DOSSIERS CRÍTI(CS) Repensar Castelló
  #12 - tardor 05

ALGUNES APORTACIONS A L'ESTUDI DE LA "PROTESTA" DURANT EL FRANQUISME A LA PLANA, 1958-1966
(Vuit històries de la gent de la Plana)

Escrits elaborats a contracorrent

A continuació presentem diverses "històries" relacionades amb problemes concrets de la gent de la Plana al bell mig del franquisme, simples apropiacions de l´espai i el temps per part dels que pateixen els problemes, sense que apareguen per darrere, hem de suposar, les mans de cap sindicat o partit clandestí, els fils de cap enemic exterior, d´alguna organització política o sindical, etc. Pel que sembla, malgrat la situació, la protesta era una de les poques eines efectives que disposaven els treballadors i treballadores per fer valdre les seues exigències, i aquesta es produïa a voltes a nivells "interns" d´empresa o als talls al camp en moments molt concrets, aplegant a produir-se algun conflicte, bàsicament de manera local però, etc. Proposem, a continuació, una suggerent contribució a l´estudi de la protesta obrera i l´inventiva popular durant el franquisme a la Plana.

1 Dones castigades al Grau de Castelló (1958)

En setembre de 1958, al Grau de Castelló, totes les treballadores de la fàbrica de conserves "Conservas Cerqueira", demanen un augment de 1,75 pessetes/hora en les hores extraordinàries. L´empresa es nega a concedir-lo en un principi. Les obreres estan dos dies negant-se a fer hores extres i les treballadores trien a Carmen Tellols Benet com a parlamentària amb l´empresa. Finalment, aconsegueixen l´augment. Però no acaben ací els problemes: a l´haver diferents categories salarials, les que cobren menys i consideren que realitzen les mateixes tasques que les altres volen ara l´equiparació i es neguen a treballar en les hores extres. L´empresa, per la seua banda, pren represàlies i encomana feines dures en les hores extres ("parrillas") a Carmen Tellols Ten i Antonia Bellaví (1ª categoria), Dolores Torres Blasco i Josefa Salvador Bellaví (respectivament, 2ª i 3ª categoria). Aquestes abandonen la fàbrica i es neguen a fer-les, etc., (informe comissaria de policia, Castelló, 15-9-1958; ofici enviat pel Governador a la Delegación de Sindicatos, Castelló, 17-9-1958, i ofici de la Delegación, Castelló, 21-9-1958, Arxiu Històric Provincial de Castelló, caixa 9685).

2 Jocs prohibits i una escola de cagons a Benadresa (1958)

En març de 1958, Juan Lacasa Nebot, estava domiciliat a la partida Benadresa, n. 103, de Castelló, i comptava amb antecedents polítics "izquierdistas por haber sido del P.O.U.M. (Partido Obrero de Unificación Marxista) y voluntario en la tristemente Columna Torres Benedicto (sic), quien se dedica a formular denuncias contra los vecinos con los que por cualquier circunstancia se pone mal". A banda d´això, J. Lacasa, també es dedica a l´ensenyança "sin tener título ni autorización alguna para ello, teniendo una escuela de párvulos, pese a la falta de cultura que se advierte de la lectura de su denuncia manuscrita". Aquesta denúncia manoscrita havia estat enviada per Lacasa al Governador civil de Castelló, en la qual notificava el que, en la "venta" regentada per Joaquín Guillamón Solsona, es juguen a jocs prohibits com el "burro" i el "monte", amb diners pel mig. El cas és que també participen menors, com José Tejero o Juan Antonio Bellès que, respectivament, van perdre jugant 100 i 35 pessetes. A banda, els menors també prenen begudes alcohòliques.

Segons el corresponent informe enviat per la policia a la Governació, a l´establiment de comestibles de J. Guillamón, situat a la carretera dels Palos, a sis kilòmetres de la ciutat de Castelló, van alguns joves d´entre 18 i 20 anys després del treball "para tomar unas copas de vino y cacaos, jugando a la baraja el importe de la consumición por ser amigos del hijo del dueño...".

L´informe policial no diu res més sobre els jocs amb diners però, pel contrari, escrit a mà, suposadament pel secretari del Governador, podem llegir el següent: "Dar cuenta a la Inspección de Enseñanza Primaria sobre la labor docente que realiza Juan Lacasa...", (nota de la policia espanyola enviada a Govern Civil i manuscrit de Lacasa, AHPCS, caixa 9685).

