esperem un dia aconsegueixen reduir i predominar sobre el discurs únic de l’establishment universitari.

Informacions extretes d'El Grill (publicació de l'assemblea de Maulets-La Plana).

Índex

anterior:
Dinàmiques urbanístiques autodestructives. Un exemple: La partida Bovalar

següent:
Premsa gratuïta a Castelló: Un instrument més al servei del PP i del pensament únic
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent