Benvingut al paradís (III)

“El PP de Castelló és el «gran partit» de la província, «no sols perquè té el major suport des del punt de vista electoral, sinó també perquè, al llarg d’aquests anys, ha donat a Castelló els millors anys d’inversió i prosperitat de tota la seu història»” (Francesc Camps, president de la Generalitat valenciana, Levante, 23-12-05).

Pobresa al “Paradís”

Un informe de Càritas revela que la borsa de pobresa a Castelló està ja constituïda principalment per immigrants romanesos que s’amunteguen en pisos del municipi; en algunes ocasions fins a tretze persones en un mateix immoble.

Malgrat que l’estudi eludeix donar xifres globals, se sap que almenys 1.716 persones van ser ateses durant el passat any en l’Alberg Municipal i les últimes dades sociològiques que baralla l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunten que pot haver-hi més de 27.000 persones vivint en condicions infrahumanes.
El perfil de les persones sense sostre a Castelló es correspon al d’un immigrant europeu de procedència romanesa, dona en la majoria dels casos i amb una edat compresa entre els 18 i els 45 anys, i que percep petites quantitats de diners procedent de l’economia submergida (Levante, 4-10-05).

Pobres i rics

Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre les condicions de vida en l’Estat espanyol revelen que la bona marxa de la macroeconomia no té sempre un reflex immediat en la microeconomia. O millor dit, no arriba amb profusió a la butxaca dels més desafavorits. Aquell ja vell eslogan de "España va bien", inventat per Aznar, o la proclama de Zapatero que els comptes públics tindran per primera vegada aquest any superàvit els pot sonar a quasi un acudit a aqueix quasi 20% d’espanyols que assegura viure per sota del llindar de la pobresa o aqueix 44% de famílies que no pot permetre’s una setmana de vacances a l’any.

On està el límit de penúria? Els experts el col·loquen en el 60% de l’ingrés mitjà nacional, fet que en termes numèrics significa no arribar a aconseguir 5.177 euros anuals o 369 euros mensuals. És una població de risc, que viu per sota del que els sociòlegs defineixen com a segment de "pobresa relativa", distint al que s’entén com el de "pobresa severa". En qualsevol cas, són persones que malviuen, gràcies a la retribució de les seues migrades pensions o d’ajudes familiars. Gran part d’aquests són ancians per als qui molt difícilment les coses canviaran. La bretxa entre rics i pobres ha augmentat, s’han agreujat les estretors de la població anciana i la desigualtat entre homes i dones és molt alta (El País, 8-12-05).

Neofeudalisme immobiliari

L’esforç salarial per a la compra d’un habitatge a l’Estat espanyol no para de créixer. La compra d’un habitatge de 90 metres absorbeix el sou de quasi set anys. Entre 1997 i 2000 adquirir un pis de 90 metres quadrats costava 4,7 vegades el salari brut anual, mentre l’any passat costava 6,7 vegades, segons l’estudi publicat pel catedràtic Santiago Carbó a Cuadernos de Información Económica, que edita la Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas). L’economista Julio Rodríguez assenyala que l’augment mitjà anual de preu de l’habitatge entre 2002 i 2003 quasi s’ha triplicat respecte la mitjana de la zona euro (El año que tampoco hicimos la revolución, pàg. 19, Cabayo de Troya, 2005.

Pirates

El Partit Socialista del País Valencià (PSPV) va presentar ahir al Tribunal Suprem una querella contra l’actual portaveu del Grup Popular en el Congrés i ja ex president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, el cantant Julio Iglesias i els responsables de l’Institut Valencià de l’Exportació (Ivex) per suposats delictes de malversació, falsedat i delicte fiscal en la contractació del cantant en 1997. El contracte oficial estipulava uns honoraris de 375 milions de pessetes per diferents actes promocionals, però el cantant va acabar rebent 990 milions lliures d’impostos (El año que tampoco hicimos la revolución, pàg. 35-36, Cabayo de Troya, 2005).

Cas Fabra

Tres ex alts càrrecs dels ministeris de Sanitat i Agricultura, una de la Generalitat Valenciana, l’anterior subdelegat del Govern i un ex diputat en el Congrés han estat imputats per l’Audiència de Castelló en el cas Fabra, en el qual s’investiga un suposat delicte de tràfic d’influències. En aquest sumari estaven ja imputats el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i la seua esposa, juntament amb l’empresari que el va denunciar i la seua ex dona. Fabra, líder del PP castellonenc, està sent investigat per la possible comissió de diferents delictes contra l’administració pública en un procés en què intervé la Fiscalia Anticorrupció. Fabra va ser denunciat per l’empresari Vicente Vilar, que l’acusà de cobrar-li quantitats milionàries a canvi de tractar d’agilitar autoritzacions per a la fabricació de productes fitosanitaris (El año que tampoco hicimos la revolución, pàg. 287, Cabayo de Troya, 2005).

Pluriocupat

José Luis Gimeno, alcalde Castelló fins al gener passat, alterna els seus negocis en el sector de la construcció amb el càrrec de conseller de Castelló Cultural. Actualment, els seus negocis privats es barregen amb el nou càrrec que ara ocupa, com a conseller de Castelló Cultural per impulsar la Ciutat de les Llengües, un projecte virtual del PP que encara no s’ha posat en marxa però que reporta a Gimeno un sou de prop de 63.000 euros.

