Atur i precarietat a Castelló

Si fullegem o consultem amb certa atenció les versions electròniques de la premsa local de les últimes setmanes topem amb notícies relatives a l’atur i a la precarietat laboral en la zona de Castelló que contrasten amb la visió idíl·lica i bucòlica projectada des de les instàncies del poder polític i econòmic.

Podríem començar parlant dels accidents laborals. Durant l’any 2004 es van produir 11 accidents laborals mortals i 25 en què el treballador va resultar amb lesions greus. En l’any 2005, els morts van ser 17 i els ferits greus van arribar a 88 (Levante, 28-2-06). Aquestes dades han provocat que una persona gens sospitosa d’anticapitalisme com el fiscal en cap de l’Audiència provincial de Castelló, Javier Arias, haja mostrat la seua preocupació ja que “les xifres comencen a ser tràgicament escandaloses” i “les xifres d’accidents laborals provoquen calfreds” (Levante, 28-2-06).

Tanmateix, el Govern valencià no ha incrementat el nombre d’inspectors laborals a les comarques de Castelló en els últims deu anys. La Inspecció de Treball de Castelló manté el mateix nombre de revisors, un total de vuit, des de 1996. La Conselleria d’Economia, Hisenda i Treball no ha considerat oportú contractar nou personal malgrat disparar-se la xifra d’accidents laborals (Levante, 9-1-06).

Podríem continuar amb l’omnipresent precarietat laboral. UGT va denunciar que “Castelló és un exponent dels empresaris que busquen mà d’obra esclavista” (Levante, 14-2-06). Certament, sorprenia una declaració tan rotunda per part d’un sindicat moderat. El miratge va durar poc. Al dia següent, en un comunicat de premsa, aquesta mateixa organització sindical matisava les declaracions del seu secretari d’Acció Sindical, Antonio Ferrer, tot afirmant que es referia al descobriment d’un campament il·legal de temporers a Vinaròs, i, que, en línies generals, els empresaris castellonencs respectaven la normativa laboral vigent. Diligentment, Mediterráneo (15-2-06) es va fer ressò d’aquesta nota de rectificació.

Per la seva banda, la secretària general de CCOO-Comarques del Nord, Encarna Barragán, va titllar el campament il·legal de Vinaròs d’«esclavisme del segle XXI». La sindicalista va denunciar que aquestes pràctiques laborals abusives s’emparen en una falta de mitjans per prevenir riscos laborals. En el precari campament de collidors hi treballaven 19 nounvinguts en condicions d’explotació.

Si anem a buscar altres formes de coerció laboral més subtils com el tipus de contractes emesos també trobem les seues manifestacions nostrades. Així, per exemple, el 90% dels joves assalariats menors de 30 anys treballaren durant l’any 2005 amb contractes temporals o precaris a Castelló. La inestabilitat laboral afecta a més de 90.000 joves en edat de treballar (Levante, 13-1-06). El 89% dels contractes signats durant els primers deu mesos del passat any van ser de caràcter temporal (Levante, 31-1-06). Una bona mordassa per evitar qualsevol espurna de protesta social.

Pel que fa a les dades de l’atur, Castelló compta amb 16.556 aturats produint-se una tendència alcista contrària a l’experimentada en el conjunt de l’Estat. El sector de la construcció comença a emetre símptomes de cansament ja que no absorbeix mà d’obra com ho feia fins ara. A més, els nous treballadors tenen cada volta més dificultats per aconseguir una primera ocupació. L’any 2003 n’hi havia poc més de 10.000 aturats, actualment n’hi ha 16.556, dels quals 9.812 són dones. No n’hi ha sectors de recanvi que puguen absorbir noves pèrdues de llocs de treball perquè de la ceràmica s’espera un manteniment dels planters; i tant el turisme com l’agricultura només generen treball de manera temporal. És així com els sindicats oficials coincideixen a assenyalar que el model econòmic provincial està ja “esgotat” (Levante, 3-3-06).

Són aquestes unes petites mostres d’abusos patronals i de situacions laborals compromeses que contrasten vivament amb els cants de sirena emesos contínuament des dels aparells del poder. Com a botó de mostra d’aquesta realitat, podem recordar les declaracions del president de la Generalitat valenciana, Francesc Camps, reproduïdes a so de bombo i platerets, quan va declarar emfàticament en una recent visita a Castelló que «estem en el millor moment d’ocupació de tota la història de la província» (Levante, 23-12-05). No voldria pas dir que les classes dirigents estan en un moment estel·lar de la seua història?

Redacció Altrecastelló (4-3-06)