L’imperi immobiliari de l’amic de Fabra

Alfonso Ferrada és secretari de Política Econòmica i Treball del PP en el País Valencià. També alcalde de Borriana i soci polític de Carlos Fabra. Introduït en política ha anat teixint tota una trama immobiliària que controla, directament o a través de socis i familiars, desenes de milers de metres quadrats, alguns en zones pendents de qualificació. Tot en una població en la qual ell ha requalificat en tan sols dos anys prop de 10 milions de metres quadrats.

L’alcalde de Borriana (Castelló), Alfonso Ferrada, ha creat un important conglomerat d’empreses immobiliàries des que regeix els designis del seu municipi. Ferrada, abans dedicat a negocis agraris, és alcalde des de 1995, captat per a la política pel controvertit líder del PP de Castelló, Carlos Fabra. Ferrada és a més secretari executiu de Política Econòmica i Treball del PP en el País Valencià. Ara empreses seues, de familiars o dels seus socis i empleats controlen centenars de milers de metres quadrats a Borriana (un poble en plena explosió de requalificacions), alguns pendents de modificacions en la seua qualificació.

Segons les dades que ha pogut obtenir Interviú en el registre mercantil, Alfonso Ferrada és accionista almenys de tres empreses dedicades a l’activitat immobiliària: Andramparc, Serratella Hàbitat i Rifelans Urbana. A més, la seua esposa, María de los Ángles Gascó, de professió farmacèutica té, junt al sogre del polític, Francisco Gascó, una altra empresa l’objectiu social de la qual és “la comercialització de projectes immobiliaris”. Es dóna la circumstància que Borriana viu un moment de màxima especulació immobiliària degut als ingressos generosos de Plans d’Actuació Integral (PAI) que l’Ajuntament està autoritzant. Aquest poble al sud de la capital de La Plana, de 35.000 habitants, ha requalificat en els últims tres anys deu milions de metres quadrats; és a dir, sòl com per a tenir uns altres 100.000 habitants, a pesar d’un pacte del PP amb l’oposició per a no créixer més. En aquest entorn d’efervescència immobiliària és en el qual l’alcalde ha creat la seua teranyina immobiliària. La passada setmana Ferrada aprovà l’últim i enorme PAI, Pedrera Port, amb informes negatius de tots els tècnics municipals i el vot en contra de l’oposició. L’alcalde reconeix a Interviú la seua activitat immobiliària i la justifica en què la seua família es dedica a la construcció “de tota la vida”. “Les meues activitats estan a la vista en la declaració de la Renda, del Patrimoni i en la declaració d’interessos que està dipositada en l’Ajuntament”. Ferrada insisteix en què deu “treballar” pel seu patrimoni i que tot el que fa “és amb publicitat i legal”.

Un fitxatge de Fabra

Alfonso Ferrada forma part del grup de dirigents d’elit que el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va fitxar per dotar de quadres i caps de cartell al PP en la província. Fabra, imputat per diversos delictes i en hores baixes polítiques, no ha deixat de tenir-lo entre els seus pretorians.

El germà de l’alcalde, José Antonio Ferrada —també el seu soci en diverses de les empreses— té una altra societat, Edifici Escullera del Ponent. Ferrada, el polític, està associat a la família Giménez Ortiz (dedicats en origen a la comercialització de la fruita, a l’igual que els Ferrada) en la mercantil Progiagri, propietària de més de 45.000 metres quadrats en una de les zones sensible de Borriana, el NPI-5, per a la qual es vol fer una modificació en el pla general, de manera que passe de sòl industrial a urbà.

Les societats de Ferrada tenen propietats heterogènies. Des de 50.000 metres quadrats d’horts en els terrenys en què s’hi preveu que es traslladarà la depuradora municipal, a nou xalets en primera línia de mar, o la casa natal del difunt cardenal Vicent Enrique i Tarancon. El patrimoni de l’alcalde que reflecteixen els registres no queda aquí. A més de propietats d’origen familiar, és amo d’un xalet en una exclusiva urbanització d’Eivissa i gaudeix d’un altre en primera línia del mar en la mateixa Borriana que fonts immobiliàries locals valoren en més de dos milions d’euros. Aquest xalet, de 817 metres quadrats, està a nom de l’esposa de Ferrada. El xalet d’Eivissa el va comprar a un grup constructor que va rebre l’adjudicació d’un PAI.