Entre les activitats econòmiques de l’exalcalde —arquitecte de formació—, hi ha la construcció. L’exresponsable municipal figura des del juny com a vicepresident de l’empresa constructora Playa de Farnals Residencial, S.A, constituïda el 30 de maig del 2005. Dins del consell d’administració trobem alts càrrecs del Grupo Gimeno, com ara Francisco Javier Gimeno. Dóna la casualitat que aquest grup, que conforma una de les companyies més importants de tot Castelló —amb empreses com Renos, Facsa i Foconsa—, va rebre contractes milionaris de l’Ajuntament que dirigia José Luis Gimeno.

Empreses del Grupo Gimeno també van resultar adjudicatàries el 2003 dels concursos per explotar els auditoris i palaus de congressos de Castelló i Peníscola, a més de la cafeteria del Museu de Belles Arts. Aquestes tres infraestructures culturals depenen també de l’entitat Castelló Cultural, de la qual José Luis Gimeno és conseller des que va deixar l’Ajuntament (El Temps, 13-12-05, pàg. 20-21).

Tràfic d’esclaus

La Guàrdia Civil va descobrir en la matinada d’ahir a Onda (Castelló) a dotze marroquins que viatjaven des de feia quatre dies sense menjar ni aigua en el remolc d’un camió. El transport, semblant a un contenidor frigorífic amb tan sols unes finestres petites, havia sortit de Tànger (Marroc) quatre dies abans i devia portar una càrrega de roba fins a la localitat francesa de Lió. Un familiar d’un dels conductors, segons la seua declaració, viu en Onda i s’aturaren per visitar-lo. En dirigir-se al poble, un dels camioners va sentir els cops dels immigrants mentre cridaven en francès: “Anem a morir tots!” (El año que tampoco hicimos la revolución, pàg. 130, Cabayo de Troya, 2005).

Accidents laborals

Les morts en el lloc de treball han crescut un 40% en els últims dotze mesos. El director general de Treball i Salut Laboral de la Generalitat Valenciana, Román Ceballos, va reconèixer que l’augment dels accidents laborals mortals tant en la demarcació de Castelló com en la resta del País Valencià és «absolutament lamentable». Els accidents mortals han crescut en el País Valencià un 18% i en Castelló frega el 40% ja que s’han registrat cinc accidents més que en el mateix període de l’any anterior (Levante, 30-11-05).

Per aprendre...

Entrevista amb José Elorrieta, secretari d’ELA

Pregunta. La patronal retreu a ELA el radicalisme que ha mostrat en la seu actuació durant els últims cinc anys.

Resposta. No hem perdut el sentit de la realitat, però pretenem que el realisme no ens el marquen la patronal i el govern. Hem d’usar les nostres pròpies armes. La cosa és molt senzilla: o t’organitzes per lluitar o t’utilitzen; o t’organitzes per a la lluita, o t’escombren.

Pregunta. Quatre-cents vint-i-dos vagues d’empresa i unes altres setze de sectorials en quatre anys és molta conflictivitat.

Resposta. Hi ha molt de conflicte perquè n’hi ha molta gent que cobra set-cents euros al mes. La gent no es pot resignar al fet que un contracte se li substituïsca per un altre i altre, i sempre eventual (Gara, maig de 2005).

Precarietat laboral

Les últimes dades facilitades pel Ministeri de Treball al sindicat Comissions Obreres (CC.OO) revelen que el 89 per cent dels nou contractes laborals registrats durant els deu primers mesos de 2005 en la demarcació de Castelló van ser de caràcter temporal. L’esmentada estadística no fa més que confirmar una tendència a l’increment de la precarietat laboral. La riquesa de Castelló s’ha traduït durant la darrera dècada en la pràctica absència d’atur i en l’increment del benefici generat per les empreses privades. Malgrat això, els guanys dels sectors no han motivat una millora de les condicions del treballador. Més aviat, l’evolució del mercat laboral persisteix abocada a un modelo de treball precari i marcat per la inestabilitat (Levante, 7-12-05).

Pensions de subsistència

Les pensions a Castelló estan un 15% per sota de la mitjana estatal. El sindicat UGT ha denunciat que els pensionistes de Castelló cobren una mitjana de 522,76 euros, fet que suposa un 85,5% sobre la quantitat mitjana que es cobra a l’Estat espanyol, segons les xifres fetes públiques ahir sobre dades a 1 de desembre i que empitjoren les estadístiques de l’any anterior. Les dades a nivell de País Valencià també són aclaridores, en concret, les 221.787 persones vídues cobren un 94,87% de la mitjana estatal, les 81.717 persones amb incapacitat permanent es queden en el 91,5%, i les 473.520 persones jubilades únicament arriben al 90,5% de la mitjana estatal. Aquestes dades són la constatació, segons UGT, de l’elevada precarietat en el treball que n’hi ha a Castelló (Levante, 29-12-05).

RECOPILACIÓ I TRADUCCIÓ A CURA D’ALTRECASTELLÓ