3 "¡ Muera Franco ! ¡Viva Rusia!", segons un desinhibit ebri d´Onda (1962)

El 25 de gener de 1962, a les 17 hores, Nieves Pérez Mezquita, de 67 anys, compareix davant la Policia Municipal d´Onda per a denunciar que, a les 16,45, a la cruïlla dels carrers Colón i Ribesalbes, es trobava un individu escandalitzant i "profiriendo injurias contra el Jefe del Estado, tales como "Muera Franco", "Mueran todos los que quieran a Franco", que le dieran "Por C.... a Franco", que "Justicia es la de España" y dando vivas a Rusia...".

Els municipals agafen al cridaner, qui resulta ser Juan Antonio Navío Montenegro, de 43 anys, natural de Bailén (Jaén), que "vive ambulante en la ciudad de Villarreal", i pateix una coxalgia al costat dret, un peu equí i un acurtament de peu dret, "por lo que parece ser dedicarse a la venta de papeles de canciones y romances". Manifesta haver aplegat a Onda eixe mateix dia i reconeix tot el que havia dit degut al fet que es trobava un "poco bebido", (ofici de l´ajuntament d´Onda enviat a Govern Civil, 29-1-1962, AHPCS, caixa 9686).

4 Treballar com a burros a Moró (1962)

El dia 1 d´agost de 1962 és acomiadat el "productor" Genaro Muñoz Fajardo, que des de feia quatre anys treballava a destall (a preu fet) a la fàbrica de teules i maons de Juan Ramos Renau, de Sant Joan de Moró. El motiu és que, Muñoz, que vivia al carrer Santa Teresa de Moró, feia "propaganda" contrària a l´empresa durant la jornada laboral, dient als altres treballadors que "estaban haciendo trabajos de burro, y que no llegaran a esforzarse tanto en la producción, llegando incluso su propaganda (...) y con su proceder sembraba el desconcierto entre empresa y productores...".

En aquest menester és agafat per la filla de l´amo, María Ramos Barreda, la qual ho comunica a son pare i s´entrevista amb Muñoz. Aquest darrer, la va amenaçar dient-li que "si EL RÉGIMEN CAMBIARE ella moriría HORCADA". Davant d´això, decideixen acomiadar-lo fulminantment, per la forma d´espressar-se "y sus procedimientos indeseables por todos los conceptos", ja que aquests són contraris "a las ordenes dimanadas de la Superioridad para hacer una España Grande", segons l´escrit enviat al Governador pel mateix J. Ramos i pel fidel Miguel Sales Renau, encarregat i enllaç sindical de la fàbrica, (Moró, 2-8-1962, AHPCS, caixa, 9686).

Segons la Guàrdia Civil, Juan Ramos Renau, domiciliat al mas Correntilla de Moró, abans del 36 era del "Partido Liberal", durant la guerra va ser perseguit pels "marxistas", els quals mataren un germà seu, "ya que al igual que éste mostraba sus simpatías por la Causa Nacional", i ara és del Somatén armat de Moró. Pel que respecta a Muñoz, abans del 36 havia estat afiliat a les Juventudes Unificadas, durant la guerra havia fet guàrdies al seu poble (Quintanar del Rey, Conca) i havia marxat voluntari a l´exèrcit republicà, no havent estat empresonat després, i així "no se tiene conocimiento haya tomado parte en la comisión de hechos delictivos y actualmente se mantiene apartado de toda actividad política", (SIGC 233ª Comandancia, nota informativa, Castelló, 25-8-1962, AHPCS, caixa 9686).

5 Problemes laborals al barranc de Bellver (1963)

A les 9 hores del dia nou de febrer de 1963, en unes obres que l´empresa constructora Edificaciones Levantinas Industriales SA estava realitzant a les Platgetes de Bellver, 85 dels 149 treballadors es neguen a entrar a treballar i "sin violencias y pacíficamente optaron por hacer un plante en el trabajo y estuvieron por los alrededores (...) toda vez que alegaron tener derecho a un aumento de salario en compensación a las primas y gratificaciones que por la empresa se había concedido a primeros de este año, a los capataces y personal especializado, sin que ellos hubieran percibido mejora alguna". Demanen, per tant, que s´augmente el salari en dues pessetes l´hora. Val a dir que, la plantilla de l´empresa era composada per 149 treballadors, dels quals 3 eren administratius, 3 tècnics i 143 peons, i era propietat de Joaquín Bau Moya, Elisa Carpi Vilar, i dels fills dels anteriors Joaquín, Fernando i José Luis.