Fruita i totxo

Des que l’alcalde va donar el senyal d’eixida a les requalificacions i als PAI, Borriana viu una vertadera febre del sòl. Finques que veuen multiplicat el seu valor, de vegades només per rumors. Una situació que preocupa als líders de l’oposició, Iolanda Porcar (PSPV) i Josep Miquel Ros (Bloc), que reconeixen la dificultat de votar “en contra de requalificacions quan els veïns creuen que així es faran rics”. Així, les finques de taronges queden abandonades a l’espera que arribe un miraculós PAI.

Però una de les operacions immobiliàries més cridaneres és la que té lloc en la zona que els plans municipals anomenen NPI-5. Aquesta zona d’horts ha passat a ser industrial. Ara la societat Titanbur ha presentat a l’Ajuntament una proposta per fer un projecte residencial. És a dir, que el valor dels terrenys es multiplica només amb el fet que l’alcalde done via lliure a la nova modificació. Una mesura amb la qual, segons l’oposició, Ferrada es mostra insistent. L’alcalde, tanmateix, assegura que només són els desitjos dels veïns i que “no crec que es resolga en aquesta legislatura”.

En els últims mesos la mercantil Progiagri ha comprat 18 finques que suposen més de 45.000 en aquesta zona. La major part d’aquestes estan lliures de càrrega. No té res de particular que un alcalde vulga un projecte residencial on abans estava planificat un ús industrial. Tret que els amos de totes aquestes finques no li siguen aliens. Els propietaris de Progiagri, d’acord amb el Registre Mercantil de Castelló, són la família Giménez Ortiz, per mitjà de la seu societat Fruites Giménez. Els Giménez s’associaren amb Ferrada i els seus germans l’abril de 2003 en Serratella Hàbitat. És també soci José Manuel Nebot Cardà, la principal ocupació del qual és administrar les empreses de Ferrada. I també està en Progiagri amb tants coneguts i socis de l’alcalde que amb tant bon ull i sentit de futur han comprat els terrenys a la NPI-5.

Malgrat el cridaner desplegament immobiliari de l’alcalde de Borriana i secretari executiu de Política Econòmica i Treball del PP en el País Valencià, aquest condueix un turisme assequible a moltes butxaques. No així el seu regidor d’Urbanisme, Javier Perelló, al qual se li pot veure pel poble al volant d’un BMW 525. No és important el cilindratge de vehicle, sinó que el titular i propietari del mateix realment és una empresa amb interessos en la zona.

Totes aquestes coincidències i connivències han fet coïssor a Borriana. L’aprovació de l’últim PAI a la corporació Albia ha estat l’espoleta. Ferrada va ser recusat per l’empresa del lletrat Manuel Ramos, que també optava a aquest PAI. A pesar de tot, Ferrada ha aprovat Pedrera Port basant-se en un informe extern, i en contra d’un altre de l’enginyer, l’arquitecte municipal, la secretària de l’Ajuntament i la tècnica d’aquesta àrea, que firmaren un informe conjunt contrari. Es tracta d’una requalificació en què es duplica el quocient d’edificabilitat del municipi.

Alfonso Ferrada va desatendre a tècnics i oposició i va haver de convèncer a algun dels seus regidors que mostrava reticències. Ferrada creu que n’hi ha una forta lluita d’interessos econòmics i polítics que volen tacar el seu bon nom, “quan tot el que faig és legal”. El que si està clar és que amb aquest alcalde el totxo no para a Borriana.

Un hotel ben promocionat

La família de l’alcalde Alfonso Ferrada és ben coneguda a Borriana. Dedicats en origen a la intermediació en la venda de les taronges, el pare, l’oncle i germans de l’actual secretari de Política Econòmica i Treball del PP en el País Valencià acumularen un considerable patrimoni. Una part dels ingressos es va derivar en l’hotel Aloha. L’únic de Borriana.

Succeeix que Borriana és l’únic municipi de la província de Castelló que més va gastar el 2005 en promoció turística. Més que llocs d’atenció europea i fins mundial com Benicàssim, Orpesa i Peníscola. Més de mig milió d’euros i un stand a Fitur. Curiós si es mira aquesta dada després d’un passeig pel litoral borrianenc. El nucli de la població està a uns quants quilòmetres del mar. El port, tot i que acabat d’ampliar, petit, alberga algun iot il·lustre com el de l’empresari Pedro Gimeno, amic personal de Carlos Fabra. En primera línia de la platja algun xalet i la resta són velles i boniques alqueries privades. De manera que, a Borriana, hotel únic, el del pare de l’alcalde.

Joaquín Vidal (Interviú, 30 de gener de 2006, p. 22-26).

TRADUCCIÓ ALTRECASTELLÓ