Fins a Bellver es desplaçaren l´Inspector Provincial de Trabajo, el Delegado Provincial de Sindicatos, l´advocat sindical i el propietari Bau Moya, els quals es reuneixen amb els enllaços sindicals i amb els "más significados del plante", arrancant el compromís de parlar del tema després que es retornara al treball, la qual cosa es produeix a les 12 del matí. Desconeixem el resultat final, però, el que si sembla clar, segons la Guardia Civil, és el que l´aturada de Platgetes no va tindre "repercusiones de carácter económico o laboral en esta zona", (SIGC 233 ª Comandancia, nota informativa, Castelló, 9-2-1963, AHPCS, caixa 9686).

6 Sembrant l´arròs a Almenara (1963)

En maig de 1963, Manuel Puchades Puchades, de la Font de Sant Lluís de València, inversionista urbà i propietari de finques a la partida El Racó d'Almenara, contracta uns quants bracers per a la sembra d'arròs a 150 pessetes de jornal diari. Al moment de posar-se al tall, els jornalers demanen 175 pessetes tal com cobraven altres bracers a altres indrets. El propietari accedeix en principi, però, a l´hora de pagar, es nega a fer-ho per eixa quantitat. Negocien i, finalment, segons la G. Civil, "se acordó un salario de 165 pesetas, solucionándose de esta forma el litigio que existía", (SIGC 233ª Comandancia, nota informativa, Castelló, 30-5-1963, AHPCS, caixa 9686).

7 Pasquins d´El Capitán Libertador de Borriana (1965)

A l'agost de 1965, a Borriana apareixen diversos pasquins escrits conscientment amb moltíssimes faltes d'ortografia: un és trobat penjat a un arbre prop de la plaça de l'ajuntament i d'altres per la carretera de Borriana a Almassora. Els pasquins estaven escrits sobre paper elaborat a la paperera local "El Mijares" i la Guardia Civil sospita de José Toledo Ruiz, treballador d'aquesta empresa que des de feia uns dies treballava a Borriana procedent de Barcelona, i del qual inspeccionen sa casa, trobant-se diversos papers en blanc però semblats als penjats i diversos llapis, etc., (SIGC 233ª Comandancia, nota informativa, Castelló, 30-8-1965, AHPCS, caixa 9676). La transcripció dels quatre pasquins, sense faltes:

"Camaradas, pequeños campesinos, con vuestro sudor regáis vuestros campos uniros a luchar por la mejora de vuestros campos.

Viva el comunismo.

Abajo los negreros.

El Capitán Libertador".

"Atención obreros españoles pidamos nuestros derechos lo mínimo doscientas pesetas de jornal base si es preciso iremos a las armas y morir pues la libertad adelante camaradas viva el comunismo abajo los franquistas.

El Capitán Libertador".

"Camaradas, no veis la injusticia que cometen con nosotros y con nuestros hijos y nuestras mujeres. No nos pagan la sudor que derramamos en trabajos de los verdugos capitalistas. Unámonos y juntos todos conseguiremos la libertad y mueran los vendidos y granujas.

Viva el comunismo. El Capitán Libertador".

"Camaradas trabajadores que saléis de nuestra patria a trabajar al extranjero que os sacan como esclavos en manadas como en tiempos de la esclavitud negra y por cada uno de vosotros se lleva el gobierno un 30 por 1000. No tienen bastante con la sangre que nos chupan aquí, aún nos explotan estando fuera.

No tienen derecho a vivir, acabemos con ellos con los asesinos franquistas demostremos que aún queda sangre.

Viva la República y el comunismo

El Capitán Libertador".

8 La recol·lecció de la Vinya a les Coves (1966)

A la campanya de 1966, a les Coves de Vinromà treballen en la recol·lecció de la vinya 10 treballadors eventuals que demanen un augment de jornal de 2 pessetes l´hora. Aquest augment era exigit a la Junta de Socis de la Cooperativa Sant Isidre local, la qual desestima la petició. Però, el dia 12 de setembre els jornalers manifesten que no tornaran al tall i fan una aturada de 3 hores. Finalment, la Junta accedeix i accepta l´augment salarial, (SIGC 233ª Comandancia, nota informativa, Castelló, 17-9-1966, AHPCS, caixa 9676).

Índex

anterior:
Abusos policials: més enllà del "cas Roquetas"

següent:
Una aproximació a alguns aspectes provocats per la necessitat de mà d´obra durant la recol·lecció de la taronja i la seua incidència local (I)
critics@moviments.net Un espai de debat i reflexió
 
Anterior Índex Següent